dimarts, de novembre 29, 2005

Diàleg | França | Blocs | Pedregada

Cristianisme i socialisme, el diàleg.
:
Ahir al vespre vaig ser a Barcelona en un interessantíssim acte sobre el diàleg i la cooperació entre el cristianisme i el socialisme, que va organitzar en Josep Maria Sala, Secretari de Formació del PSC, i que va presentar en Josep Maria Carbonell, president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya i, potser, el que més ha fet per fer fructificar aquest diàleg. Avui s'hi han referit el digital elplural.com i altres mitjans, especialment per la presència del bisbe auxiliar de Barcelona, Joan Carrera, sempre disposat a donar la cara en fòrums no sempre amables amb els bisbes (i sovint ha d'aguantar els que altres es deuen merèixer). Foto: Carbonell i Carrera, ahir.
:
L'acte, al que vam acudir almenys cinc mataronins (un d'ells ara barceloní) i molts amics i coneguts, va començar amb una breu presentació de Carbonell, Pipo, que va fer referència a la preocupació,d es dels inicis del PSC, per obrir ponts entre el món del socialisme català i el món eclesial que, a més, alguns el vivim com en una intersecció, tot s'ha de dir, sense massa problemes. A continuació, el periodista Enric Juliana (autor d'uns magnífics articles en el període de transció fins l'elecció de l'actual Papa Benet XVI) va fer una breu anàlisi del conflicte actual entre el Vaticà i el Govern espanyol, més enllà de problemes domèstics. La cúria, preocupada per la vitalitat del cristianisme i especialment pessimista, que veia amb certa esperança l'aposta (tardana) d'Aznar per la creació d'un model polític basat e la recuperació de la identitat cistiana d'Europa, contempla el canvi radical de política amb estupefacció i preocupació. Diu que, encara que faci riure, algú està pensant en una mena de conspiració maçònica liderada pel Govern Zapatero. En fi, hi ha molta feina a fer. Per tothom: al final de l'acte, Juliana deia que seria bo que l'esquerra, pe exemple, interioritzés un discurs més crític i evident amb la repressió contra l'Església durant la Guerra Civil ja que fins ara "no hi ha hagut pacificació de la memòria sinó aparcament" (avui diu una cosa similar Javier Cercas a El País).
:
García de Andoaín, coordinador del grup de cristians al PSOE (curiosament, segons els temors citats, inspirada per la direcció que encapçala Zapatero) va fer una interessant anàlisi del moment actual, a nivell internacional, en què els valors poden fer decidir més que no pas l'economia (de nou, les eleccions americanes de fa un any), i en el que el factor identitat guanya un pes importantíssim. Compte, però. Un pot tenir dues nacionalitats, parlar dues llengües ...però no dues religions. L'alerta pel xoc de civilitzacions s'imposa. També va parlar de la dificultat de l'Església espanyola per articular discursos més enllà dels habituals. Per exemple, sobre la violència de gènere (fet que podria haver-los acostat al Govern del PSOE). Va dir també que hi podria haver hagut acord en el tema dels matrimonis homosexuals si la dependència del PP que tenia especialment l'anterior presidència de la Conferència Episcopal no hagués estat tan forta. Per últim, va criticar les dues tendències creixents a la societat espanyola: "el neotradicionalisme catòlic i el laïcisme excloent".
:
Monsenyor Carrera, que portava escrita la seva intervenció inicial (i que seria bo de publicar), va acabar l'acte, al final, apel·lant a "l'esperança cristiana i l'esperança socialista", arrencant els aplaudiments d'un públic que, en bon part, s'havia mostrat crític amb l'episcopat. Va fer una intervenció nodrida d'apel·lacions al diàleg, a l'abandonament de posicions de confrontació, al reconeixement mutu, i no tan sols entre socialistes i cristians. Va criticar durament, però, i amb tristesa, la "religiositat involutiva" que viu Espanya i va alertar de les temptacions d'intervencionisme de la política, o de l'estat, en qüestions religioses, vistes com a perills, exemplificant-ho en l'ara qüestionat model francès (mireu més avall).
:
En fi, un acte memorable que, com deien els de la taula, seria impossible avui per avui que se celebrés a Madrid, pe exemple. Ells s'ho perden.
:
Valls i Aixalà: el laïcisme no és la resposta
:
Us recomano el rapport que ha fet l'Albert Aixalà de la conferència de dilluns passat del dirigent socialista francès Manuel Valls (a la que per raons d'agenda no vaig poder assistir, lamentablement), Alcalde d'Évry, una ciutat mitjana de l'entorn parisenc que ha viscut en carn pròpia els darrers aldarulls. Matisaria alguna de les afirmacions, però globalment val la pena per pensar-hi. Em quedo amb aquest paràgraf: "De tot això, què en podem aprendre per Catalunya i Espanya? En primer lloc, que el laïcisme no és la resposta. No es pot negar el fet religiós. Al contrari, s'ha de reconèixer i a partir d'aquí establir mesures per integrar-lo socialment. En segon lloc, que cal seguir amb el nostre model d'ajuntaments forts, amb àmplies competències per tal de gestionar la política d'habitatge i de millorar els barris amb espais públics i equipaments perquè aquesta és la gran mancança francesa. I, en tercer lloc, que no podem obviar el fenoment identitari."
:
Foto: Antoni Serra Ramoneda, president de Tribuna Barcelona (esquerra) i l'alcalde d'Évry, Manuel Valls, ahir al fòrum Tribuna Barcelona. Foto: Ricard Cugat.
:
Nous blocaires
:
La periodista mataronina Eli Solsona, la jove socialista llavanerenca Carmen Bastida i el diputat sabadellenc Juanma Jaime són tres agosarats més a la llista de blocaires que caldrà seguir.
:
Pedregada
:
Avui al vespre érem al centre cívic del barri de Molins-Torner fent una assemblea del Partit. De cop i volta, hem començat a sentir un terrabastall incomprensible (ball amb castanyoles al costat?, penso els primer moments) que un sms immediat de la cap de Protecció Civil m'aclareix: una pedregada atravessa Mataró però sembla que es fondrà aviat. Ja havíem passat uns quants punts de l'ordre del dia, en el que alguns companys i companyes de l'Executiva havien intervingut (per sort, avui no em tocava a mi i m'ha encantat), i l'Alcalde, Joan Antoni Baron, intervenia explicant a grans trets la proposta de Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social que l'Ajuntament està treballant amb un conjunt d'entitats. Fora pedregava i dins la tempesta era d'idees i projectes, d'un bon grapat de nous militants que han entrat al Partit (felicitats, companys i companyes) i dels afectes dels presents. (Foto: Un moment de l'assemblea, autor: Q.M.)
Publica un comentari a l'entrada