Us recomano l'atenta lectura del post que ha fet avui en Jordi López al seu bloc, que recull alhora una altra reflexió d'Àngel Ros, alcalde de Lleida, així com altres dirigents socialistes espanyols, sobre la inoportunitat de la reforma de la llei de l'avortament (especialment el rebaix de l'autoritat paterna) o de la dispensació de l'hormona avortiva sense cap mena de restricció. Aquesta darrera mesura també ha estat criticada recentment per Pilar Rahola, gens sospitosa de filocatolicisme, en un article La Vanguardia. I l'ampliació de la Llei ha obtingut la crítica del company Ramón Jáuregui (foto: Efe), número 2 del PSOE a les Elecicons Europees i estimadíssim socialista basc.:
El país té un greu problema quant a l'increment de l'avortament, especialment entre els més joves (increment que el PP no va poder aturar el seu dia, recordem-los-hi, i que nota més a les comunitats on governa -vegeu aquí-). Aquest és un problema que cal conèixer i compartir, i del que seria molt bo un debat menys encrespat, més tolerant i més respectuós amb tothom (ho vaig dir ja aquí). Algunes coses han de canviar, i segur que no és la llei, per aturar el creixement aritmètic d'aquesta nefasta xifra. L'increment de la responsabilitat personal em sembla un camí interesant (l'apuntava el diputat Manuel Mas potser una mica barroerament... que espero que vagi cap on vaig jo), i també amb mesures socials -que són les que hem de fer els ocialistes, com diu el nostre nom- però no sé si aquestes dues mesures van en aquest camí, em temo que van just al contrari, a la seva banalització.
:
López diu: "Les mesures anunciades en les darreres setmanes pel govern no incideixen en l’arrel del problema. No són mesures radicals, és a dir, polítiques públiques que resolguin el problema des del seu origen. Més aviat sembla que són mesures pensades per acontentar als radicals. Em dóna la impressió que els promotors d’aquestes iniciatives anunciades darrerament no han contactat amb totes les sensibilitats que té el socialisme davant d’aquests temes. S’ha tingut l’orella massa orientada en una direcció i això ha impedit escoltar aquelles veus que proposaven altres solucions. No voldria creure que en el substrat d’aquestes iniciatives hi hagi un càlcul de tàctica electoral que pretén refer les aliances polítiques en uns moments de feblesa parlamentària. Com tampoc seria admissible pressionar la consciència dels diputats en el cas de tenir reserves en les iniciatives legislatives". Queda dit.
:
Post scriptum
:
Hi ha alguns articles més crítics amb la Llei que he llegit entre aquesta nit i avui i que penso que seran del vostre interès. De la mateixa Pilar Rahola a La Vanguardia d'ahir, aquí; o Gregorio Luri, al seu irònic post d'ahir, aquí; o l'editorial de Jordi Llisterri, aquí, a la revista Foc Nou, que dedica un especial a l'avortament, amb articles tan interessants com el de Teresa Forcades, aquí, amb una llibertat, un nivell de debat i una llunyania de les posicions radicals que ja m'agradaria veure a tot arreu.
:
8 comentaris:
Hola,
M'agradaria saber, de tots els impresentables personatges que pengeu als cartells electorals, sens cap dubte responsables i culpables de la crisi econòmica actual, quants he pogut, com a català, votar. És a dir, quantes vegades he pogut com a ciutadà equivocar-me i votar-los.
Lamentablement absolutament CAP, ni tan sols l'Aznar. Quina campanya penseu fer? No us entenc per més que ho intento. I... Aznar no fa ja uns quants anys que el vam jubilar? I, no és Zapatero, i els que hi doneu suport, qui governa actualment i des de fa prou anys com per haver-nos abocat a la crisi per no haver previst res?
És ètic demanar el vot mostrant que els altres (ni tan sols tots!) ens han conduït a una situació precària? És que potser vosaltres en sou víctimes només?
No us entenc.
Carles,
Formen part del Partit Popular Europeu, el grup del qual és format pels candidats del PP als que podràs, si vols, votar.
Benvolgut Ramon,
En aquest país nostre les llistes electorals són tancades, i tot i que sí puc votar a la llista del PP, no puc votar directament a cap dels senyors de les cares, i de fet, ni tan sols als partits dels senyors de les cares. Per cert, el senyor Aznar es va presentar al Congrés Espanyol, no pas al Parlament Europeu, crec, i, tal com t'havia comentat, l'actual president del govern espanyol i per tant corresponsable de la crisi (si us plau, sigueu una mica humils i realistes) és del vostre mateix color.
Crec que seria més raonable posar la cara de Zapatero que la de Berlusconi, tot i que igual d'incorrecte.
De totes maneres permet-me tornar-me a preguntar si és gaire ètic demanar el vot insinuant que d'altres (no "tots els altres") ho han fet malament i, de pas, eludint les propies responsabilitats en el tema.
Seria lamentable demanar el vot al País Valencià "perquè Camps s'ha comprat uns vestidets amb diner públic". Més que lamentable, un insult a la intel·ligència humana.
Carles
No és un tema de vestidets.... És una manera gràfica de dir q a Europa hi ha 2 models. I q tots aquests representen els altres. Això és una contesa electoral, no una festa de comunió, i és bo saber qui s'enfronta, no?
És a dir, només hi ha dues llistes electorals. No m'estranya que tanta gent passi d'anar a votar. Si el dia de les eleccions només trobo les llistes de PP i les del PSOE t'asseguro que passo d'anar a votar. Encara que ho afirmis amb aquesta rotunditat, NO HI HA DOS MODELS (el dolent i el pitjor), afortunadament. Aniríem bé si hi hagués el PP i els que tenen uns arguments de l'estil "els altres ho han fet malament". Enlloc d'explicar coses, criticar els altres deu donar vots dels que permeten que s'insulti la seva intel·ligència.
No, no és una festa de comunió, però tampoc hauria de ser una competició. Què se n'ha fet del discurs com a arma per convèncer? Ja fa massa anys que el PSOE es limita a l'atac i el discurs de la por.
Tornaria a preguntar-te per l'ètica, però crec que insistir tres vegades és excessiu.
Les nostres propostes són al programa, no al cartell, que no hi caben. No se q te a veure això amb l'ètica, francament.
Hola novament,
El que la gent veu són no són programes sinó cartells, i el vostre és moralment reprobable tornant a pintar-ne uns com els dolents i llavors, clar, quedeu vosaltres. És infantil i simplista, i, torno a dir-ho, insulta la intel·ligència humana. No pretenc menystenir la teva, de manera que, no tiris pilotes fora. Entens perfectament el que escric malgrat que el teu integrisme psoesil t'impedeixi demostrar-ho públicament (i en privat estic convençut que possiblement també).
Ho continues veient ètic? Et quedes tan ample dient que les propostes són al programa? Per què pengeu cartells enlloc del programa, doncs? Perquè també ho fan els altres? Patètic.
Carles ha introducido un debate interesante, aunque quizá lo lleva a un terreno un poco radical o quizá utópico. A mí personalmente no me gusta la campaña del PSC. Pero ni los voy a votar ni a dejar de votar por ello. Esta vez yo voy a apostar por el PP. No tanto porque me gusten más o menos, sino porque me asquean los otros, la verdad, con todos sus sofismas y sus argumentos ad-hoc y la vaciedad de sus propuestas y sus improvisaciones constantes y su apelación al odio como herramienta política y la nuca de Vidal-Quadras, en una apelación sutil a la santa violencia.
Pero tenemos el país que tenemos: los socialistas usan este tipo de propaganda porque les va bien, porque si algo tienen es gente válida que sabe dónde les aprieta el zapato a los electores. Quizá ahora no movilicen mucho voto, porque esto son una eleccines menores. Pero cuando toque sí les irá bien. En fin, lo que me da risa es que pongan la foto de Berlusconi como si fuera una especie de líder dictatorial: si Silvio es "premiere" (como a él le gusta decir) es porque los italianos lo han votado, sí, señor, y quizá por lo calamitosa que ha sido la izquierda al proponer una alternativa. De la misma manera que Aznar mandó porque la gente lo votó. Y cuando la gente cambió de opción, ganó el PSOE. Y ya está. El resto son ganas de hablar. Y de agitar carteles.
Publica un comentari a l'entrada