dissabte, de gener 23, 2010

CiU i PP: la immigració descontrolada

A rel d'una decisió de l'Ajuntament de Vic sobre els criteris per a l'empadronament d'immigrants, que podria portar a que molts no ho puguessin fe, malgrat el que obliga la Llei, els dos partits de la dreta lliuren una batalla a veure qui és el que proposa més mà dura. Com mai, aquest tema serà utilitzat com a arma electoral malgrat els discursos en sentit contrari que fan tots quan han de quedar bé.
:
Hi ha qui ignora què és exactament el Padró, com si es tracté d'un llistat voluntari o a discreció. El padró és un instrument administratiu en què s’inscriuen totes les persones que resideixen al municipi, exercint un dret però també un deure dels veïns del municipi, que obliga els ajuntaments a la inscripció, per a la qual cosa es pren de base per a saber quina població hi viu. Ho diu la Llei que obliga tots els municipis i tots els ciutadans espanyols i estrangers residents a Espanya.
:
Curiosament, també El Pacte Nacional per a la Immigració a Catalunya insisteix en la necessitat de l’empadronament de totes les persones que realment viuen en un municipi i la unificació de criteris per part dels ajuntaments. El Pacte, signat per les forces polítiques de PSC, CIU, ERC, ICV-EUA, les dues entitats municipalistes, els sindicats, les patronals i nombroses organitzacions de la societat civil catalana, va provocar la creació de la Taula de Ciutadania i Immigració va crear un grup de treball del món local, per tant, amb la participació de les dues entitats municipalistes i les quatre diputacions, i va aprovar a l’octubre del 2009 el document sobre Empadronament, que podeu trobar aquí. En aquest document s’incideix en el padró com a eina estadística per regular la prestació de serveis i es rebutja que sigui un instrument de control de la immigració.
:
A ningú se li escapa que l'empadronament dels immigrants, a banda de ser preceptiu per Llei, és fonamental conèixer la població que viu al nostre municipi. Ens dóna informació de les persones que hi resideixen, si no s’empadronen, resideixen però no sabem qui són. Si no s’empadronen podem tenir bosses de marginalitat que és en perjudici de la cohesió social (donat que facilita l’accés a drets, com la sanitat i l’escolarització), i impediria els ajuntaments de con conèixer la realitat de la població que té, a banda de minorar els recursos per població. Ho explicava molt bé l'altre dia el professor Eduard Ibàñez.
:
Curiosament, digui el que digui el PP, la normativa que obliga als ajuntaments a empadronar a tots els immigrants, estiguin en situació legal o no, és una Resolució de 4 de juliol de 1997 del Ministeri d’Administracions Públiques, i el ministre en aquesta data era Mariano Rajoy. En els 7 anys posteriors, el PP ni va canviar la normativa ni la llei. Per tant, Rajoy i el PP s’oposen a sí mateixos. A Mataró coneixem bé el que fa el PP amb la immigració: un ús per laminar la convivència, aprofiar-se'n il·lícitament, mentir, mentir...
:
M'apunto als que creuen que no podem criminalitzar l'Ajuntament de Vic. La tasca que fan els ajuntaments en aquest tema és ingent, poc apreciada i fonamental perquè el país avanci en cohesió social. També el de Vic (vegeu què diu sor Lucía Caram). Però no li podem demanar als ajuntaments que facin el que han de fer les altres administracions. És la Llei d’Estrangeria la que estableix les condicions administratives de les persones immigrades, els seus drets i els seus deures. La situació administrativa de les persones correspon al Ministeri de l’Interior. Val la pena destacar aquí el canvi que hi va haver amb Zapatero i el posterior increment del control de la immigraciói a Espanya. La immigració ha de ser legal i controlada, també des del Padró. La immigració irregular no és bo ni per a les persones immigrades, ni per als municipis ni el conjunt de la societat. Crea marginalitat. La Llei d’Estrangeria estableix les mesures i aposta per la lluita contra la irregularitat. Sobretot cal lluitar contra aquelles persones que s’aprofiten d’aquesta situació de vulnerabilitat de les persones. L’efecte crida no és el padró, és la pobresa i és la feina. La gent marxa quan sap que trobarà feina, encara que sigui en l’economia submergida. Per això amb la crisi econòmica la immigració ha baixat molt.
:
La immigració s’ha de governar i els ajuntaments necessiten d’eines i recursos. En els darrers 10 anys Catalunya ha sumat a més d’un milió de persones d’arreu. És cert que el creixement de població no s’havia acompanyat per un creixement de recursos. Ara som més gent, necessitem més recursos. Els Governs anteriors de CiU i el PP no ho van preveure. Són els governs de progrés a Catalunya i Espanya els que ho estan resolent: més mestres, més metges, més mossos, més polítiques socials... Amb el nou finançament els socialistes hem aconseguit que es tingui en compte la població, cosa que amb l’anterior finançament no passava, i CiU i PP hi estan en contra. També ha estat un Govern presidit per un socialista el que ha impulsat el Pacte Nacional per a la Immigració, els Fons Estatals per als ajuntaments per polítiques d’immigració. La diferència és entre fer política de la immigració o fer polítiques d’immigració.
:
Fotos: 20 minutos, Dario Sur.
:
Publica un comentari a l'entrada