dissabte, d’abril 01, 2006

Cornellà | Quaresma

Vinc de Cornellà
:
Del míting de celebració dels dos anys de govers socialistes, amb Joan Clos, Manuela de Madre, José Montilla, Pasqual Maragall i José Luis Rodríguez Zapatero. Clima d'eufòria per la celebració de força somnis assolits, dels resultats obtinguts i, especialment, del camí que s'albira amb l'Estatut a punt d'aprovar-se i el procés de la fi d'Eta encarrilat, segons sembla. El president Maragall ha anunciat la data del 18 de juny com a possible jornada del referèndum de l'Estatut. Zapatero ha demanat l'esforç de tot el catalanisme i de tot el progressisme per recolzar el text que tindrà el "no" d'Aznar. De Manuela ("contra la pataleta, la papeleta", genial) destaco la dada que més del 80% dels vots favorables del Congrés dels Diputats al nou Estatut eren socialistes. Com dic, sensació d'agraïment i de feina per fer, encara, de camí traçat però de moltes il·lusions per abordar. I molts noms, el dels absents (Reventós, Lluch) i el d'algun dels absents (Iceta, Pérez Rubalcaba...) als quals devem tots plegats molt i molt. (Foto: Guido Manuilo - EFE).
:
Quaresma II. Subirana *
:
La Quaresma podria ser una magnífica novel·la negra sense la Pasqua. L’assassí ets tu, o la humanitat, tant se val. Però la Pasqua, l’esperança, l’alegria de viure de veres, que és viure contra el sofriment i la flagel·lació, irromp per donar sentit a la teva vida. La Quaresma no és una novel·la negra, però comparteix amb el gènere l’espera un tant inquietant, l’atmosfera sorpresiva, la necessitat de rellegir l’entorn tal com un detectiu recomposa el trencaclosques. Bona part de la novel·la ens la passem sense albirar cap mena de solució. Però l’espera no pot ser inactiva, és una espera a la recerca d’una pista fiable, d’una oportunitat per actuar, d’algun fet que doni sentit a l’espera. Vivim en stand-by, reposats, però disposats a actuar a la primera picada d'ullet.
:
Una espera ben nodrida, però, és el que ens ofereix la Quaresma. L’espera del sentit, de l’amor, de la justícia, de Déu o de com en vulgueu dir. El darrer recull de Jaume Subirana (En altres coses. Ed. 62/Empúries, Barcelona 2002) inclou un breu poema que ho explica molt bé:
:
"Esperem mentre tot passa de pressa,
asseguts a la llinda del nom nou.
Esperem com un sobre sense adreça,
com l’anell a la capsa, com uns bous
sense arada: amb la bossa preparada,
t’esperem
".
:
Au, ara a omplir la bossa, doncs.

* Publicat a El Full de Mataró, butlletí de l'Arxiprestat, el 23 març 2003. I una picada d'ullet a en Jaume, en agraïment a la conversa de l'altre dia. No cada dia parles amb un dels teus poetes preferits. I també quaresmeja.

:

Publica un comentari a l'entrada