dimarts, de juny 19, 2012

Una oportunitat perduda


L'única decisió urbanística que ha pres el Govern Mora des de la seva constitució, ara farà un any, ha estat desistir de la reforma prevista a l'antic Club Nàutic, el Centre Natació Mataró (CNM) i entorns i aprofitar el solar per fer-hi un aparcament. Així, aquests dies ja s'està procedint a l'enderroc de l'antic Club Nàutic (no el CNM, per cert) amb un cost sufragat en la seva major part pel propi Ajuntament, quan no en té la propietat.

L'excusa del Govern (nacionalista) ha estat que hi havia un informe negatiu del Govern espanyol al pla aprovat, sobretot per la nova (?) piscna que es projectava arran de la platja. Acríticament i sense que en coneguem cap negociació, davant la pressió de la situació amb què estava l'edifici, s'ha optat pel boc gros i mort el gos morta la ràbia. Alhora, retorna una mena de mite progre que crèiem finalment superat i que es veu que fa somriure algun assessor de l'alcalde amb afició destructiva.

Cal dir que el pla preveia la instal·lació d'un centre que (d'acord amb els usos permesos a la Llei de Costes) oferís serveis relacionats amb l'esport, amb el mar i la salut, a través d'una concessió administrativa. Que ho fes al costat d'un altre gran equipament, de gestió privada, com és el CNM, generant un centre d'interès de gran atractiu, creant sinèrgies (i no només competència) i aquest famós "lloc al mapa" que tant se'ns omple la boca. La intervenció urbanística preveia l'estilització de l'espai (reduint-ne volums i metres), la urbanització i enjardinament de l'entorn, la dotació d'aparcament suficient, etc.

El procés per aprovar-lo, a més, fou bastant participat. Hi vaig participar com a regidor d'Urbanisme. Vam incloure els suggeriemtns que hi va haver al Consell Assessor Urbanístic, i el meu company Ivan Pera va emprendre un procés semblant a l'Institut Municipal d'Esports amb l'objectiu de fer un molt bon projecte que dotés, al nostre front marítim, d'un altre nucli d'atracció i desenvolupament. La crisi i les finances municipals són segurament els dos arguments que es posaran damunt la taula contra la meva opinió. Respecte al segon, he de dir que el projecte no incloïa cap aportació municipal. Respecte el primer, cal dir que hi ha dues actituds. Una, amagar-se fins que passi la tempesta, que sembla que és per la que s'ha optat, i l'altra, que és avançar-se posant en valor els nostres actius i posar tot l'èmfasi en l'atractivitat de la ciutat, cosa que -com és obvi- s'hi ha renunciat. En aquest i tots els altres temes (un exemple: l'ocupació al Rengle i al Tecnocampus està igual com la vam deixar).

Ara no podrem fer-hi mai més res, en aquest espai (una cosa és reformar i una altra construir de nou, davant el mar, el que serà impossible); la nostra aposta d'atracció turística de qualitat queda notablement escapçada i l'esport perd una nova oportunitat. A més, no serà ni la concessió, ni el CNM, qui sufragarà les reformes de l'espai, quan hi hagi de ser, sinó l'Ajuntament, ampliant les càrregues sobre tots nosaltres. Mentretant, això sí, un solar ple de cotxes, uns aparcats i els altres fent voltes per mirar de trobar un forat. En un any ja ens estan deixant una herència significativa. Pròpia del temps del Duo Dinámico, quan  "hi havia més vida a la societat civil mataronina que ara" (Ramon Reixach, Ciutadà Mora, Mataró, 2011, p. 168).

Publica un comentari a l'entrada