dissabte, d’abril 12, 2008

Defensa catalana | Dissimulats, riuen

Defensa catalana
:
Permeteu-me aquest títol que sembla una jugada d'escacs per dir-vos que trobo que el nou Govern que Zapatero és a punt de formar em sembla molt bé. Noves incorporacions, presència històrica de dones al seu si i una estructura de Govern que marca les prioritats pels propers anys, tant en política econòmica com en política social. Els dos ministres del PSC assumeixen reptes de gran envergadura. Carme Chacon a Defensa (no és la primera vegada que els socialistes catalans han de fer-se càrrec d'una cartera com aquesta), en un moment en què les decisions al respecte tenen a veure amb la nostra posició en el nou marc internacional i el paper que hauria de fer Europa. Les tasques en què ha entrat l'Exèrcit a Espanya, també en el marc dels riscos de catàstrofe natural, per exemple, poden donar l'aire de modernitat de les Forces Armades espanyoles, dotades de bons professionals. No cal dir que al capdavant del Ministeri hi hagi un català (o una catalana) seria una bona oportunitat per resoldre el problema d'imatge que genera tot allò relacionat amb les Forces Armades en certs sectors de la societat catalana. Que vol estar protegida, però que no ho sembli...
:
I Celestino Corbacho a Treball i Immigració. Un bon alcalde al front de dues de les prioritats més importants que té Espanya: la qualitat (i quantitat) de la feina i la integració dels immigrants. Corbacho (de qui, de nou, les úniques crítiques que he sentit fins ara és com parla el català, ja hi som) és de les persones amb un discurs més clar i leaborat sobre la política immigratòria, que va molt més enllà dels discursos xenòfobs o bonistes en què s'acostuma a enllestir qualsevol conversa. Discursos que es retroalimenten. Coneix bé els problemes, sap com atacar-los i ho ha experimentat des del seu municipi. Endavant.
:
Valentines - VII
:
:
Dos ferroviaris radical-socialistes
i un d'anarquista aturen el furgó
de proves enmig del túnel llarg.
Fosca total. «¿Veieu? ¿Veieu
com no hi ha Déu ni Trinitat?».
Pare, Fill i Esperit Sant són
al sostre corbat i rocós del
túnel, dissimulats entre la molsa, i riuen
.
:
*
:
Fes sense litúrgia, teòlegs sense Església:
són com bucs al dic sec, incapaços de navegar,
espècies sense una mar atlàntica, ni plàncton,
com un amor sense coixí per dos, sense paraules.

:
Valentí Puig, Passions i afectes, Ed. 62, Barcelona, 2007, "El sostre del túnel" i "Al dic sec" (fragment), pp. 60-61.
:

Publica un comentari a l'entrada