Hi ha dos posts que han escrit, respectivament, els mataronins (i entusiastes blocaires des de primera hora, com un servidor) Joan Salicrú i Joan Safont, que m'agradaria recomanar-vos molt especialment. El primer fa referència a l'advertiment sobre l'aparició dels dos extremismes previsibles davant la prompta beatificació (a la nostra ciutat) de Josep Samsó i Elies i en el que elogia el paper del cardenal Arquebisbe de Barcelona per dotar d'un sentit realment evangèlic aquest procés. 
En el segon, en Joan Safont ens mostra el nou paradigma d'un món sense pares com a constant en el sistema de valors que emet la nostra cultura, en què el pare, aquell límit brutal de la fase edípica, ha de desaparèixer perquè guanyi el Desig. I acaba: "Els pares són pares per això: Per no tenir por, per no perdre’t. I suposo que precisament llur absència va bé a les ficcions: necessiten uns fills sense pares, sense referència. Buits. D’aquesta manera, poden aparèixer eterns adolescents amb cotxe i claus de casa, però sense nord enllà ni refugi. D’aquesta manera, el món pot ser insubstancial i no tenir ni frenada ni escalfor".
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada