dissabte, de setembre 29, 2007

Per a mi no res

Sant Miquel
:
:
Ara que la tardor ja ha obert la seva porta
i als passeigs de l'estiu hi groguegen les fulles,
enmig d'un núvol d'àsters, arriba sant Miquel.
La saba ha començat a endormiscar-se
i baixa lentament cap a la terra
per recobrar les forces.
A les fornals del sol hi crema llenya molla
i a les venes la sang s'empereseix cansada.
:
Tornarà per al món una altra primavera,
el sol crepitarà arnb nova flamarada,
la saba pujarà, ardent i decidida,
fins als pètals carnals dels lliris i les roses.
Pro per a mi no res.
Un caminal desert on creixeran les ombres,
espectres del passat i dels records malmesos.
Llargues hores de fred i descontentament.
:
Atès que ja no crema dins meu cap confiança
de bon temps esclatant ni renovats impulsos,
atès que ja des d'ara tot anirà apagant-se,
m'aferro a l'alegria d'aquestes flors blavisses
que ens du cada setembre sant Miquel pel seu dia.
Dolç formigueig lumínic
que del coixí dels àsters s'alça amb delicadesa.
Felicitat senzilla d'aquestes flors senzilles.

Tu, sant Miquel, que un dia -arcàngel silenciós,
turiferari insigne- vas vèncer el drac superb,
als que hem estat pujats en la fidelitat,
recorda'ns el teu nom.
I quan la tardor fosca s'aboqui a l'hivern frígid,
encén en la nostra ànima encongida
el guspireig humil dels teus àsters feliços.
Blau esblaimat i ulls d'or per al darrer viatge

:
Narcís Comadira, "Meditació i súplica per al dia de Sant Miquel", a Llast, Ed. 62, 2007, pp. 62-63.
Il·lustració: Anònim. Sant Miquel Arcàngel venç el dimoni. Segle XVII. Oli sobre tela. Museu Diocesà de Tarragona.