:
Foto: Sergio Ruiz (capgros.com)Si cedim som uns pactistes mediocres, uns venuts, covards; si no cedim, som uns terroristes suïcides, uns radicals, uns bàrbars. *
:
La darrera obra de l'autor mataroní Toni Cabré és Iglú (Pagès editors, Lleida, 2006), una peça teatral amb dos personatges en un diàleg a l'extrem. Un d'ells és víctima d'un pla de prejubilacions de l'empresa que s'atrinxera en una mena de polvorí per fer canviar els plans. L'altre entra per dissuadir-lo. El diàleg permet repassar quines són les actituds humanes davant aquest fet extrem, però també on són els valors de cadascú en un món d'anomimats: D'una banda, aquell que resta lligat al treball com si no hi hagués res més, a la vida. De l'altra, aquell que és expert en resoldre situacions laboralment complexes perseguint objectius caigui qui caigui. L'altra cara, diríem, de les "bondats" del diàleg quan s'encasten posicions (vegeu cita), de les innovacions en matèria de "recursos humans" (tractades recentment també per altres autors a Recursos humanos, Smoking room o a El mètode Gronholm) o de la competitivitat extrema i la superficialitat dels vincles al món de les relacions humanes. Ja se n'ha fet una lectura dramatitzada fa poc i ara n'esperem l'estrena, un dia o altre. Mentre això no arriba, podeu gaudir-ne de la lectura i fer córrer la imaginació. Una altra manera de cabrejar-se.
:* (op. cit., pàg. 81)
:
2 comentaris:
Vaig tenir la sort de veure la lectura dramatitzada de l' obra "Iglú", d' en Toni Cabré, al Versus Teatre. Personalment em va agradar molt, i no vaig tenir temps de desconcentrar-me (cosa que pasa molt a les lectures dramatitzades). També val a dir, que els dos actors eren de gran envergadura (Jordi Boixaderas i Lluis Soler), però està clar, que si no hi ha carn, no s' en pot treure la panxa plena. Espero que s' estreni ben aviat.
Una setmana més tard vaig poder veure "Viatge a California", i més del mateix. Obra inquietant i interessant fins al final. Recomano llegir-la.
Pere
Doncs ja saps, a veure si algú s'anima i la representa. Quina enveja, no vaig poder veure-la, jo.
Una abraçada i gràcies per fer-me companyia quest mes d'agost.
Publica un comentari a l'entrada