Ja fa temps que no en veia, però tornen. Després de les dues fórmules més utilitzades els darrers anys per les manifestacions de protesta, que començaven totes amb No a... o Salvem... ara retorna una fórmula igualment messiànica però diria que més perillosa, el Tots... Com que ha passat el temps, s'incorpora la variant Tots i totes fins que algú recordi que a la nostra llengua hi havia un mot més senzill i neutre per designar la totalitat de persones que es deia Tothom...
La idea és que semblis idiota, o heretge, si no estàs amb el tothom. Ja no amb la majoria, que això és cosa del nostre (ben aviat) passat constitucional o de gent que se l'agafa amb paper de fumar. Ara toca tothom. A vegades aquest pronom es materialitza amb Catalunya i se li dota de personalitat pròpia. Catalunya s'emprenya, parla, crida, clama, plora, creu, desconfia, trenca, etc.. com si el subjecte fos d'una sola peça, tingués cames, cap, fetge, cor, bilis, escot, orelles, anus, peus i sexe. I ànima, ai l'ànima! I ai els que en tinguin més d'una!
Els opinadors més optimistes es fixen en la il·lusió, la serenitat i la tranquil·litat, en aquest procés incert al que ens volen portar els independentistes. Tandebò, encara que la calma acostuma a precedir la tempesta, també. I que cal fer-ne un referèndum. Espero que, almenys, vagi precedit de debats entre iguals (debats, dic, no Bioxos Nois, com deia avui l'amic Quico Trillas) i que es trenqui aquest Tothom i es torni al país divers i complex que som. Que Catalunya, amb estructures d'estat o amb independència o amb el què cony acabi sent, no copiï el pitjor dels estats que es creuen una nació, o que interpreten aquesta nació en clau únicament dels seus trets diferencials.
Però no, ara només apareixerà Tothom perquè el pronom busca desesperadament unir-se a un nom, el d'Artur Mas. Sense cap horitzó clar i sense dir-nos quins costos tindrà per cada un de nosaltres, tapats darrere el Tothom, aquesta aventura. Que hi són. Riu-te'n de les retallades.
Foto: Coberta del llibre Desconfia de tothom, de Steve Watson (Plaza & Janés, Barcelona, 2011)
4 comentaris:
No se si ets miop o si senzillament et falta capacitat de autocritica, pero en aquest merder en el que estem ficats, el teu partit te una important part de culpa.
Encara recordem a Alfonso Guerra dient que "este estatuto nos lo hemos cepillado", del servilisme de Montilla als interessos de Madrid i de la vergonya del tribunal constitucional (Un altre vegada cito en Guerra "Montesquieu ha muerto") corruptament polititzat i que va ser responsable de tirar per terra el que els catalans vam votar.
- Anònim,
Efectivament, cadascú carrega amb la seva "culpa", no et dic que no. Tan sols dic que això no treu que cadascú ougui expressar què li sembla. A mi em sembla que confondre "el poble de Catalunya" amb les aspiracions independentistes és molt pitjor que ser miop. Hi ha arguments, arguments catalanistes, per pensar que la independència és un mal camí.
Certament, Guerra diu força coses inconvenients. però crec que es magnifica. La retallada a l'Estatut la va acordar el sobiranista Artur Mas amb Zapatero. No ho critico (era el que calia per fer-lo constitucional, malgrat que tampoc ens en sortíssim), però no sé per què es cita sempre a Guerra i no al ribot.
En això del servilisme de Montilla no trobo caop exemple. No sé a què et refereixes.
Però estic d'acord amb tu que el paper del TC (no renovat per la negativa del PP a renovar-lo, ja que feien falta els seus vots) ha estat letal en aquest procés. I la causa de força per haver generat aquest ampli sentiment independentista. Per això no crec en l'escalada com a resposta.
Tots dos tenim molt clar que el Mas te la galta de formigó armat. Es un tergiversador i diu veritats a mitjas o senzillament no explica tota la veritat. Ja posats, diguem-ho tot: Mas destaca amb nota en el perfil de la gran majoria de gent que hi es en politica.
Mas no ens portarà mai a la independencia. Pero en una cosa te rao: S'ha obert la caixa de pandora. Mai tanta gent havia sortit amb estelades al carrer. Aixó son sentiments, i al igual que tu amb la teva religio i les teves creences politiques. Aquest sentiments son irreductibles. I la falta de sensibilitat del PP unicament donará mes foc al huracà independentista. Podrà ser bo o dolent, pero serà el que la gent voldrà.
- Anònim,
La diferència és que jo, les meves creences, no les imposo a ningú. Només vull que puguin desenvolupar-se en un marc que permeti a les altres de fer-ho. Ara s'està reclamant una altra coisa: una alteració de les normes del joc. Jo estaria d'acord en algunes coses, però no en tot. De manera que ja em va bé el debat públic. Però reclamo que els independentistes expliquin com s'ho faran. Sobretot, quan es trobin amb dificultats grosses. Ho vull saber perquè, en fi, no vull repetir la història. M'explico?
Publica un comentari a l'entrada