divendres, de març 31, 2006

2 anys | Riscos | Quaresma


Minvant riscos
:
Aquest matí he obert la reunió de treball entre els diferents cossos de seguretat, serveis municipals, organitzacions de voluntaris i municipis veïns que es ajudaran a preparar un simulacre del nostre Pla de Riscos Químics que vam aprovar fa un parell d'anys, centrat sobretot e la possibilitat de danys causats per substàncies en un possible accident d'un transport. Ha estat una reunió molt profitosa, i permet afrontar un altre dels múltiples fronts de prevenció als quals des de l'Ajuntament fa anys que ens estem plantejant. Malgrat que el simulacre se centrarà en una empresa, per les seves dimensions i ubicació complexa respecte als termes municipals, a Mataró hi ha més de 89 empreses afectades i, davant un fet com el que es preveu simular, val més estar força previngut.
:
M'interessa destacar dues coses. Una, que vivim en una societat on el risc és vist com un element positiu, valent, modern i necessari. Des de l'economia, que seria l'àmbit de la reunió que hem fet, fins a l'esport, per no parlar de les pràctiques sexuals o estupefaents. Però no es parla amb tanta alegria del seu preu, sovint letal i quasi sempre silenciat. La tasca dels responsables públics de seguretat justament és la de pensar-hi, la de minimitzar-lo i de recordar-lo de tant. en tant. La segona reflexió és que, com deia ahir, davant riscos complexos, objectius comuns i organització complexa. És a dir, moltes disciplines, diferents administracions i fins i tot diversos municipis sortint del massa sovintejat aïllament i posant-se a treballar coordinadament per un únic objectiu.
:
Per sort, tindrem temps per treballar-lo i aplicar el simulacre el mes de setembre. Els dos incendis d'ahir, per sort, sense víctimes, demostren que més aviat cal anar sempre de pressa i actuar amb molta eficàcia. per això val la pena perdre temps preparant-ho. I per això val la pena implicar els ciutadans en la protecció dels seus propis riscos. Els accidents a casa són un dels principals motius de mort a Espanya. (Foto: Un incendi, ahir, a Mataró. Autor: Sergio Ruiz, a capgros.com)
:
Quaresma I. Sofonies *
:
Jo no podré, pensem. Sovint costa identificar en nosaltres l’Evangeli de Jesús. És tan senzill i complex, alhora! Mira com el bót vell del nostre cos, de la nostra vida imperfecta o del món abominable esdevé excusa per al vi nou. Sóc massa gran per canviar. Desconfio de tot, de l’Església i les ONG, de la política i de les relacions humanes, avui en forma de pura xafarderia o de supervivència. Excuses. I, a falta de nou, serà potser en aquest bót vell, i no en cap altre, on haurà de vessar-se el vi nou de Jesús?
:
L’Advent, fa pocs mesos, i ara, la Quaresma ens hi fan pensar. És curiós com les etapes introspectives del cicle litúrgic són tan seductores i també tan tabús, com tota mirada endins, des del socràtic "coneix-te tu mateix" fins a la psicoanàlisi o l’orientalisme hippy. Saber com som, saber on som, desgranar el contingut del nostre cor, té l’encant i el perill de trobar allò de nosaltres que no ens agrada. L’avantatge, crec jo, de la litúrgia cristiana és que aquest procés, encara que cíclic, té un final (en el doble sentit, d’acabament i de finalitat): la joia, la felicitat.
:
Diu Sofonies (3,17): "No tinguis por, no deixis caure les mans, el teu Déu, el tens a dintre, com a salvador poderós; per tu (...) està de festa i crida de goig per tu". Per mi? La festa, és per mi? Si no m’agrada gaire el que he vist: les meves manies, les meves enemistats, la meva feblesa... Bé, Déu és la resposta festiva a la meva pobresa, ben al contrari que el cilici, la mandra o la resignació. Una resposta que surt d’allà mateix on resideix tot allò de mi que no m’agrada. La resposta de Déu no és abstracta, d’un Bé allunyat del Mal, sinó concreta, d’un Bé enmig del Mal. La concreta en Jesús, en el Nadal o en la Pasqua: en la Felicitat feta home, feta jo. Jo.
* article publicat a El Full de Mataró, butlletí de l'Arxiprestat, 2 març 2003
:
Publica un comentari a l'entrada