dimecres, de juny 21, 2006

Gràcies, Pasqual


Aquest migdia, el President de la Generalitat, després del rotund èxit del referèndum del nou Estatut del que ell n'ha estat el màxim impulsor, ha anunciat una decisió que, pel que sembla, tenia presa de fa mesos. No es presenta a la reelecció.
:
He de confessar que, en cas que hagués recapacitat i hagués decidit presentar-se, hauria estat el primer (i crec que així tot el PSC) en alegrar-me'n i posar-m'hi a treballar fermament. Però la decisió que ha pres denota la talla del President, que és capaç de passar el relleu coincidint amb un pas, un gran pas no exempt de riscos, que el PSC és a punt de fer. I en benefici del seu projecte de reformes socials en profunditat que beneficiïn el conjunt del país.
:
Però avui és l'hora de donar les gràcies. I no tan sols pel fet d'haver fet el trànsit sense por, sense pensar en les cadires o el poder, sense obrir baralles o discussions innecessàries (a tot arreu ho fan igual?). Mirant en el futur i en el projecte més que en un mateix. No tan sols per haver marcat ell mateix la data de la retirada, cosa que diu molt a favor de qui ho fa. L'agraïment és, sobretot, perquè Maragall ha fet possible el canvi, perquè ha dut a Catalunya a plantejar-se objectius ambiciosos i a començar a assolir-los, perquè aquests objectius ja arriben als barris, a les escoles, als centres d'atenció primària, als espais de creació de cultura, a les empreses. Per fer que la línia de divisió nacional que amenaça sempre els pobles complexos, com el nostre, sigui traspassada per l'ambició de la unitat nacional, unitat des de la diversitat i des del realisme en què es composa Catalunya.
:
Ara, el punt de partida és molt bo. Ho és malgrat que l'acció de Govern hagi estat malmesa per alguns errors i per una ERC irresponsable. I atacada sense pietat per la dreta més dura amb l'ajut inestimable d'un Artur Mas àvid de poder, una coalició que ja va governar (just abans de Maragall) i que ara babeja per tornar. Ens trobaran al davant, amb totes les nostres forces. Trobaran la Catalunya que ignoren. Gràcies, Pasqual.
:

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Sols dos anys i ja el felicites per passar el relleu?.
Tris no haber donat l'oportunitat als militants i simpatizants del PSC per decidir si ho volen això.
Crec que no ha tingut l'oportunitat ni el suport.
Algú te presa per agafar la seva cadira.

Anònim ha dit...

Quina manera tant cruel de maltractar la gent gran.

Anònim ha dit...

" Ha anunciat una decisió que, pel que sembla, tenia presa , fa mesos..." QUINA BARRA !!!!!
En les cadires i el poder , ja hi varen pensar (Aparell PSC-PSOE) fa algunes setmanes. Ara poden estar ben tranquils i fins i tot , donar gràcies !!!
Què cruels són els mecanismes del poder. I del poder Central...més !

Ramon Bassas ha dit...

- Anònim 1,
És la teva opinió, no pas la meva. Almenys, el meu suport l'ha tingut i em consta que del conjunt del Partit. Els que decidiran el candidat socialista són els òrgans sobirans del PSC, d'acord amb les normes que ens hem dotat democràticament.

- Anònim 2,
Doncs jo trobo que el Govern maragall ha fet molt més per la gent gran que els Governs Pujol.

- Anònim 3,
No tinc perquè no creure'm el President i creure't a tu, que no sé ni qui ets...

Anònim ha dit...

Anònim 3
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=6&idioma=CAS&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=315632&h=060622

Ramon Bassas ha dit...

Anònim 4
L'opinió és lliure.

Anònim ha dit...

Anònim 5
Les decisions del President també, oi ?

Ramon Bassas ha dit...

És clar que sí. Coneixeu poc Maragall...

Anònim ha dit...

"després del rotund èxit del referèndum del nou Estatut....."

d'això no s'en diu cinisme?

Ramon Bassas ha dit...

- Turrai:
74% contra 21% no és una victòria clara? Em referia a això. Per cert, si et refereixes al corrent post-socràtic, sí, tinc simpatia pels cínics.