Butlletí municipal

Aquest matí, el meu company regidor de Presidència de l'Ajuntament de Mataró, Esteve Terradas, junt amb la cap de Comunicació, la periodista Ana Villaverde, han presentat el butlletí municipal. El número zero de mésmataró que fa de precursor, de demo, un primer número al mes d'octubre. Contràriament a molts ajuntaments, el de la capital del Maresme -excepte alguns intents fallits fa molts anys- no havia tingut mai un butlletí. El butlletí és un dels elements del Pla de Comunicació que l'Ajuntament va dissenyar el seu dia, conscient que un dels problemes més importants que té és que no s'explica prou bé. De fet, és el que venim dient molts -del Govern i de l'oposició- i segurament és una de les causes dels malentesos que a vegades hi ha a la ciutat. Un ajuntament fa moltes coses, toca molts sectors i tots i cada un tenen conseqüències. Que hi hagi un cert recull periòdic i que aquest arribi a totes les cases és el mínim que els ciutadans poden demanar de l'administració anomenada "la més propera". (Foto: capgros.com)

:

El procés, i el producte, són exquisits. El seu finançament prové de la publicitat, d'una banda, i de l'estalvi d'altres productes de comunicació que esdevenien dispersos (fullets, prospectes, cartells). La seva edició i impressió s'han realitzat en concurs públic i en igualtat de condicions. El sector i els grups municipals (òbviament, amb els lògics recels inicials però, crec jo, amb confiança) han participat del procés dient-hi la seva i, ja ho veureu, tenen un paper en cada una de les edicions.

:

Els recels dels que parlava, que ja he dit que són lògics, provenen fonamentalment de dues amenaces. La primera, el risc de partidització de la informació, que pretén compensar-se tant des del punt de vista de la seva edició i redacció (un consell professional) com del seu control (d'un consell editorial format per persones alienes a l'ajuntament i als partits). La segona, de la possible competència a altres mitjans locals. Esperem que aquet aspecte, la competència, sigui una oportunitat i no una amenaça, que sigui també un element de cooperació més que de recel. I que permeti els altres mitjans de trobar una posició pròpia, segurament més independent i crítica, probablement més centrada en el conjunt de la ciutat més que no tan sols de la informació municipal. I, més informats, amb més elements per fer-se una idea, els ciutadans han de ser més crítics, no més mesells. No ho sé, però tinc la confiança que això serà possible.

:

El Pla no s'acaba aquí. Ni tan sols el repte municipal per la dotació de mitjans, a banda del web, que té una gran consideració entre els que hi entenen (tot el mèrit és d'una altra bona professional: Mei Ros). Dotació que, com a mínim, haurà de ser tan exquisida, responsable i professional com aquest butlletí. I útil. N'apunto dos més. La ràdio municipal, un clam que cladrà convertir en un projecte eficient i al servei dels ciutadans (sí, senyors, Mataró no té ràdio, si exceptuem que tenim els estudis d'una ràdio més generalista com RTT). I un nou canal en el marc del desplegament de la TDT, un veritable canvi en el món televisiu que pot escombrar el món local si aquest no s'espavila. Fora de la polèmica de si el Maresme ha de tenir un o dos canals públics de TDT (estic segur que ara en té més, d'analògics!), el que està clar és que la referència propera, el lloc on vius i treballes, ha de ser en aquest nou món televisiu. No s'hi val que, el mateix partit que vulnera la Llei a Madrid obrint un nou canal analògic sense permís, ara posi pegues als que, complint escrupulosament la llei, volem que Mataró i el Maresme tinguin veu pròpia en una pantalla que comptarà amb centenars de canals per triar. I ajudi els pioners (Televisió de Mataró) a situar-se amb garanties d'èxit al món privat.