dissabte, d’agost 04, 2007

Viatjar *

Propostes d'agost - IV
:
Les vacances, sobretot les de l'estiu que és quan moltíssima gent fa vacances (un fenomen relativament modern), són aprofitades per viatjar. En forma d'excursió, de "viatge de plaer", que en diuen, o de recerca cultural o de mil i una coses. Encara que els místics dirien que el veritable viatge és interior, i per més que Kavafis, el poeta del viatge, adverteix que "la ciutat, on tu vagis anirà", sortim per canviar d'escenari i rebre estímuls. Amb la trampa que el viatge té retorn, i que volem que els efectes d'aquests estímuls recaiguin en la nostra vida quotidiana, a casa nostra.
:
Amb aquesta consciència del retorn, sovint ens oblidem de gaudir de l'estímul. No puc fotografiar l'olor de les espècies dels mercats orientals, i no tindré preparat el vídeo quan m'he pogut fer entendre amb una danesa. És aleshores quan el viatge és, de fet, interior. Els experts en art oriental expliquen el procés des de l'abundància de l'estímul a a solitud del jo, en un temple xinès. I Jorge Wagensberg, el director del Museu de la Ciència de Barcelona, explica en un llibre la diferència en el tipus de reflexió que es produeix entre la selva i el desert. A la selva, diu, penses en coses "exteriors", del món, de la feina... I en el desert en temes "interiors". L'estímul del viatge, fins i tot en la seva preparació, rau en viure'l fins a trobar-t'hi.
:
Una altra de les coses que anem a trobar és l'exotisme, almenys jo. En alguns dels viatges que he fet he buscat allò que, compartint el més essencial (el fet de creure, el menjar, la passió per l'art, la vida urbana...), és viscut de formes molt diferents. Potser és una manera platònica de fugir de la forma per anar a l'essencial, no sé, però a mi m'ha permès de posar en dubte algunes coses i de refermar-me en d'altres. Per exemple: que prefereixo la universalitat a l'exotisme. Per entendre'ns, que quasi m'estimo més que un poblat guineà tingui un anunci de Coca-Cola que no que no el tingui. Amb mi, ni que sigui diplomàticament, viatgen els meus valors i no hi ha cap "respecte ètnic" que ho impedeixi. I el darrer que volia destacar dels viatges és quan ens enamorem en algun d'ells. Sobretot d'algú que ens acompanya i que l'estona que es comparteix, el fet de la distància respecte a l'escenari habitual i respecte a l'explosió d'estímuls que es produeix faciliten.
:
* Article aparegut a El Full de Mataró, butlletí de l'Arxiprestat, el 9 de juliol de 2000. Il·lustració: Duane Hanson, Tourists II (1988).
:
Publica un comentari a l'entrada