Europees: contra dos tòpics

L'abstenció diferencial

:

Començo dient que sí, que haurem de fer tots la reflexió que calgui per mirar de combatre l'abstenció i que -sense cap dubte- els socialistes hem perdut les eleccions a Europa i a Espanya, no tant bèstia la segona com la primera, però és així. Jo tinc alguns escrits de fa temps al respecte de l'abstenció, en aquest bloc [aquí, aquí i aquí] , als que encara podria afegir més arguments: la manca de projecte europeu (cultural, polític...), la manca de lideratges i confrontació clara (que, quan es dóna, es disparen els índexs de participació), etc... Per cert el primer tòpic que hem de desmentir és que "aquesta vegada" hi ha haagut més abstenció a Catalunya que a Espanya. Veureu al gràfic que aquest 'fet diferencial' està molt més arrelat al país del que sembla. És molt important que el debat sobre l'abstenció es faci partint de dades ben objectives, amb les sèries històriques, etc... i no des dels prejudicis d'uns i d'altres.
:

:

El PSC, primer partit, partit transversal

:

Però també hem de dir que el PSC ha guanyat les eleccions. El PSC, el partit dels socialistes catalans, ha guanyat al territori on és present, Catalunya, amb la seva candidata Maria Badia. I ho ha fet clarament. També ho ha fet a Mataró, on ens posem a 17 punts de la segona força (CiU) i on la presència del PSC és hegemònica a 10 dels 12 barris i en segona posició a la resta. Cap altre partit combina el primer i segon lloc (haurem de pensar un dia amb el PSC com a força realment transversal de la ciutat).

:

CiU no és alternativa

:

El segon tòpic que hem de desmuntar és que aquests resultats siguin positius per CiU. De cap manera ho són. En la sèrie històrica veurem com són els seus segons resultats més dolents, també a Mataró, on la presència del líder de CiU a la llista de Tremosa -sigui dit de passada- sembla haver restat punts a la mitjana catalana: quina carrera; en dos anys perd les dues eleccions en què es presenta. I de molt. De fet, en nombres absoluts, tant PSC com CiU perden vots respecte a les municipals... però CiU en perd molts més bo i tenir menys percentatge. En resum, tant a Catalunya com a Mataró, el principal adversari del PSC està molt lluny de presentar-se com alternativa viable. I no surt de la fase de decadència electoral en què ha entrat tombant el segle.

:

:
Duran, com Mora: amb el PP

No és d'estranyar, doncs, que Duran hagi començat a treballar el camí per una nova aliança PP-CiU, anunciant que les promeses amb el notari no són ja vigents. La dreta ha après que unida, potser sí que podria. El seu precursor estratègic, Joan Mora, ja ho va prometre per Mataró.

D'interès recomano els posts de Cesc Amat sobre l'abstenció (encara que crec que cal contextualitzar-ho amb les sèries) i el de Joan Antoni Baron. (P.S. Article de Miquel Iceta a ABC, 11.6.2009).

Foto: directe.cat

:

Europees: resultats

:
Els socialistes guanyem a Mataró, clarament, imposant-nos en 10 dels 12 barris i situant-nos a 17 punts de la segona força més votada, CiU, i a uns 19 de la tercera, PP. A Catalunya, guanyem de nou amb una diferència de 13 punts amb CiU (i n'hi ha que deien que eren primàries... ja firmo). He fet declaracions a capgros.com. A Espanya, malgrat la crisi, el PSOE resisteix en un digne segon lloc, però que l'haurà de servir per modificar algunes coses, segur. per tancar fronts, crec. I a nivell europeu, el retrocés de l'esquerra és preocupant. On hi ha poc socialisme, on no hi ha clares diferències entre dreta i esquerra, on hi ha poca determinació (és el cas més comú, crec, de l'esquerra europea d'ara), hi sorgeixen alternatives que, ja veureu, són inviables. I la dreta, que sempre és allà. Bé, ja en parlarem.

:

Ara us deixo amb les cares dels de CiU de Mataró quan valoraven els resultats. Ho diuen tot.

:
Vegeu els resultats a Mataró, aquí.
Resultats a Espanya i Europa, aquí.

Fotos: Acte Final de campanya a Mataró, amb Baron, Badia i Montilla (ACN), i Facebook.

:

Per una majoria d'esquerres

Eurocampanya - i 16

::

És molt senzill. Al Parlament Europeu, una cambra que cada dia té més poder sobre les nostres realitats, hi ha una majoria de dretes, liderada pel grup del PPE (on hi van els diputats del PP) i secundada molt sovint per altres grups minoritaris (on hi van a parar els diputats de CiU, per separat). Al davant, hi ha una minoria d'esquerres, liderada pel PSE, que és on van els diputats del PSC. En aquest quadre adjunt, on s'hi projecten resultats d'enquestes, mostra com és possible que pugui haver-hi una possible pèrdua de la majoria de dretes. Ve de molt poc.

:

Alguns no entenen la nostra campanya. Certament, en un país com el nostre, la publicitat negativa, que ens els països anglosaxons és molt estesa, té molts detractors. Però té la virtut de mostrar quina és la disjuntiva real d'auests comicis. O una majoria que faci les lleis a favor dels vaors de l'esquerra o una de dretes que faci just el contrari. Aquesta ja l'hem tingut i l'han fet partits els líders dls quals tenen noms i rostres. I efectes nocius per les nostres societats. Així de senzill.

:

Per una majoria d'esquerres, vota els socialistes.

:

Tremosa, un perla

Eurocampanya - 15
:

clica damunt la imatge x veure el vídeo

I votar CiU també. No us perdeu quan Ramon Tremosa (CiU) diu que prefereix el tàndem Govern de CiU a Catalunya i Govern del PP a Espanya, aquí. És que CiU, a l'hora de la veritat, sempre aposta pel PP. Qui es pensi que això d'Europa no va de dretes i esquerres, qui es cregui que els diputats de CiU van més enllà d'aquesta dicotomia, que vegi aquest post del diputat Donaire on mostra tot el contrari. A l'hora de les votacions, el grup on hi ha CiU sempre tira més cap a la dreta, votant amb el grup on hi ha el PP en més ocasions que amb el grup on hi som els socialistes.

Parlant de Tremosa, aquest candidat que va votar contra l'Estatut i contra la Constitució Europea, s'ha creat un grup de Facebook per captar les seves 'perles'. És aquí i aquí van unes quantes, a banda de la ja citada.

1. Confon les lleis: quan parla de la llei de ports cita la 11/2003 de 8 d’abril (llei de Prevenció Ambiental de Castella i Lleó) en comptes de la 48/2003 de 26 de novembre (llei de Règim Econòmic i Prestació de Serveis als Ports d’Interès General).

2. Desconeix les institucions europees: quan estem celebrant el 30 aniversari del Parlament Europeu, Tremosa assegura a aquell que el vulgui sentir que la institució té 20 anys.

3. Amaga que el Partit Andalusista, el PNB i Coalició Canària, els seus socis a la Coalició per Europa, l’amaguen a les seves llistes.

4. Figura com a administrador d’un grup de Facebook anomenat “Jo també estic fart del montillisme”. Campanya bruta i mal educada contra el President de la Generalitat.

5. Presentat com a independent, Tremosa va militar durant 17 anys a CDC.

6. Es presenta com a garantia de defensa del Corredor Mediterrani quan la número 2 de la Coalició, Izaskun Bilbao (PNB) defensa el Corredor Atlàntic.

7. Demana a la candidata del PSC, Maria Badia, que signi un manifest en contra de la tercera hora de castellà ignorant que la Llei d’Educació de Catalunya supera aquest conflicte i dóna autonomia als centres.

8. Desconeix les lleis espanyoles: Demana a la candidata del PSC, Maria Badia, que reclami respecte a les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de Ports quan socialistes i ICV van votar a favor d’una esmena en el darrer Debat de Política General que insta a l’Estat a que la nova normativa sobre ports no limiti la
capacitat d’incidència dels governs autonòmics en les autoritats portuàries.

9. Manipula quan diu que Grup Popular i Grup Socialista voten el mateix al Parlament Europeu: Populars i Socialistes coincideixen en el 69,70% de les votacions. Populars i Liberals (el grup de Tremosa) coincideixen en més del 77% de les votacions.

10. Amaga dades: El grau de coincidència del Grup Liberal del Sr. Tremosa i el Partit Popular Europeu en temes que tenen a veure amb l’ocupació i les polítiques socials és del 75%. Els socialistes van coincidir amb els populars en el 56% de les votacions.

11. Proposa limitar a 5.800 hectàries la zona de protecció d’aus del Canal Segarra-Garrigues i “Censura al Govern per la seva desídia al no posar fre a les directives europees de tall soviètic”, quan la directiva d’aus, que és d’obligat compliment, és de l’any 79: no van tenir temps de solucionar aquest problema?

:

Fradera i la pàtria | Acte fi de campanya a Mataró

Gràcies a en Jaume i el seu post de l'altre dia, comentant una entrevista a l'Avui a l'historiador mataroní Josep Mª Fradera, llegeixo una de les millors crítiques que he sentit mai a l'independentisme (que sempre he pensat que justament en això s'assembla al comunisme en què militaven els joves de les élites intel·lectuals dels anys seixanta): és una excusa que ens allunya de fer el país que volem, una "utopia" que ens serveix per carregar tots els nostres mals i desresponsabilitzar-nos de fer, amb el que tenim, els projectes reals i quotidians que són al nostre abast. Contra la tesi "poètica" d'alguns (Xavier Rubert de Ventós) segons la qual començarem a relacionar-nos bé amb espanya quans ens en separem, el catederàtic d'Història de la UPF (que acaba de publicar La pàtria dels catalans (La Magrana), diu:

:

"És com si algú que té un pèssim caràcter, que amarga la vida als altres, diu que divorciant-se de la dona millorarà. Ens separem d'Espanya i llavors serem feliços tots plegats. No, fem els deures, fem les coses bé: estem dins un conjunt que ningú ens l'estalviarà. I això més val advertir-ho a les pròximes generacions. Fins i tot podem recuperar arguments del Noucentisme, donant-los una posició menys elitista. Si en sortim enfortits, la societat catalana tindrà una relació més productiva i beneficiosa amb les altres comunitats peninsulars. Si, en canvi, ens enfonsem en visions mítiques, lluny de la realitat, continuarem com ara: apel·lant al nacionalisme com la solució última per a uns problemes que no som capaços de resoldre."

:

Foto: Josep Losada (Avui)

:
Eurocampanya - 14
:

:

Divendres tanquem la campanya a Mataró, i del PSC a tot el país, amb un acte al Passeig Marítim (a l'entrada del Port) amb Joan Antoni Baron, celestino Corbacho, Maria Badia i José Montilla. Serà a les 7 de la tarda i hi haurà havaneres i cremat. Ens hi veurem?

:

P.S. Canvi d'emplaçament: Finalment (i per risc de ventada) ens veurem al Casal Aliança (Bonaire 23, prop de la Riera), a la mateixa hora.

:

Foto: Quico Melero

:

El Corte Inglés ja és aquí

:

Avui hem fet un pas important per a la implantació d'El Corte Inglés a la nostra ciutat, signant davant notari l'escriptura de compra-venda del sòl on ha d'anar, a la cantonada del carrer Biada i la Ronda Alfons XII. Des que aquest operador guanyà el concurs convocat a l'efecte, l'Ajuntament ha anat adaptant tot el planejament, fins i tot en aquest moment de crisi, per portar a Mataró una locomotora comercial que situï la ciutat en un nou pla quant a la seva potencialitat econòmica i comercial.

:

No ha estat pas un camí fàcil, ni tampoc ho serà a partir d'ara. La voluntat de ferro de l'Ajuntament, les expectatives ciutadanes i la paraula de l'operador han anat vencent totes i cadascuna de les dificultats i entrebancs. Amb fermesa i la tranquil·litat que toca. L'objectiu s'ho val: 1000 llocs de treball estan en joc, uns 30 milions d'euros anuals en salaris i un increment notable del nostre PIB. Som-hi. I gràcies a tots els que ho han fet possible.

:

Vegeu nota aquí.
:
Eurocampanya - 13
:

:

Refer ponts | Obiols a Mataró

Refer ponts
:

A contionuació us poso íntegre l'article que publica el diputat del PSE-EE per Biscaia Óscar Seco, membre de Cristians Socialistes, al darrer número de L'Agulla, amb el títol "Canvi per refer ponts".

:

Els resultats de les eleccions al Parlament Basc del passat u de març ens van deixar clar que el nacionalisme moderat, de la mà d’Ibarretxe, es mantenia com a primera força política, però perdent qualsevol possibilitat d’assolir el govern; és el que té portar deu anys alimentant estratègies de dinamitar ponts per aglutinar forces. El PSE-EE, portat pel seu compromís electoral de canvi, no pot renunciar a oferir-se com a alternativa, que es xifra en recuperar el valor que té l’Estatut de Gernika com a superior marc jurídic institucional, tan danyat en aquests temps, i guanyar espai per al diàleg i l’acord, on guanyi valor el pluralisme i la diversitat. Després de tant de temps que el nacionalisme s’esforçà en segmentar el País entre nacionalistes i no nacionalistes, els socialistes ens proposem construir ciutadania d’una altra manera, sense dicotomies estèrils. El contingut de l’acord amb el PP, titulat “bases pel canvi democràtic” no tan sols no suposa cap concessió al Partit Popular o un desistiment en aquest esforç, sinó que compendia i ressalta una part significativa del nostre propi programa electoral, oferint un panorama d’estabilitat al País que permet al socialisme basc regenerar relacions amb el món nacionalista; això sí, haurem de tapar les trinxeres que aquests van excavar. I pot portar-nos temps, això.

:

Eurocampanya - 12
:

Dimecres dia 3, a les 7:3o del vespre. el company Raimon Obiols serà a Mataró per presentar l'Informe del Parlament Europeu sobre els Drets Humans. El diputat socialista al Parlament Europeu i número 2 de la candidatura del PSC a les Eleccions serà al Cafè de La Selva, a la Plaça de la Peixateria, en un acte obert a tothom. Us hi esperem.

:

Dies de Fira

:

A Mataró ja tenim en marxa la Fira d'Atraccions. Si veniu a la ciutat, allà ens hi trobarem.

Foto: meva

:

Eurocampanya - 11
:

Ets al cens? Si ets de Mataró, busca't aquí i mira a veure a quin col·legi has d'anar a votar...

:

:

Més Duch | La dreta també vota

Per complementar el post de l'altre dia, us poso ara el vídeo que ha sortit de la ponència de Lluís Duch, dissabte passat, a la II Jornada 'Valors i Compromís'.
:

:
Eurocampanya -10
:

:

La nova Venus

:

Aquests dies es pot veure a Ca l'Arenas, a Mataró, una peça de Pol Codina (web, Facebook), questa que teniu aquí. Pol Codina és un jove escultor mataroní, que treballa fonamentalment el ferro, i que ja gaudeix d'un interessant currículum. Fa algun temps que segueixo amb plaer els seus treballs (podeu veure un peix gegant al pati de la seu central de Caixa Laietana, per exmeple). Aquesta peça es diu 'Partim d'un interior', va inaugurar la seva estada al centre mataroní divendres passat (en vaig tenir l'honor de tancar l'acte) i l'endemà hi reflexionava, a la Jornada 'Valors i compromís', a partir de la idea que expressava Laia de Ahumada: La recerca interior ha d'acabar en l'altre, si no no té sentit (vegeu vídeo).

:

El cicle de Ca l'Arenas, que dedica a l'interior [n'he parlat ja aquí], mostra quines lectures tan diverses es fan d'aquesta idea. Per alguns, l'interior és un hàbitat, o un viatge, o la roba interior, o un camí de profunditats entotsolades. Em va agradar molt que la visió de Codina fos aquell interior que aviat s'ha de buidar en un altre, és a dir, no el buidament pel buidament sinó el buidament per a ser un mateix i ser l'altre alhora, aspecte que la maternitat i l'embaràs ens expliquen tan bé.

:

De sempre el cos fèrtil o prenyat d'una dona ha estat un bon símbol d'aquest missatge, a banda d'exalçar els valors de la fertiliotat i la continuïtat de la nostra espècie. El reconeixement de l'altre funda un àmbit de valors nou, un lligam inesborrable entre l'interior i l'exterior i una confiança de ferro (mai més ben dit) en això que en diem l'ésser humà.

:

Finalment, la proposta estètica: el moviment, la preminència del tors, la poètica de les petites planxes de ferro com capes de personalitat, anuncien també les contradiccions i el calidoscopi que reprsenten tot i cadascun de nosaltres.

:
Eurocampanya - 9
:

Dins els recursos en vídeo del PSC, podeu accedir al vídeo diari de campanya, que ja porta unes quantes edicions, i que podeu trobar aquí.

:

També podeu seguir la campanya en directe, en la retransmissió dels mítings més rellevants del PSC, en aquest espai: :

Sexe gustós

Amb una mica de conya, El Periódico publicava el passat dia 16 una notícia segons la qual Ksawery Knotz, un monjo franciscà de Polònia, advoca per les pràctiques sexuals "gustoses, sorprenents i plenes de fantasia" en un llibre que ja ha exhaurit a les llibreries la seva primera edició de 5.000 exemplars.

:

Conya i morbo, és clar. I algun acudit amb la postura del 'missioner'. Knotz diu coses tan raonables com estranyar-se que "per a algunes persones resulti difícil de comprendre que Ell també està interessat en la seva vida sexual". O que "durant l'acte sexual, les parelles matrimonials poden demostrar de qualsevol manera el seu amor". Aquest franciscà manté, am més, un web on estableix diàleg sobre qüestions de parella amb qui vulgui.

:

Si no fos que tenim una societat hipersexualitzada (hi ajuda la crisi d'inimitat) i hipercrítica amb l'Església (hi ajuda la crisi de mediació... volem anar directes al cel, al gra, al líder, al resultat), segurament abordarím aquest tema amb més normalitat. No és el primer ni el darrer catòlic que elogia l'alegria en les relacions sexuals, que admet el plaer compartit com a forma d'aproximació a la divinitat o que elogia el cos, cosa que no sempre s'obté en una societat de sexe fàcil o banal.

:

El que és rar és el contrari, de fet. En una religió que es basa en un llibre el primer miracle del qual consisteix en fer sortir vi de l'aigua, o en que el seu el fundador s'estima més les carícies tendres d'una pecadora que el servei abnegat del seu amfitrió, la cosa hauria d'estar del cantó del monjo polonès. Així, tampoc seria d'estranyar en aquest ús més desacomplexat del sexe, que -com deia Joaquim Gomis al Foc Nou d'aquest mes- el papa actual, abans de ser-ho, hagués escrit favorablement del risus paschalis (vegeu aquest post), que "feia referència al costum que va néixer a l’Edat Mitjana al centre d’Europa –especialment a Alemania, inicialment a Baviera– de provocar la diversió dels assistents a la missa del diumenge de Pasqua. Per aconseguir-ho, el capellà deia i feia autèntiques indecències des de l’altar, fins arribar a ensenyar els òrgans sexuals".

:

Foto: El Periódico

:

Eurocampanya - 6
:

Clica sobre el quadre

:

Els volem 'a lejos'

Eurocampanya - 4

:

:

Memòria en xarxa

La Fundació Rafael Campalans (foto) ha iniciat un who's who històric del socialisme català [aquí] que, de moment, es nodreix del material biogrpafic que s'ha anat publicant als butlletins de l'Arxiu Històric de l'entitat. El contingut és molt interessant i us recomano llegir algunes de les biografies. Segons diuen de la Fundació, "es tracta d'una selecció de personatges que van des dels anys trenta del segle passat fins a l'actualitat i que han tingut o tenen un pes important dins la trajectòria històrica del socialisme a Catalunya".

:

Veig que el criteri d'inclusió, sembla, és que els personatges ressenyats han de ser morts, criteri que podria ser revisat, a parer meu. De fet, també diuen a lapresnetació que "La nostra intenció és anar ampliant gradualment la llista de persones que hi apareixen amb noves incorporacions, amb la voluntat de posar a l'abast un instrument de treball per als investigadors i públic en general".

:

El mètode de treball també ens l'exliquen: "Les biografies han estat elaborades seguint dos procediments diferents: per una banda hi ha les que s'han encarregat a la investigadora Laia Jorba, Doctora en Ciències Polítiques de la UAB, i per l'altra hi trobem les que han elaborat historiadors o bé companys de militància dels personatges estudiats. En tots dos casos s'han seguits unes pautes metodològiques semblants, tenint com a resultat un treball caracteritzat pel rigor científic a la vegada que per l'aproximació acurada i profunda".

:

Per últim, em permeto un darrer suggeriment. Seria bo explotar totes les eines que suposa haver obert a la xarxa aquesta informació, de manera que ens permeté s d'afegir-hi més documentació, enllaços d'interès, comentaris o fotos dels internautes, etcètera. Memòria en xarxa, i viva!

:

Eurocampanya - 3
:

Maria Badia, la candidata dels socialistes, la meva candidata, és l'única dona cap de llista a Catalunya. També és l''única que va votar a favor de la Constitució Europea i, a diferència del candidat de CiU, va votar l'Estatut. És l'única que engruixirà les files del grup majoritari de l'esquerra europea, l'únic que pot plantar cara de debò a partit del bel·licista Aznar, del magnat Berlusconi, del pèrfid Chirac o de l'homòfob Kaczyński. I aquí la teniu:

:

Clica damunt el quadre
:

Propostes a Baron

A rel de celebrar ja el mig mandat i el concquè aniversari de l'arribada de Baron a l'Alcaldia vam celebrar fa poc un acte. Una de les coses que vam fer, allà, i que continuarà després (voldrem recollir-ho tot cap a finals de juny en una Jornada), és que els ciutadans expressin la seva opinió sobre en què cal prioritzar l'acció els propers dos anys. La feina per fer.

:

Vam recollir ja allà algunes aportacions, però ara ho obrim a internet. Clicant aquí ja es poden fer aquestes aportacions. I el debat, que per això estem els partits, també, ja està servit.
:

Eurocampanya -2
:

Ahir vam començar la campanya, a Mataró, com arreu del país. Ens vam aplegar amb l'excusa de mostrar el primer cartell i per agafar forces en aquesta nova contesa electoral. Vam comptar amb els nostres dos diputats, Consol Prados i Manuel Mas, i l'alcalde Baron (total: que a la taula érem 4 blocaires). Mas va insistir en les dificultats per mobilitzar electoralment uns ciutadans que veuen Europa com quelcom massa llunya, tot recordant que "el 70% de lleis que s'aproven al Congrés són transposicions europees".

:
La Consol i Joan Antoni, a rel del fet que el PSC presenti als seus cartells electorals un reguitzell de personatges com aquests, insistien en el fet de reivindicar que hi ha dos models, que a Europa ens estem jugant dos camins ben diferents i que per això val la pena que s'escenifiqui bé per tal de ser-ne conscients. "Els tristos no guanyen eleccions", va resumir Consol. Doncs amb alegria, a guanyar.

:

:

Fotos: Quico Melero

:

Xarxa vs. xarxa

Aquesta és la primera part (aquí a segona) del vídeo que va deixar l'advocat guatemalenc Rodrigo Rosenberg Manzano en previsió de ser assassinat, en el que acusa el president del país de ser-ne el responsable en cas que això fos així. Brutal. Diumenge hi reflexionava Moisés Naím a El País. Hi feia notar dos fenòmens concorrents. El primer: l'enorme pes que té al món, especialment als països de l'Amèrica Llatina, el crim organitzat. Sens dubte, la pitjor causa de mort al món i la més silenciada (n'he parlat aquí i aquí), amb ramificacions a tot el món i tots els sectors i amb força impunitat. La segona, el poder de la xarxa utilitzat contra aquestes altres xarxes, la globalització però al revés del que la fan servir, la cpacitat dels homes d'enfrontar-se, fins i tot després de morts, al mal d'aquest món.

Diu Naím: "A medida que las cosas se le pongan más difíciles a las organizaciones de narcotraficantes que tienen sus bases de operaciones en México, los incentivos para trasladarlas a países como Guatemala, Costa Rica, Panamá, El Salvador, Honduras o Nicaragua serán cada vez mayores. Pero Centroamérica no está inexorablemente destinada a convertirse en un infierno de corrupción, crimen y muerte. Hay sociedades que logran producir anticuerpos que repelen estas tendencias. Algunos de estos anticuerpos ahora vienen armados con cámaras de vídeo".

Eurocampanya - 1
:
Accedeix al Manifest-Programa dels socialistes europeus. Clica al damunt del quadre:
:
:

Seminari Ciberactivista del PSC

Divendres vaig ser al Seminari sobre Ciberactivisme que va muntar el PSC davant la convocatòria d'Eleccions Europees, concretament moderant un taller sobre bones (i males ) pràctiques.

:

La meva intervenció, presentant la meva taula, va consistir en tres reflexions.

:

Una, sobre el fet que la xarxa reprengui la tradició 'nodal' del socialisme i el moviment obrer català: organització estesa al territori horitzontalment en forma d'ateneus, agrupacions, cercles, des de la idea de la cooperació, on la gent (que ja no es baixa sinó que puja coses a la xarxa) esdevé el protagonista. Però compte, no estem sols. Els extrems s'hi creixen.

:

Dues. Internet és la manera com ja es relaciona tota una generació i part de l'altra. Hi ha qui ja hi neix. Però... a) té un llenguatge propi que s'ha de saber dominar, b) s'inclou en la cutura de l'apoteosi del jo (per això es valora més quant més 'personal' s'és), c) participa de la cultura del fragment (llenguatge curt, experiència efímera, identiotat a la carta), d) fa persone shiperconnectades i d) és un dels 'carrers' que diuen sempre que hem de trepitjar els polítics (no perquè ens vegin, sinó per anar a veure el què.

:

Tres. n'estem aprenent, tot va molt ràpid i ens mareja la tecnologia: hi ha excessos (banalitat, correus brossa...)... però també dos reclams: reclam de més profunditat, reclam de més relació. Hi ha coses que funcionen i coses que no. Vegem-ho.

:

En parla Jessica Fillol.
:
Fotos: Carlos Guadián Orta, José A. Rodríguez, Ramon Bassas Segura, Jessica Fillol Morales; al costat, José Antonio Donaire, Jordina Freixanet, Marc Murtra. A sota, Raimon Obiols, entre el públic, va cloure el seminari. La primera és de J.A. Donaire, les altres dues, meves.

: