dissabte, de setembre 28, 2013

La platja

Marcos López, Chica en la Bristol (2012)
El que més meravella de la platja
és que hi anem, petits i grans, els homes
i les dones i algun tros d'animal,
jove si vells, pobres i rics, i més,
i tots hi anem com si a tots ens plagués
el bé de déu de sorra que pertot
es fica, fina, adherint-se a la pell
mullada d'aigua i d'olis, incrustant-se
fins al racó d'aquell replec més íntim
que amaga el nayador, que escau o no,
mínim centímetre quadrat de tela
pel qual tan hem pagat, de gust o no.

(...)

El que més em meravella de la platja
el que més m'aterreix si hi penses bé,
és que sigui metàfora tan clara,
i poc visible, del món que entre tots
construïm, i que tant ens desagrada

Oriol Izquierdo, fragment del poema "L'estiu a la platja", a Moments feliços, Ed. 62, Barcelona, 2008, pp. 42-44.
Publica un comentari a l'entrada