La setmana passada, Caritas va fer públic que un terç dels actuals usuaris de la institució no havien demanat mai ajuda. Una conslusió semblant treuríem dels actuals usuaris dels serveis socials municipals: a la població pobra diem-ne estructural, s'hi suma una bona part de persones que viuen una situació probablement estacional de manca de recursos (tots els adults a l'atur i finalització de les prestacions, etc...). Aquest és el principal repte que teni en aquests moments: atendre les persones que viuen amb més cruesa els efectes d ela crisi i, sobretot, retronar al mercat de treball i a la vida normalitzada el màxim nombre de famílies possibles.
Ara ve Nadal. Ja sé que el que he dit és feina, principalment, de l'administració, és a dir, d'aquells mecanismes del govern d'allò públic. Però també clama el cel que les persones ens movem una mica de la nostra casella, de les nostres cadires, dels nostres atresoraments, i fem un pas més enllà del que toca. Us deixo un vídeo de Caritas.
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada