dijous, de maig 02, 2013

Llovet i 1714




Doncs bé: el president de Catalunya va encetar, dissabte passat, l’apoteòsica celebració de l’11 de setembre de 1714, que es preveu tan distorsionada com l’enaltiment de la poesia de Salvador Espriu: l’acompanyaven dos homes del món de l’espectacle, Miquel Calçada i Toni Soler, i cap historiador: farien nosa. La veritat històrica deu importar molt poc; sembla que més aviat importa un volgut, inventat, esperançat fantasieig sobre el nostre futur, amb tota la manipulació que calgui dels fets esdevinguts en el passat: ens caurà a sobre un any de faramalla, ostentació, parades, fastos, parenceria, exhibicions, focs d’artifici. Mentrestant, la construcció de la Biblioteca Provincial de Barcelona ha quedat sepultada sota la força simbòlica, una vegada més, de quatre pedres del segle XVIII sense cap valor arqueològic: tot el barri del Born és ple d’edificis amb la mateixa antiguitat. (Estudiar en una biblioteca apropa a la veritat històrica; fer gresca i xerinola, segur que no.)

I hom comença a agafar un ensopiment sensacional i formidable, tot lamentant que la nostra guerra contra el Borbó mai no s’hagi transformat, com va succeir a França, en un lema tan senzill com “llibertat, igualtat, fraternitat”.





Jordi Llovet, fragment final de "L'espectacle 1714", a El País, 2.5.2013
Publica un comentari a l'entrada