:Objectius estratègics
1. Refer el Llevant de Mataró
· Risc per l’impuls de Ponent (Via Europa – Mataró Parc- Hospital, El Corte Inglés, Rengle – TCM)
· Connexió de barris Palau-Rocafonda-Escorxador amb el Centre Històric (Pla Integral - Can Gassol - Nova Biblioteca Escorxador – Espai Capgrossos – Eix Herrera – Plaça Moragas – Forn del Vidre – Madoz/Puigblanc [recuperarem nau Minguell bessona i farem un nou micro-pool econòmic just aquí al davant])
· Espais que generin atracció, massa crítica: Museu de Can Marfà, aquestes reformes que he dit, Can Xammar, Plaça Havana, escoles Montserrat Solà i Joan Coromines....
2. Substituir teixits obsolets per teixits cívics i competitius
· Nau Minguell (efervescència s. XIX, primer tren...: 1850 Cª Planell i Bonet 1854 edifici 1960 tancament: fàbrica de tint, filatura i confecció; després, Joaquim Llorens) n'és un exemple- indústries extensives en m2, en mà d’obra, en capital.
· El Llevant mataroní n’estava ple: Can Marfà, Can Marot, Can Gassol i moltes més, algunes aguanten
· Mataró (i aquesta zona) no renunciarà a l’activitat econòmica, ben al contrari, la renovarà i la posarà al dia, però amb les caracerístiques actuals
a. indústries intensives en coneixement, en mà d’obra qualificada, en entorns complexos (per això no és una zona industrial) amables (ja em direu si l’entorn no ho és, d’amable) i creatius
b. Nau Minguell, també n’és un bon exemple (recordeu les ciutats creatives de les que parla Richard Florida?)
i. Integrat a la trama urbana
ii. Rodejat d’activitat (per viure, per treballar, per l’oci i la cultura, diversa, tolerant)
iii. Sinèrgies de coneixement (indústria audiovisual / artistes de pinzell...)
3. Recuperar el Patrimoni arquitectònic
· Protegint, sí, però sobretot recuperant en nostre passat (en aquest cas industrial, però no tan sols aquest, també el romà, el medieval, el barroc, el modernista) per als nous usos, que el facin viu (tb atractiu, generador d’identitat, de ciutat de memòria):
a. Econòmics (Les 2 Minguell, Fàbregas i de Caralt),
b. escolars (Fàbregas del paper, Can Fontdevila),
c. administratius (Vapor Gordils),
d. culturals (Nau Gaudí, Farinera Ylla...) etc...
Pumsa, eina de reactivació econòmica
Dimarts al vespre vam tenir Junta General d’Accionistes de la societat municipal PUMSA
Vam dir:
a) instrument per desenvolupar els objectius estratègics de l’Ajuntament
b) eina per impulsar la reactivació econòmica de la ciutat (quan no estàvem en crisi, perquè havíem de renovar la base productiva; quan hi ha crisi, justament perquè es fa més urgent)
I vam dir també
a) per assolir els objectius que ens proposem cal ambició, esforços, riscos i sacrificis [qui no vulgui pols que no vagi a l’era]
b) vindran temps difícils [Minguell: inversió de 3M€ / préstec interès zero 2,% M€ Plan Avanza Ministeri Indústria / amortització més llarga que el lloguer, és a dir, perdrem –o invertirem- diners els primers anys; diners de PUMSA; diners de tots]
c) disjuntiva (i més davant la crisi): ho aturem o ho enllestim? Pràcticament pel mateix preu, ho enllestim i avancem la recuperació econòmica, assumint els costos que això té. – avui, aquí, en tenen la resposta.
:
:* esquema per a la meva intervenció, avui al migdia, a la inauguració de la Nau Minguell, a Mataró.
Nota de premsa, aquí.
Enllaços a El Tot Mataró, Capgròs, MataróNotícies.cat, El Punt.
Fotos de la inauguració, de Mercè Mulet, al Facebook, aquí.
Entrada al bloc de Joan Antoni Baron, aquí
Entrada al Bloc de l'Associació Sant Lluc per l'Art, aquí
2 comentaris:
No es creant micro pools com sortirem endevant a llarg termini. El micropool es important per els emprenedors individuals que es tiren a la piscina, pero aquests generen molt poca ocupació i molt precaria. Es donant un suport especific al seguent esgrao, quan les micros donen el pas perillos de convertir-se en una petita empresa que els hi cal tenir el suport i les infraestructures necesaries. Encara no poden abastar les inversions que una PYME pot fer i les estructures i mitjans de que disposen com micro, es un parany que estrangula i ofega el seu potencial de creixement. Resultat? quan no troven el que necessiten, emigren.
Molts ajuntaments que han fet inversions en vivers de empreses nomes per veure que l'activitat economica emigra. No es que sigui una activitat desagraida. Es que no pot continuar creixent a on es.
Una vegada que han donat el pas a PYME ja poden volar soles, comprar naus industrials als poligons o llogar oficines en els edificis adients, pero abans, quan les empreses son masa groses per micro y masa petites per PYME es quan ens hi juguem el futur economic d'una zona, perque en definitiva es en aquest punt a on es disputa el futur de la batalla al atur i s'anivella la balança d'ocupació d'una ciutat a llarg termini.
A veure si en lloc de penjar-vos medalletes per algo que feu ben fet, us deixeu de mirar el melic i feu quelcom util: A veure si us fixeu com ho van fer al Ruhr. El colapse de la mineria i les grans industries va requerir la creació de vivers de empreses, pero les municipalitats westfalia no es van limitar a fer els vivers, van cuidar cada un dels esgraons i van aconseguir no ja vivers, si no crear trampolins que catapultavena al mercat empreses innovadores i joves pero al mateix temps consolidades y mes resistents als problemes.
- Anònim
Les empreses que s'han d'instal·lar en aquesta nau, i les que ho facin al sector del costat, han de ser més madures que no les que ocupen una incubadora, la mqual obrirà al TCM amb moltes més places que ara.
Incopora, però, un assessorament per poder fer els salts més enllà mque calguin.
Publica un comentari a l'entrada