dilluns, de maig 27, 2013

Raimon i Espriu



Aprofitant l'Any Espriu vaig llegir un llibre que tenia pendent. Es tracta de Lectures de Salvador Espriu, (Proa, Barcelona 2004) que, en edició de Carles Torner, recull bona part, sinó tots, dels articles apareguts fins aleshores dedicats a comentar els poemes d'Espriu a la revista Compartir, de la fundació que porta el nom del germà del poeta. De fet, era una relectura en molt bona part (segueixo la revista des del 1998) i, de fet, també, potser ara en convindria una segona part. Una de les coses que més em va sorprendre era que la immensa majoria dels comentaristes (professors, poetes, filòlegs...) van reconèixer que el seu primer contacte amb la poesia d'Espriu foren les versions que en féu Raimon. Efectivament, des del disc Cançons de la roda del temps (1966) del cantant de Xàtiva, els poemes d'Espriu obtenen un ressò popular impressionant i no és cap temeritat pensar que, amb ell, prové l'interès més erudit per la seva obra.

Qui diu Espriu diu Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi, Anselm Turmeda o Joan Roís de Corella. Raimon, a més d'un poeta contemporani, va popularitzar bona part de la nostra tradició literària. ¿Qui llegiria, avui, aquests autors o, millor dit, qui en recordaria cap fragment si no fos per les cançons de Raimon? A mi, que sóc mig ximple, en veure l'altre dia a Canyamars un preciós tros ple de roselles em venia al cap l'inici de l'Inici de càntic en el temple. O, aquests dies que he tingut un niu de merles a casa, taral·lejava la Balada de la garsa i de l'esmerla com un poca-solta.

I, compte, no tan sols Raimon. Potser una de les aportacions més importants de la cançó catalana haurà estat la popularització de la poesia catalana, i no tan sols la catalana. Coneixeríem Kavafis sense Llach? Sabríem sencers poemes de Sagarra, Martí i Pol o Màrius Torres com ara podem recitar de memòria? Sabríem El pi de Formentor sense la Maria del Mar Bonet? O Salvat-Papasseit sense Serrat? O Andrés Estellés sense Ovidi? Jo, pobret de mi, crec que aquest reconeixement encara està per fer.

El cert és que tot això ve al cas perquè som a l'Any Espriu i no he vist anunciat enlloc ni un trist recital, ni un foc de camp, que ens permetés assaborir, de nou, els bells poemes d'Espriu cantats per Raimon. Ei! Podria ser que ens estiguessin preparant una sorpresa i per això no ens n'hem assabentat, encara. Si fos així, qui sap si també els podríem suggerir, potser, algun reportatge sobre aquesta qüestió, o alguna sessió d'estudis on puguem parlar de l'impuls que la cançó va donar a la poesia i, sobretot, a la d'Espriu. De manera que, a banda de reconèixer el que deia, pensem també en les enormes possibilitats que té encara avui la poesia de projectar-se. L'actual i la de la nostra valuosíssima tradició literària, incloses les traduccions de poemes d'altres literatures, com el cas que he citat de Kavafis.

També vaig suggerir fa poc la possibilitat de tractar la relació d'Espriu amb la religió... tema del qual tampoc veig que se'n parli. Deu ser que m'estan preparant dues sorpreses.