divendres, de desembre 25, 2009

Post número 2000

Mireu quina coincidència: aquest d'avui, dia de Nadal, és el post que fa 2000 d'aquest bloc, bloc que ara reparteix els seus efectes al Facebook (on cada dia es pengen les actualitzacions i on rebo més missatges que aquí), al portal CatalunyaReligio.cat, on s'hi publiquen els que porten temàtica religiosa o al bloc ArtNeutre?, on n'hi ha alguns dels que publico de temàtica artística. Això sense comptar les blogsferes socialista o cristiana que em recullen tots o part del articles. Vaja, com un pessebre abigarrat (foto: Pessebre al Palau de Queluz, Portugal).
:
Gairebé des del principi publico cada dia, cap a les 21 h, encara que la majoria d'articles estan 'cuinats' previament, sovint en tirades de dissabte al matí o d'algun vespre, cosa que trenca una mica de frescor. Tampoc sé massa com evolucionarà això; jo denoto que això dels blocs decau a favor de les xarxes socials (més endavant serà una altra cosa), i probablement anem cap a un mix. De nou, però, el més rellevant crec que és el que hi dius, el que hi fas, el que destaques, les relacions que hi estableixes... no tant la base tecnològica o de disseny.
:
Nadal
:
Que el tot es concentri en ú. Que el global passi al concret. La bellesa dels lletjos. La fortalesa dels fràgils. La vitalitat dels afeixugats. La festassa dels àpats diaris. La dolçor de la tarda. El crèdit dels desnonats. Els plans de pau. El perdó amb l'enemic. L'aventura de la disponibilitat: dir sí. La teràpia que deixa d'emmudir. L'estrella que duu a un camí poc fressat, i imprevist. Caure de tendresa. La preeminència del detall, la centralitat del marge. L'esplendor, la glòria i l'amor dels rebutjats. La carn il·luminada. Que em governi el més senzill i no el més savi o entès (vegeu Lluc 10, 21). Que el cel regalimi llet i mel. Que els cecs hi vegin, que els sords hi sentin i els coixos caminin. Que el rei del món sigui un infant.
:
Publica un comentari a l'entrada