divendres, de febrer 18, 2011

El Corte Inglés vindrà; som-hi *

El procés per fer arribar la ‘locomotora comercial’, com anomenava el Pla d’Orientació dels Equipaments Comercials (POEC) acordat el seu dia entre l’Ajuntament i els comerciants com a peça clau per incrementar el valor afegit del sector de serveis a Mataró, ha estat excessivament lent i difícil. Ho ha estat per circumstàncies més o menys normals (modificacions urbanístiques per obtenir la millor ubicació, concurs per determinar l’operador, estudis econòmics i de mobilitat, etc...) i, sobretot, per una d’excepcional: l’aturada imposada per ordre judicial a rel d’una querella que, a banda de tres imputacions (a l’Alcalde, a una lletrada municipal i a mi mateix com a regidor d?Urbanisme), aturava cautelarment el procés de desmuntatge de la nau catalogada que hi ha al solar. La querella fou presentada pel fiscal a instàncies de la CUP i una plataforma satèl·lit que després han prosseguit com a acusació particular (per cert, qui paga la defensa? quant costa?). Altres sentències dels jutjats del Contenciós confirmen la legalitat de tot el procés, com no podia ser de cap altra manera.

Treure aquesta nau d’allà (l’arribada d’El Corte Inglés és impossible amb ella) però sense descatalogar-la (i per tant, traslladar-la a un lloc proper que la faci més visible) és la solució que –equivocada o no- vam prendre el seu dia per no demorar més del compte l’arribada de l’operador i satisfer les lògiques demandes de respecte als béns catalogats. Qui sap què hauria passat si, enlloc d’això, s’hagués prosseguit amb la descatalogació i destrucció del bé, sense ser sensible a les demandes que van aparèixer el 2007. Em temo que molt pitjor, però això no ho sabrem mai.

S’acaba l’etapa judicial

La resolució del Jutge d’Instrucció núm. 3 de Mataró posa fi, si els anunciats recursos no prosperen, a aquest lamentable capítol, a aquesta bogeria que retarda quan més fan falta els 1000 llocs de treball previstos i l’impacte directe sobre el PIB local i els salaris (uns 30 milions d’euros l’any), a banda d’una invesió de més de 160 milions d’euros en l’obra (i els seus llocs de treball). Aquesta és la millor notícia de totes.

Acabada l’etapa judicial, es reprèn també l’etapa política. Mentre hem estat imputats ens hem sentit de tot: alguns han volgut relacionar-nos amb la corrupció, com féu la Sra. Sánchez-Camacho o la pròpia CUP, que també van demanar dimissions o ‘canvis al Govern’ com demanava un Joan Mora els advocats del qual asseguraven que el procés acabaria malament. Ja veiem que té una fantàstics assessors legals, en aquest i en altres temes. Mojedano ha insistit reclamant ‘ètica’ justament quan el denunciaven per pressumpta apropiació de més de 27.000 euros. Un despropòsit. Ara seria l’hora de rectificar i posar-se al costat del Govern per celebrar junts l’arribada d’El Corte Inglés.

Mora, en contra

Perquè, es digui el que es digui, fins avui no ha estat així. Joan Mora, el cap de CiU, és el cas més flagrant. CiU no estava d’acord amb el POEC, contra l’opinió del sector. No ha aprovat ni un sol acord administratiu o urbanístic per a l’arribada d’El Corte Inglés (ni tan sols la caltalogació de la nau que ara vol protegir, diu), ni un de sol. Mora s’ha manifestat al carrer, cridant a la seva militància a seguir-lo, sota pancartes que deien clarament “No a la locomotora comercial”. En presentar-se a les eleccions de 2007 va demanar una moratòria i ha apostat sempre per un centre “més petit” (per tant, més petits els beneficis per la ciutat). Més tard, i abans que s’iniciés el procés penal, s’aliava amb la Cup i el PP per demanar al Ple la paralització de les obres del desmuntatge amb l’excusa de protegir unes restes que no tenen cap valor, com s’ha demostrat. Pals a les rodes contínuament. I el pitjor: mans esteses, algunes fins i tot apretades, que han durat 48 hores. Ha pesat més l’interès a curt termini del rèdit partidista que no l’interès estratègic de ciutat que ha de tenir algú que somniï, ni que sigui remotament, a ser Alcalde. Baron, en canvi, se l’ha jugat.

* article publicat avui a Capgròs

Publica un comentari a l'entrada