Enrique i Salvat

Una setmana ha estat, el company i amic Enrique Gutiérrez, president d'honor de l'Associació Cultural "Virgen de las Maravillas" [bloc], el grup activíssim de cehegineros vinguts a Mataró fa un grapat d'anys. L'home eficaç i que no feia soroll, el que es feia estimar, traspassat el dia de sant Esteve al matí, fou glossat ahir al funeral de gom a gom pel president de l'entitat, Domingo de la Ossa, pel prevere que presidia l'acte, Jordi Espí, i després al seu bloc per l'Alcalde Joan Antoni Baron. Vegeu-ho aquí.

:

Manuel Mas es fa ressò, al seu bloc, d'una il·lustrativa (i barruda) manipulació d'un famós poema de Nadal escrit per Joan Salvat Papasseit que ha fet un hotel de luxe a Barcelona. El també mataroní Enric Sala ho ha tret a El Periódico, diari que va publicar el poema sencer (el bo) a la portada el dia de Nadal. A la felicitació nadalenca d'aquest establiment hi diu (i signat per Joan Salvat Papasseit!), això:

:

Demà posats a taula oblidarem les penes
-i de l'alegria en farem viure-
Jesús ja serà nat
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i just després arrencarà a somriure.

Enlloc de

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som -,
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora dels postres
I desprès de mirar-nos arrencarà a plorar.
:

Sens dubte, aquests s'han oblidat dels pobres, ja. I dels plors. I abunden en la negació de la pobresa i de la tristesa (nou tabú) que presideix la festa del Nadal, aquests temps. El neixement de Jesús és joia, és pau... però no en abstracte, sinó a la realitat. I així, és també l'inici d'un camí per la realitat que té la creu, l'opressió, la pobresa, els plors. L'oblit del nou tabú (que fa inútil el Carnaval en negar la Quaresma, per posar un altre exemple), que es manifesta malgrat la "repressió de l'alegria imposada", el recordava jo mateix fa un parell d'anys a través d'un bon article de Manuel Cuyàs a El Punt. Vegeu-ho aquí. A més, hi reprodueix un fragment del llibre Tradicionari del Nadal català, de Joan Soler i Amigó (Ed. Pòrtic, Barcelona, 2007), que deia «La nit de Nadal era dedicada a commemorar els difunts de la família: a l'entorn de la llar se celebrava una litúrgia domèstica a la seva memòria i, en el seu record, l'àpat sacrificial nadalenc es convertia en ritu de comunió.»

:

Nadal, doncs, inclou des d'ara l'agraïment per haver conegut Enrique Gutiérrez i el seu record a partir d'ara, inclou l'autenticitat d'allò real, amb plors i goig, contra la dolçor abstracta que ho vol negar.

: