:
:
En Pepe Novellas ens ha deixat del tot aquest matí. Diria tantes coses de Novellas que no sé ni per o començar. Ja sortiran. Ara seria bo de dedicar-li un repsectuós silenci. Podríem dir, i semblaria el tòpic, que al costat d'un gran artista, un dels millors que ha tingut mai la ciutat, almenys, i no exagero, se'n va una excel·lent persona, en el tracte humà i en els compromisos que va prendre a la seva vida i que mai no agraïrem prou. I podria afegir un munt de detalls sobre la seva personalitat curiosa i atenta. El darrer d'ells, una visita que vaig fer al seu taller per veure el procés creatiu de la seva darrera sèrie pictòrica, encara inèdita, que em va semblar d'una meravella creativa inexplicable en aquests moments. O sigui que fem això, guardem-li el dol que l'enyor vindrà, ja és aquí, i és molt gran.
:
[Novellas en aquest bloc: Fluïds corporals, Llums i matèria. Foc i cendra, Ulurú a Mataró, El Casament]
:
[l'article de sota és de la nevera, disculpeu]
:Foto: Jordi Cantenys.
Vida de riure o seriosa
:
:
Els altres articles de la revista Valors que tracten al voltant de la banalitat, a rel del Carnestoltes són, per exemple, el de Francesc Torralba, "Punxar la bombolla de la banalitat", que es pot llegir aquí. Torralba creu que "ens instal·lem en la banalitat" quan "evitem pensar en què tot passa". "En això consisteix la banalitat: en atribuir valor al que no en té, en convertir en categoria el que és anecdòtic, en creure que l’essencial són les menudeses de la vida", diu. Generalment, un fet excepcional, sovint associat a la pèrdua o el dolor, quelcom que no poem banalitzar, fa que trenquem aquesta actitud, 'bombolla' diu. "Aleshores, quan hom s’adona de què tot passa i de què ell també passarà, s’adona que això de viure no és una comèdia, ni un joc, no és un passatemps, ni un entreteniment. Viure es converteix en una tasca, en un exercici de llibertat, en l’única possibilitat d’afirmar-se en la història". "Punxar la bombolla", continua, "és fer de la vida un projecte singular, una obra d’art". De manera que ens hi hem de posar amb seriositat, creu: "La seriositat consisteix, paradoxalment, en saber prendre distància del món, sense caure en el cinisme; consisteix en desempallegar-se de les coses inútils i dels pensaments estúpids, per centrar-se en allò que, de veres, és essencial".
:
El conjunt del monogràfic inclou articles de Toni de la Torre i Mercè Collell, que podeu obtenir clicant aquí. Hi ha també un fantàt¡stic article de l'actor mataroní Joan Pera, "Carnestoltes 2009", que es pot obtenir clicant aquí, i que relativitza el riure. "El riure és un accident. Divertit, espontani i que dura poquet... però un accident!", en canvi, "el somriure és una actitud alegre, davant la vida". Ja deia ahir que el Carnaval és una festa conservadora. Pera diu: "No ens enganyem; s’acabarà el Carnestoltes... s’acabarà la nit, vindrà el dia... i les coses encara estaran pitjor!" I rebla: "Encara no he vist mai, i mira que ja tinc anys, que cap festa desaforada, ni cap crítica esperpèntica i poc fonamentada, hagi solucionat mai res!"
:
Feliç Carnestoltes, malgrat tot.
Feliç Carnestoltes, malgrat tot.
:
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada