Em sap greu, de veres, posar aigua al vi. Però avui que el parlament aragonès ha aprovat que el català que es parla a la seva franja oriental és una llengua independent, que és una aberració només fruit de l'anti-catalanisme amb rèdit a curt termini (perquè, a mig termini, acabarà amb Espanya), m'he recordat d'una cosa que vaig escriure aquí. La voluntat del poble aragonès, a qui representa la cambra autonòmica, no està per damunt de tot. I, ves per on, per protegir el català, caldria algun òrgan que posés una mica de sentit comú al conjunt dels territoris de parla catalana; una cosa, no sé com dir-ne... una mena d'Espanya, però al revés de la que tenim. Una Espanya que impedís que un dia els catalans deslliguéssim el castellà que es parla aquí amb el de la resta, que seria una aberració també, de la mateixa manera que ho fes amb el català. El català, així, necessita una mena d'Espanya, però al revés. El que queda clar és que la independència del principat no seria massa bona solució pel català que es parlaria a l'Espanya resultant, que continuaria estant del dret enlloc del revés.
Però tornem a la idea inicial. Ahir, el Tribunal Constitucional suspenia la resolució del Parlament que determinava la voluntat política de Catalunya a exercir el seu dret a decidir si vol ser un estat independent o no. Contra la interpretació que molts fèiem, i fem, que la declaració era un document de caràcter estrictament polític (no és cap llei ni cap altre instrument normatiu), els independentistes espanyols van fer com els seus homòlegs catalans i van creure que sí, que Nostre Senyor s'ha encarnat al Parlament i ha donat el Dret Natural als seus membres enlloc del de les Corts. La meva opinió és que cal situar, com sigui, el debat en la política i fora del dret, i que no és bo anar 'consumant fets' donant la raó als que fan una interpretació jurídica de la resolució (vegi's consell de transició nacional, per exemple).
En tot cas, el que em sembla fatal és que es continuï fent servir com a argument que "el poble està per damunt de les lleis", en democràcia, perquè no és cert, i acostuma a justificar sempre la imposició d'uns contra els altres, aquesta afirmació. Els consensos bàsics i fonamentals són superiors a decisions "parcials" del poble, tot i que incloguin posicions minoritàries acceptades en ares de les grans opcions comuns que, això sí, s'han de refrendar conjuntament pel poble. Per això hi ha "lleis fonamentals" (constutucions) i lleis derivades. I és això, per un nou gran consens sistèmic, pel que caldria lluitar, més que no pas apel·lar al sempre manipulat "poble". A mi, que em convoquin a aquest referèndum i votaré que sí.
Els que penseu que el poble està pel damunt de la llei, proveu de canviar la llei de la gravetat a veure què surt. A l'Aragó ho han fet i sembla que no els importa gens fer el ridícul.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada