dimarts, de juliol 13, 2010

A la mateixa escala

Haurem d'arrencar els obstacles al camí ineludible de l'entesa, o passar-los per alt, amb intel·ligència. I haurem de respondre amb serenor i també amb intel·ligència a la crida de les sirenes per repetir el Sis d'Octubre, a l'atracció per l'aïllament i la simplicitat que els cansats abraçaran de seguida. Haurem de reconèixer la nostra pluralitat, camí primer de l'Espanya plural que volem. Haurem de governar un país de sentiments nacionals que viuen a la mateixa escala, que s'expressen el mateix cap de setmana i que es respecten. Perquè continuï així i la diferència sentimental (i la solidesa d'altres valors comuns) sigui un atractiu i no un problema per la identitat del nostre país.
:
Haurem de fer, de refer, la proposta per Espanya, aquest projecte inconclòs llaurat després de segles de fracàs dels projectes unitaris (sí, han fracassat tots), després d'una història audaç i melangiosa alhora (Amèrica... la pèrdua d'Amèrica...), després que Catalunya -inclòs el seu projecte nacional- ha crescut més amunt que mai... justament junt a Espanya, amb els seus somnis i els seus fracassos. Espanya també haurà de mirar al seu horitzó, de nou, i saber quines amèriques vol conquerir, amb quins fills i filles, amb quins valors. I aquí hi ha camp per córrer. Junts. Amb entrebancs, ferides i desconfiances, però compartint ja tantes coses, tants mals també, que només junts podrem avançar, no?
:
L'altra via és donar-los la raó als que han volgut tombar l'Estatut i l'han escapçat.
:
Foto: Un balcó a l'Eixample mataroní aquest diumenge.
:
Publica un comentari a l'entrada