.jpg)
Un dels millors artistes xinesos de l'actualitat, apallissat per la policia per les seves crítiques al règim comunista, és aquests dies a Barcelona. Es diu Ai Weiwei i concedia una entrevista a La Vanguardia en la que, crec, queda resumida la grandesa (humilitat, misteri, regal) alhora l'angoixa del nostre temps: que no som massa cosa, un borrissol, una mota de pols (blogspot, en anglès, com el domini d'aquest bloc, molt il·lustratiu), que malda per fer digne el seu pas per aquesta existència (acció, temps persones). Mireu com ho diu::
Yo soy muy naif. Para mí la vida sigue siendo un misterio, y para ir vislumbrando cachitos hay que actuar en ella. Yo entiendo la vida como un regalo, la obtenemos de forma ciega y la perdemos de forma ciega, y, entre medio, tenemos tiempo y personas; pero al final todos somos olvidados, no dejamos de ser una diminuta mota de polvo.
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada