No deixa de ser curiós que les principals resistències, o oposició directament, a la proposició de llei per eliminar tot tret característic de la religió en els actes institucionals que organitzin el Parlament i la Generalitat de Catalunya que va presentar el meu estimat grup parlamentari socialista la setmana passada, hagi vingut des de les pròpies files. No parlo de mi mateix (mireu post), que seria molt pretensiós (tot i que he de donar compte de nombroses mostres de suport de companys fetes privadament). Em refereixo, per exemple, a l'article a CatalunyaReligió.cat de Jordi López Camps (aquí), que fou director general d'afers religiosos amb Pasqual Maragall i assessor d'aquests temes amb Montilla. El segon fou publicat ahir a El Punt Avui per part de Joaquim Nadal (aquí), que fou alcalde de Girona, conseller amb els dos presidents citats i cap del mateix grup parlamentari però de la legislatura anterior.
Quan, al meu post demanava qui assessora el PSC en aquesta matèria, cosa que encara ningú no m'ha respost, ja pensava en què la mesura, a banda de mi, no agradaria a molta gent, per inoportuna, anacrònica, exagerada i irrespectuosa. Irrespectuosa amb qui, començant pels dos presidents i els articulistes citats i acabant amb molta altra gent, confien en el socialisme com un projecte que integra, que viu amb alegria les manifestacions populars (les comparteixi o no), que valora l'equilibri actual sobre aquests temes a l'espai públic i que deixa els prejudicis i fantasmes a cal psiquiatre. Confio en què sigui retirada, aquesta proposició.
Foto: Ara
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada