diumenge, de setembre 15, 2013

De contemplar a expressar

Edward Hopper, El «Martha McKeen» de Wellfleet, 1944

La remodelació del Palau de l’Abat del Monestir de Sant Feliu de Guíxols ha permès, entre d’altres projectes expositius, incloure l’Espai Carmen Thyssen on s’hi van mostrant peces de la importantíssima col·lecció que atresora la il·lustre estiuejant d’aquesta població. Aquest estiu ja s’hi ha celebrat la segona exposició, que porta per títol Sisley-Kandinsky-Hopper i que fa un repàs a l’evolució de l’art durant una mica més d’un segle (mitjan del XIX fins a mitjan del XX) il·lustrat per 54 quadres d’autors diversos provinents del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid i del museu Carmen Thyssen de Màlaga, tot i que una dotzena no havien estat mai exposats.

Sens dubte, el principal objectiu de l’exposició és pedagògic. Pretén explicar-nos de quina manera, l’art, va allunyant-se de l’ideal romàntic que situava l’home dins un engranatge desbocat i magnífic que anomem natura fins a acostar-se als corrents més subjectius que semblen fer seva aquella famosa màxima de Nietzsche segons la qual la realitat no existeix, només hi ha interpretacions. Canvieu ‘interpretacions’ per ‘expressions’ i tindreu el final d’etapa d’un trajecte experimental que comença pel naturalisme, segueix amb l’impressionisme i es clou, esclar, amb l’expressionisme. El trajecte permet veure quadres excepcionals, com la marina de Hooper a la què s’al·ludeix al títol, o altres peces d’autors menys coneguts, però que revelen clarament la fina preferència del col·leccionista pels paisatges.

L’exposició compta amb un bon nombre d’autors europeus i un gens menyspreble d’americans. Però potser el que crida més l’atenció del programa és la inclusió d’un bon nombre de pintors catalans, des d’Urgell, Martí Alsina o Meifrèn a Grau Sala o Miquel Villà. El diàleg que mantenen amb la resta d’artistes ens duu al segon objectiu de l’exposició, que consisteix, a parer meu, en demostrar que l’art català d’aleshores és perfectament homologable al que s’estava coent a la resta del món occidental, ant en qualitat com en l’estil i les innovacions. Potser les aportacions de l’art català més conegudes pertanyen, si no a una altra època, sí a un altre trajecte. Dalí, Miró, Tàpies o Picasso, per exemple. Però erraríem si no tinguéssim en compte les altres anelles d’una tradició pictòrica que, almenys des del segle XVI, busca, d’una banda, les enormes possibilitats que ofereixen petits canvis (de llum, per exemple) per veure una mica més enllà del que veiem a simple vista i, de l’altra, interpretar a l’exterior el que bull dins. A Sant Feliu de Guíxols podeu veure un segment d’aquest procés. 

L’exposició Sisley-Kandinsky-Hopper. Col·lecció Carmen Thyssen es pot veure al Palau de l’Abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols (Pl. Monestir s/n) fins el proper 14 d’octubre. Més informació: 972 820 051 i a la web. Dossier de premsa, aquí.
Article per a la revista Valors (setembre 2013)
Publica un comentari a l'entrada