diumenge, de desembre 13, 2009

Els dos joans

Hi ha dos posts que han escrit, respectivament, els mataronins (i entusiastes blocaires des de primera hora, com un servidor) Joan Salicrú i Joan Safont, que m'agradaria recomanar-vos molt especialment. El primer fa referència a l'advertiment sobre l'aparició dels dos extremismes previsibles davant la prompta beatificació (a la nostra ciutat) de Josep Samsó i Elies i en el que elogia el paper del cardenal Arquebisbe de Barcelona per dotar d'un sentit realment evangèlic aquest procés.
:
En el segon, en Joan Safont ens mostra el nou paradigma d'un món sense pares com a constant en el sistema de valors que emet la nostra cultura, en què el pare, aquell límit brutal de la fase edípica, ha de desaparèixer perquè guanyi el Desig.
:
I acaba: "Els pares són pares per això: Per no tenir por, per no perdre’t. I suposo que precisament llur absència va bé a les ficcions: necessiten uns fills sense pares, sense referència. Buits. D’aquesta manera, poden aparèixer eterns adolescents amb cotxe i claus de casa, però sense nord enllà ni refugi. D’aquesta manera, el món pot ser insubstancial i no tenir ni frenada ni escalfor".
:
Publica un comentari a l'entrada