dilluns, de juny 11, 2007

Sobre la celebració dels funerals *

Amb un poema del Llibre d'absències, de Miquel Marti i Pol o amb un text personal que concentra en paraules tot allò que voldríem dir, si esn fos possible, a la persona estimada que se'ns en va, els funerals (una de les poqucs ocasions que agrupen creients i no creients en torn al Crist) es completen així amb el toc de proximilat que tant es deu trobar a faltar.
:
Sí. La litúrgia dels funerals no és pròxima. Potser per l'heterogeneïtat dels convocats, que volen fer "seu" allò que veuen tan lluny. I és bo que sigui així: el Senyor vol que t'thom es trobi a gust a la seva taula, com a casa seva. Que es faci pregària, encara que sigui en forma del laic Marti i Pol, encara que el destinatari sigui la persona estimada (criatura de Déu, part de Déu, avui ja amb Déu) com si encara fos aquí: una manera d'entendre la Ressurrecció, de fet.
:
Hauríem de flexibilitzar-ne la litúrgia integrant, per exemple, aquests textos o cançons, siguin d'origen laic o religiós, i no arraconar-lo al final, "fora" de l'acte litúrgic. Són part de la litúrgia real, sovint el més sincer i víscut de totes les exèquies. Enmig de la litúrgia de la Paraula, enmig de la pregària universal, enmig de l'homilia. Sentiments humans (per tant, cristians) enmig de sagraments. Què més volem? .
:
* article publicat a El Full de Mataró, publicació de l'Arxiprestat, el 18 de febrer de 1999.
Publica un comentari a l'entrada