dimarts, de març 21, 2006

Ja tenim Estatut | Civisme al tren | Carretero

L'Estatut que volíem
:
Probablement no és el que volien els extrems del Parlament (ERC i PP) ni calmarà les expectatives excitades d'uns, que ja es veien fugint d'Espanya, ni d'altres, que temien la fugida d'Espanya. No és cap fugida, és la culminació de diversos somnis llargament desitjats: els del reconeixment de la singularitat nacional de Catalunya, els de l'assumpció de competències plenes i exclusives en molts afers, els de la consecució d'un sistema judicial propi, els d'un sistema de finançament més adequat, els dels drets i deures de tothom, etcètera. De l'altra, el de l'Espanya plural, aquella que Aznar va parlar el primer dia (només el primer dia) i que la resta dels 8 anys es va dedicar a torpedinar (per això estan tan excitades les ideologies de la fugida) i que Zapatero ha donat la volta com un mitjó.
:
No deu ser el dels extrems, aquest Estatut, però estic segur que és el que vol la immensa majoria de catalans que, justament, desconfia dels extrems quan vol solucionar de veres els reptes que té al davant, que recela de les aventures excitades i dels que no saben si són o no són al Govern (o que pensen més en la tàctica electoralista que en resoldre els problemes de les persones). Entre l'Estatut del Parlament, adobat a darrera hora d'extrems (tothom mira de cara a la galeria...), i l'Estatut que avui aprovarà la Comissió Constitucional el Congrés dels Diputats, s'hi guanya més responsabilitat, més adhesions, més Espanya plural, una enorme coincidència amb ERC, i un pas irreversible per un autogovern fort com el que volíem molts.
:
Dic enorme coincidència, sí. Des del punt de vista estadístic, de 226 articles, sols hi ha hagut tres discrepàncies entre la majoria de la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats i la majoria de la Delegació del Parlament de Catalunya (seleccions esportives, gestió de ports i aeroports, i circumscripció electoral europea). De 23 disposicions addicionals, transitòries i finals, sols hi ha hagut una discrepància (gestió de ports i aeroports). Per tant, de 249 preceptes, només 4 discrepàncies, l’1,6%.
:
El Pacte del Tinell, la tossuderia de Maragall i la mà oberta de Zapatero seran recordats com els tres factors d'èxit d'aquest procés. Llegiu el magnífic discurs de Manuela de Madre, aquest matí.
:
Civisme a tot tren
:
La nova Llei Ferroviària que ha aprovat el Parlament de Catalunya és un altre dels instruments que la societat es va dotant per combatre l'incivisme. Preveu fortes sancions per actituds contràries al respecte a les persones, al mobiliari o a la seguretat. I ho fa en correspondència a un catàleg de drets dels usuaris, que són, de fet, el bé màxim a preservar.
:
Ho torno a dir: amb les lleis o les ordenances no n'hi ha prou. I, com em recordava algun comentari, tampoc amb l'actuació policial, que és el darrer recurs (i que hi ha de ser, o l'angoixa pot ser insuportable). La base per a la correcció de les actutuds incíviques es troba en les circumstàncies socials, educatives o fins i tot psicològiques. En les bases del respecte mutu (el civisme) i també, no ens n'amaguem, en la condició humana que ni és del tot bona per naturalesa (ho sento Rosseau) ni del tot dolenta per naturalesa (ho sento, Hobbes).
:
No n'hi ha prou, però ajuda. Molt.
:
Carretero perd competències
:
És obvi que, després de la incontinència verbal del conseller de Governació (a la foto, d'EFE), i de les seves mitges disculpes, el President havia de reaccionar. No serà el seu Departament qui coordini l'operatiu institucional del referèndum de l'Estatut. Per sort. L'argumentari i els corifeus d'ERC diuen que els socialistes ens hem irritat perquè ens han tocat l"amo" Zapatero. Si us torneu a llegir la maleïda entrevista amb el conseller, veureu que va més enllà d'una simple crítica, i que no es pot anar pel món, especialment si ets conseller, amb aquesta mena d'epítets. Impresentable. I també veureu com el pitjor, almenys per mi, no és això, sinó la visió diem-ne balcànica del fet nacional... També diuen que no ens emprenyem tant quan Bono diu una barrabassada. I no és cert, bé que ho saben. En tot cas, Carretero ja és el Bono de la Generalitat. Per cert, que el fum de Carretero no ens faci perdre el fons. Ara que té una competència menys, i va més descansat, a veure si un dia és notícia amb alguna de les altres competències que té. Notícia positiva, vull dir.
:
Publica un comentari a l'entrada