L'anunci de l'organització terrorista Eta d'una treva indefinida he de reconèixer que em provoca una alegria continguda, com me la va produir l'anterior treva de l'any 1998, trencada abruptament per una sèrie d'assassinats brutals. No puc deixar de pensar amb Ernest Lluch. Just per això, el primer que cal és molta prudència: aquesta gent són una organització creada per matar i se n'ha sortit amb escreix. Però, això sí, la sensació d'avanç és innegable.:
Potser hi ha hagut tres condicions clau, segurament entrellaçades, que ens han ajudat a aribar fins aquí. D'una banda, el Pacte Antiterrorista (que Zapatero va demanar a Aznar i que aquests dos van signar a principis de l'anterior legislatura) amb les seves conseqüències: debilitament de la banda i el seu entorn, acció policial efectiva contra Eta, reconeixement a les víctimes, etc. De l'altra, el munt de mesos que Eta (recordo: feta per matar) portava sense cap víctima mortal, amb una situació bastant desesperada del seu entorn, que s'ha vist asfixiat políticament. I, en tercer lloc, la decisió i fermesa del president Zapatero per iniciar un procés que acabi amb la violència al País Basc i a Espanya, això sí, amb una oposició que fa el contrari del que feia el PSOE quan no governava. Esperem que ara, el PP, estigui a l'alçada de les circumstàncies i, com va fer el PSOE amb Aznar, recolzi el Govern per assolir els objectius de pau i llibertat que tots desitgem. És un tema massa dur, massa important, per baixar-lo a l'arena de les picabaralles polítiques.
:
De moment, el PP ja corre: que si Zapatero ja ha cedit, que si les condicions són inacceptables, que si el dret a l'autodeterminació... Que no corrin tant i que mostrin el seu suport al Govern legítim i democràtic i li diguin en privat tot el que hagin de dir. Ho podrà fer Rajoy en la imminent entrevista concertada amb el president de l'Executiu. Que no pensin tant en les eleccions, això pot portar una dinàmica de fre, i de fracàs, de les esperances obertes al cor dels qui volem la pau.
:
