dimarts, de març 07, 2006

Llacuna | Estatut | Zapatero

Llacuna i el caos En aquest ràpid repàs a l'exposició quàdruple que avui arriba al penúltim comentari, m'aturo davant l'obra de Marc Llacuna, que ens mostra unes quantes peces de la seva línia pictòrica, variacions diverses d'un discurs que se serveix bàsicament de línies que van prenent formes excklusivament verticals i horitzontals formant trajectes caòtics sota l'aparença de l'ordre (o és al revés?), amb superposició de plans i, a vegades, amb algun quadrat que marca algun lloc, o alguns llocs, en l'espai, llocs d'encontre, o d'aturada, tot amb un aire lleugerament prsicodèlic. I clarament laberíntic. El laberint, ja ho sabeu, és un símbol molt antic, un lloc molt atractiu potse per la dificultat de sortir-se'n, potser impossible, i que suggereix l'entrada a territoris fora del límit, bé l'inconsicent, bé la mort, bé la sacraliat, bé la salvació (com en El Resplandor de Kubrik). Amb un camí que duu al centre des del caos i que, només arribant-hi i descabdellant el camí, un se'n sortirà justament allunyant-se del centre. Com els espies. Com els místics.
:
El quadre que he seleccionat (Títol núm. 55, 2005) sembla suggerir els dos plans, amb dues entrades (o sortides) d'una línia blanca que s'atrevirà a traspassar el límit del laberint. I m'ha agradat començar a imaginar-me aquesta dualitat, aquest procés que ens porta a no conformar-nos amb la vida que tenim, a tastar del que hi ha més enllà dels límits d'allò real, sense els quals, però, allò real és més aviat mediocritat.
:
Només falta ERC
:
La ponència mixta Parlament-Congrés dels Diputats ha enllestit els seus treballs amb la votació, ahir, del famós preàmbul que reconeix el caràcter de nació de Catalunya, que enllesteix un mes de treballs i negociacions poer assolir el millor Estatut que el país haurà tingut mai. És un motiu de satisfacció pel PSC que, en la millor tradició dels socialisme català i del catalanisme polític, com féu el 1932 i el 1979, és actiu i responsable dels avenços que s'hauran assolit. ERC encara no s'ha sumat a aquesta aposta de millora efectiva de l'autogovern, s'estima més situar-se a la trinxera de "català emprenyat" que li ha donat alguns rèdits electorals a curt termini, amb l'ajuda d'Aznar i els seus. Com deia Obiols l'altre dia, ERC no hauria de ser ser responsable de la ruptura del catalanisme polític, per primera vegada des de 1916, en les reivindicacions com a poble i el els avenços que es va assolint. No ho pot ser, en primer lloc, per respecte a la seva memòria, a la de Macià i Companys. I, en segon lloc, per respecte al Govern del que forma part, els socis del qual han apostat clarament per l'Estatut, i que precisa avui per avui una ERC a l'alçada dels reptes que tenim al davant.
:
Zapatero a MicroMega
:
Els d'Atrio, un portal de cristians progressistes, han traduït l'entrevista que la revista MicroMega, dirigida per Paolo Flores d'Arcais, ha fet al President José Luis Rodríguez Zapatero. Zapatero, que és de moda a Itlàlia amb motiu de les eleccions generals que són a punt de celebrar-se, pot explicar la seva política sobre laïcitat, la coherència de l'esquerra, la guerra d'Iraq, el matrimoni homosexual, la televisió sense partits i altres temes que preocupen a la societat italiana, que veu en el jove president espanyol algunes respostes. Només afegiria un matís, jo, i és el que, si bé és cert que les creences religioses pertanyen a l'àmbt privat (és a dir, ningú més que tu té el dreta decidir quines són i com s'han de practicar), això no exclou que puguin tenir tractament públic. En fi, no crec que diguem coses diferents, però sovint hi ha qui s'agafa a aquest fet per esborrar la religió de l'esfera pública. Aleshores, hauríem d'esborrar-ne la ideologia, els gustos, la sexualitat, els sentiments, etcètera. Seria una nova forma de repressió.
Publica un comentari a l'entrada