Mataró, referència

Un dels objectius per aquest mandat era que Mataró excel·lís com a referència en alguns dels seus actius. recordo que, al mandat passat, n'estava ben orgullós que altres municipis ens tinguesisn de referència quant al model de seguretat. Crec que ha estat així (de pas, amb la millora de l'autoestima) i prova d'això, segurament, és la la nova sèrie de TV3, que se suma a l'embranzida del Maresme i la seva capital en la seva projecció.

:

Tres exemples ben propers són el recent acte de beatificació de Josep Samsó, per al qual recomano la crònica de Manuel Cuyàs a El Punt. El seu èxit organitzatiu i també el seu èxit quant al fons, que queda molt ben recollit (també a l'excel·lent articlet d'avui de Josep Puig i Pla a capgros.com), van situar la ciutat com a punt de referència mundial. L'endemà, per exemple, Benet XVI citava la ciutat i ho feia en català. Res no és casual, tampoc la importància que hi donà el President de la Generalitat, José Montilla, assistint a l'acte.

:
La visita de la diputada provincial Anna Hernàndez per presentar un nou espai ludic per la gent gran al barri de Cerdanyola i la visita de Pasqual Maragall, anterior President de la Generalitat, a diversos projectes pioners de la ciutat (Tecnocampus, Centre d'Alzheimer, horts urbans...), mostren no tan sols la vitalitat i capilaritat social dels projectes, sinó també el creixent interès que mostren.
:

Fotos: Romuald Gallofré, José A. Ricis i TCM.
:

Valors de Pasqual i Cinto

De la revista Valors del mes de maig (encara ultimant-se) destaco aquestes dues primícies.
:
L'entusiasme segons Maragall
:

:

El Maig del 68 segons Amat

:

També hi ha un breu però entenedor article de Cinto Amat sobre què ens deixa el Maig del 68 a la societat actual, ara que en fa quaranta anys, amb les seves llums i ombres. Amat diu que "Hi ha valors que no va crear el maig del 68 però que indubtablement van sortir enfortits d’aquella experiència singular: el reforçament de l‘individu enfront de l’autoritarisme, la recerca de pautes de creació per trobar sentits nous que dinamitzin la rutina de la vida quotidiana en les societats benestants, la solidaritat , el gaudi personal i sexual com un valor autònom, la capacitat d’introduir la sospita intel·lectual, per principi, enfront de qualsevol directriu que emani dels poders establerts, la igualtat de la dona...". I recupera la tesi de Todorov de la que ja vaig parlar aquí, segons la qual serien els neoconservadors els que "connecten directament amb els elements més negatius del maig del 68, amb una determinada concepció “leninista” de l’acció política. Els absolutismes puristes s’assemblen a tot arreu i es repeteixen de temps en temps."

:

Ànims, Pasqual!

Foto: El Periódico.

• Article de Pasqual Maragall a El País
• Notícia a El Periódico
• Notícia a El País
• Notícia a La Vanguardia
• Notícia a l'Avui
• Declaracions de José Montilla
• Declaracions de Carme Chacón a El País
• Declaracions de la Federació Catalana d'Alzheimer a La Vanguardia
• Post de Saül Gordillo
• Post d'Esteve Terradas
• Post de Miquel Iceta
• Post d'Albert Aixalà
• Post de Manuel Mas

Més gent amb feina | Maragall | Mataró ja s'ha despertat

Més gent amb feina
:

Calculen que unes 1.700 persones han trobat feina gràcies al Pacte Local per l'Ocupació que, lluny de ser un paper i prou, ha esdevingut una veritable eina per a l'obtenció de treball en coordinació amb els agents socials i econòmics de la ciutat, que són els veritable sprotagonistes. No n'hi ha prou, ha reconegut Alícia Romero. La regidora de Promoció Econòmica creu que encara s'ha de treballar més, que encara s'ha d'aprofundir més en el camí traçat el seu dia en el Pacte. Mataró té avui més treballadors i més empreses que mai, la ciutat bull d'activitat emprenedora, però encara estem algun punt per damunt de la mitjana catalana de desocupació, lògic si pensem en la nostra estructura econòmica, però també un repte per superar-ho. Els signants del Pacte parlen d'un nou text a partir de 2008 i de l'establiment d'estratègies territorials més enllà de la pròpia ciutat. Si ens n'hem sortit fins ara, veureu com assolirem els objectius marcats en el futur. Foto: ACN.

:
Maragall parla

I ho fa ben clar, sense mediacions ni segones interpretacions, en un article publicat avui a La Vanguardia que trobareu al bloc d'en Miquel. I, com diu Maragall, ara a fer campanya.
:
Quan Mora arriba a Mataró, la ciutat ja s'ha despertat
:
No sé qui va assessorar Joan Mora amb l'eslògan "Despertem Mataró", una mena de despertaferro del que ignora completament la ciutat. Segurament un enemic. La ciutat és vital, té un teixit associatiu complex i riquíssim, al que si algú hi acudís només per fer una foto el tirarien escales avall. Potser quan les visiti li podran dir. Cada dia es lleven gairebé 34.000 persones per anar a treballar, unes 3.000 més que fa quatre anys, en una de les 4.250 empreses, un 6,5% més que a l'inici del mandat, i la resta per fer moltes més coses, som ciutat matinera. Tant, que el candidat de CiU, quan arriba a Mataró, tots aquests ja s'han llevat.
:

Però un dia va a Cerdanyola, un barri que també és molt despert. Contra el que va dir fa un anyet el seu partit, quan va aprovar el Pla d'Habitatge (que inclou 420 pisos per a l'àmbit del Sorrall, v. p. 20), ara se'n desentén i adopta les tesis dels partits més radicalitzats. Es deu pensar que els de Cerdanyola no saben llegir. O potser és ell que no ho va llegir. No m'estranya. El pes de la negociació per part de CiU el va portar un excel·lent i molt treballador regidor de CiU, Antoni Valls, a qui Mora ha tractat amb força desconsideració. I que té les coses més clares.
:

Foto: Signatura del Pacte per l'Habitatge, l'abril de 2006. Foto: Sergio Ruiz.

:

Això és un Govern

El President Maragall amb els consellers Del Pozo; Figueras, Nadal i Sabaté.
:

Un parell de notícies enmig de Les Santes ens han impedit, potser, de copsar amb prou exactitud la importància que l'acció del Govern de la Generalitat té per la nostra ciutat. Em refereixo, per exmeple, a l'ampliació de places de dia de la residència Municipal de Sant Josep, d'acord amb un conveni amb el Departament de Benestar i Família, al front del qual i ha la consellera Carme Figueras. Un pas, potser petit, però un pas més, en fi, cap a la política d'ampliació de drets i d'atenció personalitzada a les persones grans, preparant-nos pel desplegament de la llei espanyola de Dependència i la llei catalana de Serveis Socials (lleis que mereiserien per sí soles tot un mandat).

:

La segona és un important conveni subscrit entre el Departament el titular del qual és el conseller Joaquim Nadal i els municipis de la segona corona metropolitana, entre ells el nostre, per ampliar progressivament el finançament del transport públic en aquesta zona, fora de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), però amb clara vocació metropolitana. Justament a Mataró ja s'havia anunciat aquesta mesura tan important. D'aquesta manera, es complementa l'esforç municipal per dotar de qualitat el transport públic urbà i en integrar-lo a la mateixa xarxa de l'ATM. Això ha de significar atendre el creixement de la dotació actual del Mataró Bus (que es multiplicà per tres des de l'inici de la concessió actual) per donar millor servei a una ciutat que el necessita, com la nostra, i a un sistema geogràfic, econòmic i de mobilitat que se n'ha de sortir beneficiat. Especialment, és clar, aquells qui més necessiten el transport públic.

:

Aquestes dues notícies posen de manifest que el canvi a favor dels serveis de proximitat que ha imprès el nou Govern no pot quedar-se aquí, que ha de seguir. Els seus resultats, d'entrada, els veurem a mig termini i, de fet, encara hi ha molta feina a fer. Pensava en casos com el del nou sistema de trasport sanitari urgent, un canvi que clamava el cel: les conseqüències nefastes de l'anterior model encara les estem patint. En aquests canvis es veu per què caram volem un Govern d'esquerres i no un de CiU. Penseu per un moment qui són els beneficiaris d'aquestes polítiques i ho entendreu en un segon.

:

I també desmenteixen algunes crítques que, per justificar la seva injustificada oposició a un Pla d'Infrastructures del Transport (que és el que els municipis, el país i els seus agents socials reclamen amb insistència: amb el pa no s'hi juga), diuen que no hi ha una aposta decidida pel transport públic. Obliden aquest conveni. Obliden el pla ferroviari orbital. Obliden les noves línies de transport interurbà, tramvia o metro. O, senzillament, no ho deuen conèixer.

:

Cremem, que ve l'estiu

Avui, revetlla de sant Joan, tinc una orella pendent del telèfon. Amb un risc d'incendi alt, amb un operatiu de bombers, policies i voluntaris desplegat (des d'aquí, una abraçada), amb desenes de fetses, fogueres (controlades), revetlles i alguna altra cosa incontrolada (per això especialment tant d'operatiu...), és una de les nits en la que els agents de seguretat treballen més. Cada any més ben preparats, això sí.

:

Aprofitarem la revetlla de sant Joan per cremar algunes coses. Convindria que els envejosos que practiquen la caça de l'home amb presidents d'associacions de veïns apreciats i estimats o responsables polítics del nou Govern perfectament preparats, aquí a Mataró, s'ho fessin mirar i cremessin la mala llet. Viuran millor sense úlceres. En fi, que l'Eulàlia Mas (foto) ha entrat a treballar a la secretaria General de Joventut de la Generalitat com a responsable de Programes, i això m'omple d'alegria, sincerament. Té les coses clares i és molt treballadora, ho ha demostrat molt sovint.

:

I tot cremant podríem reitar els versos que, amb molta gràcia, s'ha inventat en Cinto Amat per acomiadar Maragall (tan bons com els que va dedicar a la victòria del sí), els que ens ofereix Manuel Mas de la mà de Serrat i els que avui ens brinda en Jaume Subirana de la mà de Tomàs Garcés. Potser també per acomiadar Maragall. I per donar la benvinnguda a l'estiu, que és el que ve després de la primavera, que és el que s'assenta després del foc de Sant Joan.

:

Odi a Montilla | Bisbes i Espanya | Coordinació policial

El PP odia Montilla
:
Foto: La Vanguardia.
:

Els socialistes elegirem nosaltres, amb els nostres òrgans democràtics, qui serà el candidat del PSC a la Presidència de la Generalitat, després que l'actual titular, Pasqual Maragall, hagi anunciat la seva decisió deno presentar-se a la reelecció. Sabem que el moment és delicat i que cal administrar-lo bé. De moment, però, el PP ens brinda una ajuda inestimable. A través de Piqué, el ministre que ens va enredar la política internacional i que ha estat desautoritzat pel poble de Catalunya al passat referèndum, ja ha apuntat contra Montilla. Ahir, la diputada Dolors Nadal vomitava acusacions insidioses contra el Ministre d'Indústria en seu parlamentària. Els fa por. Una de les opcions que està avaluant el PP és el de reforçar el seu missatge espanyolista, de salvar com sigui aquell percentatge que els va donar el no, renunciant a créixer pel centre. Allà ja hi tenen CiU. Bé, són tan ignorants, que es pensen que el missatge espanyolista serà clau per competir amb el vot del PSC en les àrees on aquest treu més vots. Per això, el de Cornellà seria una pedra a la sabata a aquesta sansacional estratègia. I la seva gestió impecable (i implacable) els fa tragar saliva. Ho tindré en compte.

:

Hi ha alguna raó de fons que no serà desvelada. I té a veure amb la liberalització del mercat televisiu emprès pel ministre Montilla, així com l'Opa de Gas Natural a Endesa. Ara buscaran la revenja.

:
Els bisbes espanyols opten per la sensatesa
:

Sembla que els bisbes espanyols no aprovaran el famós document per la unitat d'Espanya que la minoria conservadora (com el CGPJ, pero al revés) volia imposar a la propera sessió de la Conferència Episcopal Espanyola. Vaja, que les prioritats dels pastors seran unes altres que no les que dicta el PP. L'intent d'hegemonització de la dreta espanyola ha arribat a límits com aquest que, per sort, ha trobat aturador en una majoria de prelats poc disposats a ser utilitzats políticament, més preocupats per les qüestions pastorals que en les polítiques. Val la pena de constatar-ho.

:

Mataró, exemple de coordinació policial

:

Així ho posa de manifest Jordi Samsó, director general de Seguretat Ciutadana de la Generalitat (i antic inspector de la Policia Local de Mataró, sap de què parla) e un recomanable article d'abans-d'ahir a El Periódico, en ple debat sobre l'actuació policial (en un sistema complex com el nostre) en una realitat complexa com són les actuals formes de delinqüència. Samsó parla dels òrgans, dels mecanismes de coordinacióp, de les bases de dades compartides... i del fet que Catalunya sigui pionera en aquesta manera de treballar. Us puc assegurar que les dades de Mataró (reducció paulatina dels índexs delictius i increment dels casos resolts) són, en molt bona part, gràcies a aquesta coordinació. Per cert, com a conseqüència del Pla Estratègic de la Policia Local, que preveu un increment de la plantilla en els propers anys, entre d'altres mesures, ja hi ha convocades 15 places d'agent a Mataró. Ja sabeu, si voleu, us hi podeu apuntar. I, posats a parlar de places, també n'han sortit tres pel projecte de Mataró Ràdio.

:

Gràcies, Pasqual

Aquest migdia, el President de la Generalitat, després del rotund èxit del referèndum del nou Estatut del que ell n'ha estat el màxim impulsor, ha anunciat una decisió que, pel que sembla, tenia presa de fa mesos. No es presenta a la reelecció.

:

He de confessar que, en cas que hagués recapacitat i hagués decidit presentar-se, hauria estat el primer (i crec que així tot el PSC) en alegrar-me'n i posar-m'hi a treballar fermament. Però la decisió que ha pres denota la talla del President, que és capaç de passar el relleu coincidint amb un pas, un gran pas no exempt de riscos, que el PSC és a punt de fer. I en benefici del seu projecte de reformes socials en profunditat que beneficiïn el conjunt del país.

:

Però avui és l'hora de donar les gràcies. I no tan sols pel fet d'haver fet el trànsit sense por, sense pensar en les cadires o el poder, sense obrir baralles o discussions innecessàries (a tot arreu ho fan igual?). Mirant en el futur i en el projecte més que en un mateix. No tan sols per haver marcat ell mateix la data de la retirada, cosa que diu molt a favor de qui ho fa. L'agraïment és, sobretot, perquè Maragall ha fet possible el canvi, perquè ha dut a Catalunya a plantejar-se objectius ambiciosos i a començar a assolir-los, perquè aquests objectius ja arriben als barris, a les escoles, als centres d'atenció primària, als espais de creació de cultura, a les empreses. Per fer que la línia de divisió nacional que amenaça sempre els pobles complexos, com el nostre, sigui traspassada per l'ambició de la unitat nacional, unitat des de la diversitat i des del realisme en què es composa Catalunya.

:

Ara, el punt de partida és molt bo. Ho és malgrat que l'acció de Govern hagi estat malmesa per alguns errors i per una ERC irresponsable. I atacada sense pietat per la dreta més dura amb l'ajut inestimable d'un Artur Mas àvid de poder, una coalició que ja va governar (just abans de Maragall) i que ara babeja per tornar. Ens trobaran al davant, amb totes les nostres forces. Trobaran la Catalunya que ignoren. Gràcies, Pasqual.

:

Roda de premsa i míting

En campanya - i XV
:

:

Darrer dia de campanya. Al migdia, roda de premsa, amb Santi, per agrair als periodistes el seguiment i dedicació (cosa que no han tret, els modestos) i per fer una breu avalació de la campanya. Força participació, molta feina de patejar-se carrers i places, mercats i equipaments, demanant la mobilització per anar a votar i per escoltar què diu la gent. En Santi diu que hem fet més de 60 actes, al Maresme, i que devem haver arribat a unes 1500 persones, directament, a banda dels que ens hem anat trobant pel carrer o ens han seguit via mitjans. Jo he demanat el vot del sí pels que encara no ho tenen clar i que mirant els espectres del no, tindran claríssim què han de fer...

:

:

Per la tarda, un bon grapat de companys i companyes de Mataró hem anat amb autocars al míting que han fet Zapatero, Maragall i Montilla a Barcelona, de tancament de campanya. Com en els millors moments en què, hores o dies abans de la victòria, ens hem aplegat els socialistes, aquesta vegada torna la sensació que alguna cosa important està a punt de produir-se. I que els socialistes, de nou, escriurem aquest canvi amb el nom i cognoms de companys que eren allà.

:

Enquesta i entusiasme | 5è bloc? | "Lo que existe de verdad es el vacío"

En campanya - X
:

:

Avui la premsa va plena de dades rellevants, com l'enquesta d'El País, que confirma les previsions positives per al sí i la desmobilització de votants dels partits que defensen el no, especialment els d'ERC que, majoritàriament, optarien pel sí. L'enquesta també inclou intenció de vot amb projecció (bo i que trobo que el moment la pot distorsionar), que dóna al PSC majoria amb vots i amb diputats en el cas que se celebressin eleccions al Parlament. També cal destacar les entrevistes a José Luis Rodriguez Zapatero, avui a La Vanguardia, a José Montilla, avui a El Punt, i Pasqual Maragall, ahir a El Periódico.

:

Jo votaré sí amb entusiasme. Però m'agrada contemplar tots els perquès, especialment d'aquells que no tenen per què compartir el meu, d'entusiasme. Sempre he pensat que cal comprendre les raons dels més escèptics. Per això, recomano la lectura del post del periodista mataroní Oriol Burgada, amb les seves raons pel sí. Li diran de tot, venut, traïdor, premsa canallesca... però la seva sinceritat, com que ha estat contrastada sovint, ho desmenteix tot. I desmenteix també que els periodistes són inocus. Ningú no ho és.

:

El 5è bloc en català??

:

No pot ser, és clar (en conec que deuen ser molt més visitats...), però fa gràcia. La qüestió és que un bloc em situa (avui) al cinquè lloc del rànquing dels blocs més rellevants en català, no tant per visites com pel nombre d'enllaços registrats a Technorati. I he deixat la modèstia distreta per córrer a dir-ho als quatre vents. Parlant d'això, ella em dóna l'adreça d'un web (TalkDigger) que regidtra el conjunt d'enllaços a tots els buscadors. En fi, és ben enigmàtic, això dels blocs.

:

Viatjar segons Manuel Vicent

:

:

Hi havia moltes raons per comprar El País, avui, a banda de les que ja he donat. Per exemple: una còpia en DVD de Rebelde sin causa, o una magnífica entrevista al jutge Grande-Marlaska al dominical, o un bell article sobre Rebeca de Maruja Torres. Però, per damunt de tot, una esplèndida entrevista de Juan Cruz a l'escriptor Manuel Vicent, que parla a rel de la publicació d'un llibre que recull les cròniques dels seus viatges i de la seva promoció a la Fira del Llibre de Madrid (foto: Francisco Ontañón). Aquí teniu algunes de les coses que diu:

• En mi último viaje, por Sicilia, estuve en Siracusa; en la plaza principal hay un templo derruido de Apolo. Ese templo está guardado por una barandilla de hierro; junto a esa barandilla se reúne la gente mayor a charlar, se forman grupos y se debaten los problemas domésticos, mínimos, que se expresan en las facciones del rostro. Para mí esos gestos de esa gente normal, corriente, subalterna y tributable me parecen muchísimo más interesantes que toda la historia de Apolo.
• P. ¿Y el viaje qué es para usted?
  R. Dar la vuelta alrededor de uno mismo. O, a lo sumo, alrededor de la cama.
• Nunca me llevé ninguna sorpresa, y tengo la sensación de que lo que uno sueña es de lo que vive, y los sueños siempre acaban por moldear la realidad que deseas.
• Yo considero que uno conoce una ciudad cuando se enamora en ella, cuando consigue un trabajo que le dé para vivir... A veces va a la ciudad antes tu espíritu, y cuando llegas a ella te encuentras a ti mismo por la calle, en un museo, en un bar o tal vez en el banquillo de los acusados, o dando una conferencia en la que tú mismo eres público...
• Descubrí que en el hotel donde me hospedaba, por el que habían pasado Gide, Maupassant, Renan y todos los viajeros ingleses de principios de siglo... está edificado sobre una latomía, unas minas de piedra caliza que habían servido para levantar todos los dioses, templos, murallas, teatros y anfiteatros. El vaciado real de toda la mitología. Lo que existe de verdad es el vacío.

Mataró i cristians pel sí

En campanya - VIII
:
Foto: QM
:

Vinc de l'acte que hem fet a Mataró, l'acte central dels socialistes al Maresme, en un Casal Aliança ple a vessar d'entusiastes del sí. Han intervingut el President Maragall, el Ministre Montilla i l'Alcalde Baron. El primer que cal dir és que (gajes del oficio...) l'acte estava molt ben muntat, gràcies a l'esforç d'unes quantes persones que avui resumiria en la Montse López, l'eficacíssima directora de campanya a Mataró. El segon, és que creix com una marea el nombre de partidaris del sí, com hem vist a les enquestes d'El Periódico o del CIS que s'han publicat avui, un sí que pren força votants del PP i ERC, els quals només un terç dels seus simpatitzants compliran amb els propòsits dels dirigents. El tercer aspecte, potser, serien les anècdotes protagonitzades per Maragall i Montilla a la sortida,a ixí com la presència de la pràctica totalitat de consellers socialistes del Govern. Caram, quin goig.

:
Foto: QM.
:

Aprofito per donar a conèixer una nova plataforma pel sí. Es tracta de Cristians pel sí, un grup de persones que, lluny de les proclames apocalíptiques dels sectors més conservadors de l'Església (que troben els bisbes massa tous), aposten decididament i sense complexos per les oportunitats que genera el nou Estatut. D'allà prenc alguns enllaços interessants, com el reportatge de Foc Nou (maig 2006) sobre Estatut i religió a debat, o la notícia que mostra els bisbes catalans, a favor del nou Estatut i de donar un toc d'alerta a la COPE, de Càritas, així com la Nota dels Bisbes de Catalunya sobre l'Estatut de 2006, o la nota del Consell Evangèlic de Catalunya El Nou Estatut i la llibertat religiosa, l'edició dedicada a l'Estatut del programa Àgora (C33) o l'article d'avui d'Elena Ribera (CiU) a El Punt, on diu ‘Sóc catòlica i dic «sí» a l’Estatut”.

:

Per fi el sí | Em pesa

Per fi, un Govern pel sí a l'Estatut

:

La prioritat, ara per ara, és que el poble de Catalunya doni el seu vist-i-plau a l'increment d'autogovern més gran que mai haurà tingut Catalunya. I, amb tot el dolor del món, el Govern que impulsi aquest objectiu no pot contenir consellers que proposen just el contrari, després d'un procés intern, a ERC, que l'ha portat a prendre una decisió inequívoca en aquest sentit. Ni més ni menys.

:

Crec que la decisió del President Maragall de cessar els consellers del no ha estat, sense embuts, una decisió patriòtica, que posa els interessos del país per davant fins i tot de la continuïtat del Govern. del Govern, tot s'ha de dir, que ha fet més feia i més polítiques socials en dos anys que els quatre anteriors de CiU. Això cal dir-ho amb orgull.

:

Però d'ara fins el 18 de juny, Catalunya i Espanya han de saber que el país i el seu Govern treballen sense vacil·lacions en l'objectiu de la millora de l'autogovern que proporcionarà la victòria del sí a l'Estatut, més recursos i més capacitat per la millora del benestar dels ciutadans i ciutadanes, cosa que qualsevol partit d'esquerres hauria de dfensar. I la derrota dels que volen veure minvada la força de Catalunya, que no han parat ni pararan de fomentar l'anticatalanisme. Ara toca l'Estatut, més que mai, no ens despistem. Ara el patriotisme i demà el partidisme. O sigui que d'ERC i de tota la patuleia ja en parlarem després.

:

Pels àvids que avui em preguntaven si a l'Ajuntament de Mataró l'alcalde pensa cessar els regidors d'ERC, he hagut de dir una obvietat: que ni té res a veure amb Mataró, aquesta crisi, com no va tenir a veure la constitució de l'actual Govern amb la generalitat ni amb res. Que la coalició tripartita de Govern, a Mataró, va bé. I que, a no ser que ERC decidís el contrari als interessos de Mataró i del Govern en una d'aquestes assemblees que munten, tal i com ha passat a Catalunya, la seva aportació és molt vàlida i benvinguda a la majoria d'esquerres.
:
Escriure - IX
:
en mi interior barrunto el gran estruendo

todo el dolor del mundo me pesa entre los muslos

:

(...)

:

escribir

:

porque crujen las rodillas

y hay como un sueño

esperando ser soñado

justo detrás del dolor

:
Chantal Maillard, fragment d'"Escribir", a Matar a Platón, Ed. Tusquets, Barcelona, 2004, p. 85. Il·lustració: El Greco, Pietat, (1587-97), Col·lecció Stavros Niarchos, París.

:

Maragall al Senat | Tan d'amagat

Maragall al Senat
:

Mentre els militants d'ERC desafien la direcció del seu Partit endurint la posició sobre l'Estatut, en un espiral de despropòsits impropi d'un partit de Govern, el President Maragall ha assistit avui al Senat obrint la sessió de les Comunitats Autònomes de la Cambra alta, amb un discurs positiu sobre el terme nació que contrasta amb els discursos negatius dels partits que s'estan situant a la banda dels que pensen que només es pot parlar de nació en termes negatius: o no som una nació (PP) o som una nació perquè no som una altra nació (ERC); per això estan tan còmodes amb el no. I potser per això cada dia em sento més identificat amb el sí.

:

Per sort, però, no només de nacions viu l'home, de manera que Maragall ha destacat el “salt evident en la millora de les prestacions socials”, de manera que “els catalans podran exigir un major respecte als seus drets i també la plena responsabilitat sobre els serveis bàsics com l´ensenyament, la sanitat, les beques o les polítiques socials sobre la immigració” . I també ha recordat que el nou sistema de finançament permetrà “que l´Estat dediqui a Catalunya un 18,5% de la seva inversió en infraestructures durant els pròxims set anys” i que les regles de solidaritat es fonamentin en “una igualtat d´acord amb un esforç relatiu fiscal similar”.

:
Escriure - I
:
escribir el dolor
para proyectarlo
para actuar sobre él com la palabra
:
escribir
:
para descansar
(escribir que el sol, en invierno, es hermoso)
:
por no llorar tan dentro
tan a escondidas
:
Chantal Maillard, fragment d'"Escribir", a Matar a Platón, Ed. Tusquets, Barcelona, 2004, p. 72. Foto: El Diario Vasco
:

Nou Govern | Villatoro | Globalització

Canvi de Govern
:
No en vaig parlar, però em va agradar el canvi de Govern del President Zapatero, oportú, discret i concís. Un parell de setmanes més tard es produeix el canvi a la Generalitat que, d'una banda, em dóna esperances (parlo pels tres consellers socialistes, que són els que conec més o menys, i que em donen moltes garanties) i, d'una altra, ho lamento perquè crec que, també dels consellers socialistes, només en puc parlar bé, almenys de la seva relació amb la ciutat. També puc parlar bé de Milà, i segurament no tant bé de Carretero. Però tot això són impressions meves, que no valen gaire (si Maragall hagués de fer un Govern a la meva mida, pobre president), l'important és la idea que ja ha començat a treballar el Govern del nou Estatut, que amb el nou text no s'acaba la legislatura, ni molt menys, i que el millor encara és per veure. (Foto: EFE).

:
Les paraules i les imatges
:

Vinc d'una esplèndida conferència de l'escriptor Vicenç Villatoro a l'Ajuntament, amb motiu de la festivitat de Sant Jordi, en la que ha reflexionat en veu alta sobre la falsa polèmica entre les paraules i les imatges. Les primeres, deia són útils bàsicament per a l'abstracció i les segones principalment per a la concreció, aquesta seria la conclusió, plena d'exemples. Per mi pensava en una conversa que vaig mantenir fa unes setmanes amb un altre blocaire, que em deia que li agradava, dels blocs, aquesta mena de diàleg entre les paraules i les imatges, bo i que hi ha alguns bloggers-lletraferits que ho blasmen. El complement i la diversitat de llenguatges és una de les característiques de la cultura actual i això, com deia el pintor Antonio López l'altre dia, ens dóna més llibertat que mai a l'hora d'expressar-nos.

:
A casa d'en Rubert - I
:

"De fet, l'autèntica globalització fou la diàstole propiciada per la revolució industrial i el capitalisme fins a la seva culminació en l'aventura colonial. El que passa avui en certa manera és el procés contrari: el de la reacció o sístole d'aquest món colonial i les seves carnisseries del qual ens són servides per televisió i que, per més petroli que duguin, ja són tan clares com l'aigua."

:

Xavier Rubert de Ventós, Filosofia d'estar per casa, Ed. Ara Llibres, Barcelona, 2004, p. 27

:

Ja tenim Estatut | Civisme al tren | Carretero

L'Estatut que volíem
:

Probablement no és el que volien els extrems del Parlament (ERC i PP) ni calmarà les expectatives excitades d'uns, que ja es veien fugint d'Espanya, ni d'altres, que temien la fugida d'Espanya. No és cap fugida, és la culminació de diversos somnis llargament desitjats: els del reconeixment de la singularitat nacional de Catalunya, els de l'assumpció de competències plenes i exclusives en molts afers, els de la consecució d'un sistema judicial propi, els d'un sistema de finançament més adequat, els dels drets i deures de tothom, etcètera. De l'altra, el de l'Espanya plural, aquella que Aznar va parlar el primer dia (només el primer dia) i que la resta dels 8 anys es va dedicar a torpedinar (per això estan tan excitades les ideologies de la fugida) i que Zapatero ha donat la volta com un mitjó.

:

No deu ser el dels extrems, aquest Estatut, però estic segur que és el que vol la immensa majoria de catalans que, justament, desconfia dels extrems quan vol solucionar de veres els reptes que té al davant, que recela de les aventures excitades i dels que no saben si són o no són al Govern (o que pensen més en la tàctica electoralista que en resoldre els problemes de les persones). Entre l'Estatut del Parlament, adobat a darrera hora d'extrems (tothom mira de cara a la galeria...), i l'Estatut que avui aprovarà la Comissió Constitucional el Congrés dels Diputats, s'hi guanya més responsabilitat, més adhesions, més Espanya plural, una enorme coincidència amb ERC, i un pas irreversible per un autogovern fort com el que volíem molts.

:

Dic enorme coincidència, sí. Des del punt de vista estadístic, de 226 articles, sols hi ha hagut tres discrepàncies entre la majoria de la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats i la majoria de la Delegació del Parlament de Catalunya (seleccions esportives, gestió de ports i aeroports, i circumscripció electoral europea). De 23 disposicions addicionals, transitòries i finals, sols hi ha hagut una discrepància (gestió de ports i aeroports). Per tant, de 249 preceptes, només 4 discrepàncies, l’1,6%.

:

El Pacte del Tinell, la tossuderia de Maragall i la mà oberta de Zapatero seran recordats com els tres factors d'èxit d'aquest procés. Llegiu el magnífic discurs de Manuela de Madre, aquest matí.
:

Civisme a tot tren

:
La nova Llei Ferroviària que ha aprovat el Parlament de Catalunya és un altre dels instruments que la societat es va dotant per combatre l'incivisme. Preveu fortes sancions per actituds contràries al respecte a les persones, al mobiliari o a la seguretat. I ho fa en correspondència a un catàleg de drets dels usuaris, que són, de fet, el bé màxim a preservar.

:

Ho torno a dir: amb les lleis o les ordenances no n'hi ha prou. I, com em recordava algun comentari, tampoc amb l'actuació policial, que és el darrer recurs (i que hi ha de ser, o l'angoixa pot ser insuportable). La base per a la correcció de les actutuds incíviques es troba en les circumstàncies socials, educatives o fins i tot psicològiques. En les bases del respecte mutu (el civisme) i també, no ens n'amaguem, en la condició humana que ni és del tot bona per naturalesa (ho sento Rosseau) ni del tot dolenta per naturalesa (ho sento, Hobbes).

:

No n'hi ha prou, però ajuda. Molt.

:

Carretero perd competències

:

És obvi que, després de la incontinència verbal del conseller de Governació (a la foto, d'EFE), i de les seves mitges disculpes, el President havia de reaccionar. No serà el seu Departament qui coordini l'operatiu institucional del referèndum de l'Estatut. Per sort. L'argumentari i els corifeus d'ERC diuen que els socialistes ens hem irritat perquè ens han tocat l"amo" Zapatero. Si us torneu a llegir la maleïda entrevista amb el conseller, veureu que va més enllà d'una simple crítica, i que no es pot anar pel món, especialment si ets conseller, amb aquesta mena d'epítets. Impresentable. I també veureu com el pitjor, almenys per mi, no és això, sinó la visió diem-ne balcànica del fet nacional... També diuen que no ens emprenyem tant quan Bono diu una barrabassada. I no és cert, bé que ho saben. En tot cas, Carretero ja és el Bono de la Generalitat. Per cert, que el fum de Carretero no ens faci perdre el fons. Ara que té una competència menys, i va més descansat, a veure si un dia és notícia amb alguna de les altres competències que té. Notícia positiva, vull dir.

: