divendres, de desembre 31, 2004
Feliç 2005
dijous, de desembre 30, 2004
Religions i homosexualitat
dimarts, de desembre 28, 2004
Mai més vulnerables
Tremolor fins a la cantonada
- "Crec que el cristianisme pot ajudar, i força, a conrear la dimensió espiritual que hi ha en tota persona. Jo em quedo amb la part nuclear del cristianisme: la idea que Déu, si existeix, ha de ser Amor (...); la idea que Déu, sempre que les persones vulguem, permet que participem en la seva vida divina (això és el que vol dir el dogma de la Resurrecció)".
- "Cap dels dos, ni elcreient ni l'agnòstic, sap si Déu existeix o no (el creient no ho sap sinó que creu, cosa molt diferent)".
- "Les religions, l'únic que fan, de fet, és intentar expressar el silenci. M'explico: ls pregunts fonamentals de la vida ens les pdoem fer tots, però no les pot respondre ningú (...) l'única resposta vàlida davant d'això és el silenci (...). I les religions l'únic que han fet ha estat agafar aquest silenci i donar-li una forma, a través de ritus, de dogmes, de sagraments. A través d'un llenguatge que és sempre simbòlic, metafòric".
- "Diguem que això de 'formalitzar el silenci per mitjà de símbols' és un procés de destil·lació lentíssim, i que per això les tradicions religioses tenen més a dir-nos del que podríem pensar d'entrada".
- "Per a mi totes les religions tenen la mateixa legitimitat (...) A les religions cal donar-los el seu espai, tot el seu espai, però només el seu espai. (...) Les religions no han d'explicar com és el món, perquè això ho fan les ciències. (...) Ni les ciències han d'ocupar el lloc de la religió, perquè les ciències no poden respondre les preguntes relatives al 'per què'"´"És clar que hi pot haver una recerca espiritual agnòstica (...): Crec que una cosmovisió agnòstica té tant a dir sobre l'experiència del 'misteri de la vida' com una cosmovisió religiosa"
- "L'Eugenio Trías (...) diu que al segle XX la modernitat ha entrat en crisi perquè ens hem adonat que la raó no ho pot explicar tot, i que si la raó s'absolutitza i ho vol explicar tot, aleshores acaba sent irracional, valgui la paradoxa". (...) La raó només pot explicar coses que sabem, no les que no sabem. El racionalisme, per tant, no resol els anhels més profunds de la vida humana".
- "La fe, per definició, és precària. El daram de les Esglésies, quan es tornen fonamentalistes i dogmàtiques, és que et venen el seu discurs com si fos un discurs segur. En canvi, jo crec que en l'experiència espiritual autèntica hi ha un tremolor, una inseguretat, que en som inherents (...) Per dir-ho d'una manera provocativa: no hi ha fe sense agnosticisme".
- "Jo crec que a Déu se'l 'coneix' (...) a través d'intermediaris. No se'l coneix directament. (...) Són: els símbols propis de les religions, o de l'art, però també a través de l'experiència bàsica de la vida, que és la d'estimar i la de ser estimat (...) És a través del món que pots fer l'experiència religiosa".
- "Sembla que quan se'l necessita, Déu mai no hi és. I això és intolerable. Perquè quan un amic et necessita, tu hi ets, i, en canvi, Déu sempre s'absenta (...). Déu, diu la [Simone] Weil, ha renunciat a la seva omnipotència per amor (...) per permetre l'existència del món, de l'univers, de la naturalesa (...) La creació és allò 'que no és Déu', 'va ser /(...) un acte de renunciament'. (...) Déu es retira per deixar un espai al món, per deixar espai a 'allò que no és ell'."
- "Perquè quan estimem necessitem comunicar-nos i necessitem 'l'altre' per comunicar-nos amb ell. No hi ha amor si no hi ha 'altre', l'amor amb un mateix no és veritable amor (...) Si Déu és amor és normal que sigui un Déu creador, és a dir, que crea 'allò altre' respecte de si, que és el món".
- "Déu se n'ha hagut d'anar per deixar-nos espai, però resulta que Déu ens està esperant a la cantonada (...) Per quin mecanisme pot el món reconciliar-se amb Déu? Doncs amb la llibertat humana".
dilluns, de desembre 27, 2004
Entrevista a "L'Agulla"
Ramon Bassas i la dedicació política
[Josep Lligadas]
:
Ramon Bassas Segura va néixer a Mataró el 30 de novembre de 1968, o sigui que, si un calcula quan va començar a tenir responsabilitats polítiques serioses, s'adona que realment era molt jove. En tot cas, cal dir que, a més de polític, Ramon Bassas és membre de l'ACO, és casat i té un fill, i darrerament s'ha tret el títol de tècnic en relacions institucionals i protocol. I li agrada molt llegir.
:
- Per què estàs ficat en política?
:
:
:
:
:
:
:
:
Però torno a dir que en tot això el que més em preocupa són les coses que afecten a les persones. Per exemple, ara que em dedico a la policia, hi ha les qüestions de tipus disciplinari: hi ha decisions que fan mal, i que et costa de prendre, com és ara separar algú del servei, o acomiadar algú. I això costa, perquè jo no em vaig ficar a la política per fer mal a ningú. Llavors, el que cal és saber-ho explicar, a partir de la consciència de que estàs fent el que cal fet. I el problema està en els límits: fins on tens dret a ficar-te en coses que tenen conseqüències personals.
:
:
- Jo he de dir que, a l'Església més concreta que conec, que és la de Mataró, hi estic agraït. Perquè jo certament que no sóc una persona gaire ortodoxa, i no he trobat mai cap actitud de rebuig, sinó que el que he trobat ha estat sempre una actitud de respecte i acolliment. I els problemes que té l'Església aquesta que conec, gairebé que més aviat m'entendreixen. És cert que és molt feble i molt pobra, però és el que és. I això no és cap problema.
Després, si mirem més amunt, cap a la jerarquia, he de reconèixer que és un món que em queda lluny. Segurament que el que ens n'arriba és el pitjor, el seu rostre més conservador. I em sembla que l'Església té tants problemes de comunicació amb la societat i organitzatius, que no sé si el programa conservador que volen tirar endavant servirà de gaire per als objectius que pretenen..
:
:
:
- Assaig i poesia, bàsicament. Novel·la: Javier Marías, policíaca... darrerament he descobert Donna Leon, novel·les el protagonista de les quals és un comissari "normal" a Venècia. I diaris, força. Sóc un lector empedreït, és que estic molt despistat, és a dir, busco pistes.
diumenge, de desembre 26, 2004
Terratrèmol a Sumatra
El proper que digui que la natura, així com a tal, és un bé suprem a protegir, recordeu-li aquests prop dotze mil morts fins ara comptabilitzats. La humanitat és en tant que no es resigna al destí que la natura ha preparat per les seves criatures. Els primers filòsofs volien imitar-la, els il·lustrats diran que volen dominar-la, els creients que volen transcendir-la. No la podem evitar, és clar, en formem part i no som sense ella. Però aquests estralls topen amb el nostre projecte, és a dir, amb la mínima capacitat d'harmonia. Fixa't: el dia que no hi hagi més assassinats ni guerres la natura serà l'única arma mortífera de "destrucció massiva" contra la qual no podrem lluitar.
:
Té l'avantatge que recorda la nostra petitesa, malgrat tot, la nostra finitud que ens segueix com a estigma durat tota la vida. Ens posa de manifest que, efectivament, el que podem controlar és únicament una part petitíssima del nostre destí. Molt bé, però la vindicació d'aquesta petitíssima part, la lluita per preservar-la i usar-la, la nostra brevíssima possibilitat de no resignar-nos a l'enorme pes del determinisme, és l'única possibilitat que tenim de ser feliços i lliures. Que no ens l'empetiteixin, ni que sigui en nom de la natura. Ni que sigui perquè, almenys, no passi com ara, devastant del tot el que ja era prou devastat per la pobresa i la misèria. Plou sobre mullat.
dissabte, de desembre 25, 2004
No paris de néixer. No paris mai.
:
Jaume Subirana, el blog del qual segueixo amb assiduïtat, em fa llegir el magnífic article/poema de Nadal de Màrius Sampere a l'Avui (i que, entre d'altres veritats, diu: "Però si de la creació en treus la foscor, en treus la llum"). A La Vanguardia Sampere escriu cinc poemes de Nadal (mireu més avall). L'article de Juanjo Millás A El País de divendres ironitza sobre el problema semàntic (matrimoni ve de mare) que addueixen alguns per negar-lo a persones del mateix sexe. És boníssim. En aquest diari, però avui, surt un article de Pilar Rahola defensant el Nadal contra tota la plèiade de pseudo-progres i gent de mala consciència, que també recomano. Més endavant, l'actriu Amparo Baró (la Sole de "Siete Vidas") confessa el seu catolicisme (lluny de la versió beata) i diu que li agrada anar a missa de tant en tant. I de Sartre, a La Vanguardia, s'explica l'edició d'una peça que relata el neixement de Crist en clau de diàleg entre cristians i no creients, escrita en un camp de concentració el 1940. Per últim, recomanar un llibret que ha editat la parròquia mataronina de sant Josep sobre la tradició de sant Albert a Mataró, especialment en aquesta parròquia. És molt divertit.
:
Sorpreses
:
Trobar-se persones que enyores a Missa del Gall (l'acte més laic i participat que fa l'Església). Olorar fum de llar de foc el dia de Nadal al teu carrer. Sortir a quarts de quatre de la nit de Nadal de Can Pera amb una foto dedicada per la teva neboda. Que en Toni Civit et digui que et llegeix, al blog (i que tres persones, en RM, en MM i la ML et diguin que et "despulles" massa, l'EA, però matisa que "estàs romàntic", i les quatre reaccions et semblen lluny del que vols...).
:
Agraïments
:
divendres, de desembre 24, 2004
Ara toca la carn
El 'Valors' de Nadal
OASI A LA PLAÇA DE SANTA ANNA
Ja sé que, malgrat tot, per Nadal i Reis anem de bòlit entre àpats i compres. I que això provoca un dèficit en forma de nostàlgia, en alguns, o depressió, en d'altres. En fi, si voleu una estona de calma, si voleu deixar parlar l'esperit un moment, si no teniu temps (o prou fe) per anar d'exercicis espirituals, us recomano que visiteu l'exposició de fotografies, ambientada amb versos, llibres, un vídeo i alguns arxius sonors, que evoquen la poesia de Miquel Martí i Pol. Es tracta d'una producció de Caixa Laietana i l'Espai de Fotografia Francesc Català-Roca (per cert, Català-Roca va estar vivint a Mataró...) oberta amb motiu del primer aniversari de la mort d'un dels poetes més populars que hi ha hagut mai a Catalunya.
:
Crec que val la pena de passar-s'hi, per aquest oasi. Llegir i rellegir els versos i els poemes que s'hi exposen. Escoltar-los. Recitar-los (si no us criden l'atenció). Entrar en les propostes de les fotos. Comprovar (en unes imatges de 1988) que realment es tractava d'un poeta estimat, que les coses de les que parla són realment les que interessen. Porteu-hi a algú qui estimeu i brindeu-li aquest regal. Bon Nadal.
:_____________________
"Mirant a Miquel Martí i Pol" Sala d'Exposicions Caixa Laietana Plaça Santa Anna, 1-4 Mataró fins el 23 de gener
dijous, de desembre 23, 2004
del Ple d'ahir | El PP radical
:
Llàstima que aquesta aproximació no hagi obtingut correspondència. De fet, ni tan sols CiU ni PP han plantejat cap alternativa al pressupost i el programa de 2005, ni tampoc cap alternativa seriosa de Govern. Contra la majoria dels 16 regidors del Govern, CiU només va recollir els 6 vots del seu propi grup en les seves propostes, i el PP, en absència del seu cap (cosa estranya seria la contrària...), també només es va votar les seves, amb 4 vots.
Valdria la pena, vist això, que els dos grups de l'oposició es prenguessin seriosament les oportunitats obertes en aquest pressupost. Em refereixo a la possibilitat de trobar un denominador comú que es converteixi en el Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social, una oferta que tenen de l'Alcalde i que espero que acabi amb un compromís més enllà de les pica-baralles. I també ens agradaria que, en aquest marc, parléssim desacomplexadament de la Nova Estratègia Urbana, així com d'altres temes que són clau per al futur. Per cert, no s'ha aturat el debat d'aquesta estratègia, ni els criteris del Govern per desenvolupar els sectors que queden (i que volem variar respecte al Pla actual), sinó que tan sols, amb la nova Llei d'Urbanisme, s'ha pogut obviar el tràmit de l'aprovació del PAUM al Ple.
I no s'acaba aquí. A baix, es va veure clarament que hi ha una aliança entre el PP i el partit Alternativa Vecinal de Mataró -una força que no va obtenir representació i que té obsessió contra els socialistes- per capitalitzar la manifestació. De fet, els seus dirigents sempre s'apunten a qualsevol protesta, sigui quina sigui. Ahir també, en perfecta coordinació. No cal dir que força assistents, però, venien de forma pacífica i segurament no tenien res a veure amb cap d'aquests.
dimecres, de desembre 22, 2004
10 minuts de silenci per escoltar el Nadal
dimarts, de desembre 21, 2004
Feed-back
dilluns, de desembre 20, 2004
Joan Rangel
diumenge, de desembre 19, 2004
Excessos i discurs
Foto: Óscar Rojano
Foto: www.dosrius.net
Ara us transcric l'esquema (que té molts orígens, especialment les aportacions de l'Intendent Major Joan Cernuda i el cap de l'Àrea, en Joan Soler) del discurs d'obertura que m'han encarregat que faci aquest matí:
:
DISCURS INAUGURACIÓ DEL NOU EDIFICI DE VIA PÚBLICA
19 de desembre de 2004
Il·lm Sr. Alcalde, Excm. Sr. Delegat del Govern, Hble. Sra. Consellera d’Interior, Exms. i il·lustres diputats, senyores i Srs. regidors, ciutadanes i ciutadans, molt bon dia
Dia de celebració i satisfacció per la inauguració de l’edifici que tenim al darrere…
:
:
una única planta de proporcions molt horitzontals
amagada per arbres
amb àmplies places i voreres al voltant
i amb colors i formes perfectament integrats en l’entorn, amb un disseny funcional.
:
:
:
:
:
:
:
:
:
· Sistemes de vigilància i control d’accessos
· Sistemes de video-vigilància a la ciutat
· Sistemes de control del trànsit
· Sistemes de comunicació i coordinació operativa
:
· Cossos policials (MMEE, CNP, Guàrdia Civil)
· Bombers
· Associacions de Defensa Forestal
· Creu Roja
· etcètera
:
:
:
:
La seguretat, que ens permet gaudir amb llibertat de l’espai públic i de la vida en comú.
:
:
:
Tant en els que han participat del disseny (de les funcions i de l’espai) com els que ho han executat (personal municipal i empreses externes), així com els que han fet possible un trasllat exemplar, que no ha afectat substancialment el servei que es dóna als ciutadans. I també a tots vostès, per la paciència en les obres. A tots, moltíssimes gràcies.
El seu nom serà Emmanuel
Avui se celebra el IV Diumenge d'Advent amb aquesta lectura. Ahir, valia la pena mirar el programa Millenium (Canal 33) dedicat a la figura de Jesús, que comptava amb la filòloga Montserrat Camps, el biblista Armand Puig (imprescindible, el seu llibre), i els escriptors Miquel de Palol i Jérôme Prieur. Va ser un debat magnífic, que posava de manifest les dificultats dels paràmetres racionals per admetre els textos bíblics. No és rar que ens preguntem sobre els miracles i la virginitat de Maria, sobre si realment va passar el que es relata als Evangelia, etc. Camps deia: això és veritat, i tant, però si entenem veritat com a fet històric potser aleshores no és veritat.
:
Aquest fragment de Mateu em suggereix moltes coses. Algunes de molt íntimes. D'altres pertanyen a aqust diàleg entre raó i fe. Per exemple: la possibilitat que s'hi barregi una concepció mítica (necessària per a la revelació) amb una concepció real, fora del matrimoni (Jesús bastard?). Segon, el signe definitiu del procés de Josep: el dubte i l'opció. L'opció per al felicitat, sens dubte, si bé potser no l'opció més senzilla, ni la més espontània. Tercer: Allò que precisava de sacerdots i de profetes per ser interpretat és revelat als senzills. Aquella pràctica que començava i acabava amb rituals i temples, és a dir, la religió, es transformava en una possibilitat a la mà de tothom ("Déu és amb nosaltres"). I es basava en l'alteritat ("Estima els altres com a tu mateix").
:
Per últim, penso sovint (i m'hi va fer pensar Vattimo fa uns anys) que la secularització, és a dir, la dissolució del fet religiós en una societat civil oberta, talment com la deriva antropocèntrica del pensament occidental, són, en part, fruit (volgut o no) del "Déu és amb nosaltres". Amb nosaltres, és a dir, no tan sols en les esglésies ni a través dels sacerdots. És a dir, especialment al cor dels homes i dones "de bona voluntat". Homes i dones que, com ens recordarà Mateu (21, 28-32) no fa pas falta que hagin dit que sí, que hagin dit que creguin. Avui diríem que Déu és amb agnòstics i ateus, és a dir, és amb nosaltres.
Avui inaugurem | Dels diaris
dissabte, de desembre 18, 2004
En Lloveras s'ha mort
El PSC havia homenatjat el que fou anfitrió d'Azaña en la seva visita a Mataró
Llorenç Lloveras i Valldeneu (Mataró, 1902) morí ahir. Lloveras, que fou electricista de professió, presidí el sindicat del seu ram al si de la Unió General de Treballadors (UGT) durant la II República. Fou membre, a més, de les juntes de l'Ateneu Popular i del Montepio de Xofers i Motoristes. L'estiu de 1934, rebé i acompanyà l'aleshores president de la República, Manuel Azaña, en la visita inesperada que aquest féu a la Casa del Poble (actualment a la plaça de les Tereses de Mataró) i, dies més tard, ja de forma oficial, ho féu en la visita del mateix President Azaña a la Clínica Aliança, de la Junta de la qual en formava també part.
Llorenç Lloveras rebé l'homenatge del PSC de Mataró l'octubre de l'any 2000 en el sopar anual d'inici de curs d'aquest Partit a Mataró, amb la presència del Primer Secretari del PSC, Josep Montilla, i de l'alsehores Alcalde Manuel Mas. El 2002 una delegació del PSC de Mataró, encapçalada pel seu President, Remigi Herrero, i el President d'Honor, Francesc Tristany, el visità amb motiu de la celebració del seu 100 aniversari.
- Els funerals se celebraran aquest dilluns dia 20 de desembre, a les 10:30 h., a la Basílica Parroquial de Santa Maria de Mataró.
divendres, de desembre 17, 2004
El pessebre | Arreglant el món
Camp i Clap
:
dijous, de desembre 16, 2004
Civisme i valentia
Foto: J.S.
dimecres, de desembre 15, 2004
De Nadal a Reis
Foto: F.C.
:
dilluns, de desembre 13, 2004
Zapatero | Cerdanyola | Hospital | Horaris
:
diumenge, de desembre 12, 2004
De bruixes i poetes
L'anècdota
Hem anat a dinar al restaurant de l'hotel. A la taula del costat hi havia dues exconselleres de la Generalitat. I, una mica més enllà, el dinar de cloenda de la "9ª Convenció Catalana de Simbologia i Buixologia", cosa que m'ha fet riure una mica. He agafat el programa de la convenció i, a banda dels termes i dels noms de les persones, cada un més entranyablement graciós (m'ha fet pensar en un famós conte de Roald Dahl, Les Bruixes), m'ha fet gràcia com està redactat. Així, el dinar de divendres era "bajo la radiación energizante y cosmo-telúrica del Pirineo" i el sopar "a la luz de la Luna y con vistas al Lago (Helado o no)" (no sé si es referia al postre o a l'estat físic del llac...). Després d'unes quantes pràctiques enigmàtiques (per mi), entre les que hi ha una "Experiencia Geobiológica ante el Lago, con testimonio de la presencia de las fuerzas Telúricas de la Tierra", dissabte dinaven "bajo la radiación energética de la Virgen Negra".
A mitja nit tornaven a fer coses incomprensibles a l'aire lliure (m'imagino que no era sexe, donada la temperatura) i a la una de l'endemà (és a dir, avui, mentre jo devia ser al mirador del Pic de l'Àliga), abans de dinar, es feien una sessió de fotos "Histórica efectuada en la explanada, ante el Lago de Núria, con la presencia física y Metafísica de todos los participantes en la Convención". El programa delirant que amb fruïció us resumeixo acaba, i no és conya amb un "Vuelta a la realidad".
El poeta que agraeix
Quan he arribat a casa, ara fa una estona, he consultat el correu i veig que m'escriu l'Enric Virgili, a qui vaig citar en un post recent. Gràcies per les paraules. Vaig descobrir-lo remenant, fa poc, els llibres de poemes d'un establiment. Vaig llegir un tros de Mamut (Ed. 62 / Empúries, Barcelona, 2004, III Premi de Poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater), i em va agradar. Ja l'he llegit i us he de dir que no em va defraudar. Ni el seu estil, diríem que deconstruint llocs comuns, presentant paradoxes, amb una estructura de versos molt formal; ni el seu contingut, reflexionant sobre la vida sense evitar per allà on realment passa, elaborant símbols propis (bisbes, familiars, el cos...), etcètera. El tinc subratllat pertot i ara us en faig una tria (a banda del que ja vaig avançar):
Amb el benentès que em miris
ompliré l'aire de gestos (p.11)
:
M'he prohibit la victòria
i ara fracasso amb més ganes (p.12)
:
Tinc uns dubtes amagats
per quan vinguin temps millors (p.16)
:
- He esporgat unes idees
que tenia mig pansides.
- I les altres, com s'ho han pres?
- Aplaudien sense ganes. (p.16)
:
Abans de l'adolescència
ja m'havia decidit.
Dsprés he rectificat (p. 19)
:
Tinc una estona i un lloc,
em disposo a ser feliç (p. 24)
:
He tendit a anar vivint
i ara no hi ha qui m'aturi (p. 27)
:
Sóc intensament contrari
i lleugerament conforme.
Quan convé, però, m'adapto
a qualsevol servitud. (p. 28)
:
Ja sé que prdomino.
ara m'hauré d'eclipsar (p. 29)
:
Ambulaves sense nord
o temptaves el destí? (p. 35)
:
A mig viure fes la ronda,
observa bé tots els canvis,
modifica els teus costums
i pren l'última embranzida. (p.44)
:
No acumulis tanta vida:
se't farà malbé. (p. 48)
:
Tens un tarannà marítim
i una presència boirosa:
mai no deixaràs constància! (p. 53)
:
El teu germà no té arestes
i rodola per la vida (p. 60)
:
Les idees se'm consagren
elles soles, i m'ignoren. (p. 75)
;
Sóc beat però tinc tendència
a exaltar-me com un faune (p. 78)
:
Ja no vol ressuscitar:
s'ha emmandrit en el no-res. (p. 79)
dissabte, de desembre 11, 2004
Silenci i Valors
No sé massa què impulsa els homes i les dones a passar uns dies en silenci (en aquell cas, relatiu: necessitàvem el contacte humà), tant en un monestir durant uns dies, com en un temple durant unes hores, als espai de silenci creats per Tàpies o Rothko, o en un parc o un bosc passejant. Sé del que fugim: del soroll. Del soroll físic amb el qual no tenim més remei que viure, però també del soroll espiritual, del que no ens deixa sentir el cor: les angoixes, la pressa, preocupacions que no ho són tant, la programació televisiva, els desamors, el despertador...
Mentre sóc a casa, però, si m'esmerço una mica, també sabré trobar el silenci, aquesta condició per escoltar-te a tu mateix i allò de tu mateix més íntim. Atura't un moment. Si no te'n saps avenir tot sol, obre el PC i connecta't a http://www.santamariamasblanc.org/silenci.htm i comença a llegir: "No arribem al més íntim de l'existència cristiana quan parlem, sinó només quan callem".
TVM | Ocupació | CiU pel sí
Jesús Caldera i Josep Maria Rañé en una reunió de fa uns mesos. Foto: Juan Manuel Prats, El Periódico.
:
Moratinos, flanquejat per Duran i Mas, ahir a la seu del Ministeri d'Exteriors. Foto: Agustín Catalán, El Periódico.