dijous, d’agost 02, 2007

Viatjar a la ment d'Auster | Ramon Mª Nogués

Propostes d'agost - II
:
El llibre d'avui el vaig llegir just després del llibre d'ahir. O sigui que a la meva ment es repetia la figura d'un home vell que reflexiona sobre aquesta experiència, la necessitat de reconèixer el passat, l'angoixa, l'eco del sexe, l'amor esmaperdut. Paul Auster, a Viatges per l'Scriptorium (Ed. 62, Barcelona, 2007, trad. Albert Nolla) fa alguna cosa més que això. En primer lloc, amb virtuosisme, teixeix històries i situacions que van revelant ben a poc a poc alguna llambregada de llum. És un llibre altament simbòlic, que juga força amb el lector i val la pena saber si vols jugar-hi... i molts creuen que només hi ha això: virtuosisme i res més. En segon lloc, ens mostra el drama que significa l'aiguabarreig entre ficció i realitat o, dit d'una altra manera, la funció terapèutica de la literatura ...o no. En tercer lloc, a banda de triar un home vell i desmemoriat, trobo molt encertada la idea de l'habitació tancada. Potser escriure és això, fer volar les paraules en la creació de nous móns... que no et porten més enllà de quatre parets. Internet també és una mica això. En quart lloc... bé, ara us deixo continuar la llista a vosaltres.

Ramon Mª Nogués
:
La 'Contra' de La Vanguardia de dilluns passat ens obsequiava amb una entrevista d'Ima Sanchís a l'escolapi i biòleg Ramon Mª Nogués, amb unes respostes molt interessants, especialment per a la formulació moderna de la idea de Déu i de la funció de les religions. Entre elles, relaciona aspectes neurobiològics amb la predisposició religiosa i mística i també d'evolucionistes: "Los que estudian el hecho religioso desde el punto de vista darwiniano dicen que la experiencia religiosa, tan clave en la vida humana, ha tenido una influencia positiva en nuestra evolución, porque, de otra manera, hubiera sido eliminada", diu. Però adverteix que, enlloc de parlar amb Déu, "yo creo que la gente piensa que habla con Dios, y que hay que tener muy presente que no toda experiencia religiosa es buena".
:
Quan se li pregunta en què creu, l'escolapi diu "creo en un universo que es todo, y la mayor profundidad de toda esta realidad la llamo Dios. Pero hay que vigilar el desarrollo de esta idea en la práctica religiosa, porque a medida que se aleja de esta noción última puede ser víctima de la fantasía, de los intereses humanos y de las perversiones", bo i que, "por fortuna, las nuevas generaciones ya no asocian la idea de Dios a la idea del miedo".
:
Publica un comentari a l'entrada