El que vaig escriure fa uns mesos (aquí) arran de la Llei Wert i la classe de religió és, lamentablement, vigent. Resumint, demanava que les baralles sobre la inclusió o no de la religió com a matèria avaluable donessin pas a un gran acord i, pobre de mi, n'aventurava alguns trets. El gran absent en aquest, diguem-ne, debat és les de les posicions moderades; és a dir, les que s'apressen a buscar possibles punts d'encontre perquè saben perfectament on condueix, sobretot a Espanya, aquest maniqueisme. No hi ha al debat públic, que jo hagi vist, cap posició contemporanitzadora que, diguem-ho tot, beneficiaria de pas l'Església. ¿Algú pensa que la sensació de concessió episcopal que té aquesta mesura beneficia a mig i llarg termini la institució eclesial? En absolut, ben al contrari.
Per la banda de l'oposició, tampoc crec que sigui massa prudent l'amenaça de ruptura dels acords amb la Santa Seu com a resposta. També n'he parlat, aquí. Crec que és -a banda d'una burrada- una manera de no parlar sobre el fet en qüestió. ¿Realment l'esquerra creu que els alumnes de batxillerat no han de graduar-se amb uns coneixements bàsics sobre el fet religiós? ¿L'educació, no és un bon antídot contra els fonamentalismes religiosos que provoquen lectures poc instruïdes sobre aquest fet? ¿Hem d'aguantar gaire anys més sense que els alumnes que arriben a la universitat ignorin el fet històric, actual, social, filosòfic, cultural, antropològic, etc. que significa la religió? Amb acords amb el Vaticà o sense, amb els bisbes contents o enfadats, tant és, ¿l'única alternativa progressista a la classe de religió és eliminar-la? Òbviament, no. Hi pot haver una alternativa progressista que passi, almenys jo ho crec, per la creació d'una assignatura de cultura religiosa deslligada de la dependència episcopal catòlica, ben fonamentada i respectuosa. Em preocupa molt que ningú ho proposi. Que s'estimin més els crits contra els bisbes que les propostes racionals (¿és que el futur de l'esquerra passa pels eslògans i fuig de la raó?).
Per acabar, em sobta també que es ridiculitzi la classe de la religió per considerar-la -segons la nova llei- avaluable per a la selectivitat "com les matemàtiques o la llengua" ignorant, sovint, que es tractarà d'una assignatura optativa. Li comptarà a qui la triï, esclar. Com sempre, em sembla que trobarem justa o no aquesta comparació segons el currículum acadèmic pel qual s'avaluï. Conèixer el món de la religió em sembla imprescindible per anar pel món (i per 'ser' al món), potser més fins i tot que saber d'esports o de plàstica, que també són avaluables. Impacta interdisciplinàriament en altres àmbits i pot contribuir -com deia- a racionalitzar els impulsos interns o externs que ens fan 'homo religiosus'. Si el currículum és prou bo, crec que bo serà també avaluar-lo per fer bons universitaris. Comparable a les matemàtiques, sí (que, per cert, bona part dels batxillers deixa d'aprendre abans d'acabar, si no m'erro). Perquè els homes, a veure si ho aprenem, no som només fets de números. I això hauria de ser la base de tot pensament progressista.
En castellano, aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada