:

:
:Sí, ara sóc aquí,al centre del No-res del meu país,l'esquerpa plana seca.I brindo pels cent Mai,tots els Potser, pel tímid Tant se vali aquell Enlloc enorme...Salut, oh vida!esquerpa plana seca.:Sí, ara sóc aquí.:("Vida", p. 38)
Són poemes d'home madur, creativament madur però també vitalment madur. Qui, davant la jovialitat transformadora, ja diu "-Sé com va el món. Tu només vols que et miri" (p. 18), admirat encara, però, de com li agrada de mirar-s'ho, encara que ja sap l'heràclita saviesa que "el que diu una dona al seu amant ardent / cal escriure-ho en el vent i en l'aigua que s'escapa" (p. 31).
:
La saviesa, ja ho sabem també, vol posar una mena d'ordre impossible a la vida que s'escapa: "Vana follia, ja ho sé. I tanmateix no paro" (p. 46). No serà l'ordre, però, el moviment de la sang, les pautes que ens indiquen que som vius? No serà justament una mena de "guspireig", "immortal" per més senyes, el que s'amaga rera la disfressa "daurada" de goig?
:
:Solitari, t'invoco,
Il·lusió, carn daurada.
Torna a ritmar les coses
amb la teva presència,
guspireig immortal.("L'exèrcit de les ombres", fragment, p. 52)
Comadira enllesteix el llibre amb algunes traduccions, amb alguns poemes de circumstàncies més (boníssims, els de Nadal), fins que afronta al final, cara a cara, el darrer llast pel que caldrà lluitar, com si estiguéssim en un vell film de Bergmann, just ara que el podria fer complert.
:Ara, tot jo de plom, la cambra s'encongia,
jo corria de plom, i tu, Mort, t'acostaves,
de plom, aterradora, per esclafar-ho tot.
però de cop et deia: tu mai no venceràs:
jo et venceré amb paraules.("El somni", fragment, p. 76)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada