:
Obiols planteja la necessitat d'un diàleg entre els dos corrents, amb referències als pensadors italians que han continuat la tradició de Rosselli. I recorda que l'opció del propi Rosselli en venir a Barcelona a lluitar per la República el 1936 no fou casual. "Tenia a veure amb el caràcter de l’esquerra del 36 a Catalunya: més libertària i societària, menys estatista que el “mainstream” de l’esquerra europea de l’època. Això es devia a les seves arrels, a la seva tradició social i cultural, que és la nostra".
:
No he amagat mai que em sento molt a prop, ideològicament, de Carlo Rosselli dirigent socialista italià assassinat pel feixisme i autor d'un llibret, Socialismo liberal, que explica molt gràficament com l'esquerra és portadora dels ideals liberals, o més val que s'ho faci mirar. Era també recomanació sovintejada d'Ernest Lluch i ahir la feia també Obiols al seu bloc. Hi recull la seva intervenció al debat “Llibertat i progrés al segle XXI”, organitzat ahir mateix per Catalunya Causa Comuna. Diu Obiols una obvietat,encara que es diu poc "sense les conquestes del moviment obrer (del qual el socialisme ha estat el mainstream) pel sufragi universal i els drets socials i polítics, les democràcies contemporànies liberals no serien allò que són".
:
Obiols, però, enumera en primer lloc les diferències entre els dos corrents. Amb paraules de Norberto Bobbio, ceru que el socialisme ha significat “veure la història des del punt de vista dels oprimits“, embre que el liberalisme tendeix a veure les coses des de dalt, com si diessim, de manera que critica el poc exemple de Blair i Schoreder fitxant per grans companyies. "en la topologia del socialisme hi ha d’haver sempres dos sistemes de coordenades: no sols”dreta-esquerra”; també “els de dalt-els de baix", diu.
:
Enumera algunes diferències més i critica, de fet, la deriva estatista d'algunes experiències socialistes. I afegeix: "El nostre socialisme no és estatista. Al mateix temps, el nostre socialisme no és ingenu: és evident que davant d’una estructura amb tanta potència com el mercat capitalista cal una estructura igualment potent per combatre els seus efectes nocius i limitar-los o superar-los. Però una crítica de l’estatisme forma part del tipus de socialisme en el que creiem i que voldríem veure en el lideratge polític d’Europa i el món al llarg del segle XXI."
:
:
Obiols planteja la necessitat d'un diàleg entre els dos corrents, amb referències als pensadors italians que han continuat la tradició de Rosselli. I recorda que l'opció del propi Rosselli en venir a Barcelona a lluitar per la República el 1936 no fou casual. "Tenia a veure amb el caràcter de l’esquerra del 36 a Catalunya: més libertària i societària, menys estatista que el “mainstream” de l’esquerra europea de l’època. Això es devia a les seves arrels, a la seva tradició social i cultural, que és la nostra".:
Afegeix també una altra fita que uneix les dues tradicions. "Els primers que es van plantejar la pregunta “Ha servit de res perdre?”, per tal d’extreure lliçons de la derrota de la República i la Generalitat del 1939, van ser els socialistes catalans i els liberals d’Acció Catalana". I acaba dient que "aquesta és una força que ens ve del passat i que hem de projectar de cara al futur".
:
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada