divendres, de gener 04, 2008

Família - II

Les famílies parlen
:
El número de desembre de la revista Valors tracta en el seu monogràfic sobre a família, institució present a totes les cultures del món, si bé amb importants diferències. Fins i tot, a la societat occidental contemporània (on som els catalans, vaja), amb una versatilitat en principi prou fructífera. Dic en principi, i pensava en què hem obert fa poc a Mataró un nou Jutjat de Família (i un altre de violència domèstica), donat que la família no és una institució exempta de conflictes... i és bo qe la societat s'impliqui en la seva resolució quan afecta a drets dels seus membres.
:
Un dels elements del número són breus testimonis, així, de diferents experiències, volgudes o no, de models de família que conviuen a casa nostra, la majoria de Mataró. Estic convençut que no fa massa anys, bé per prudència dels seus protagonistes o bé per la dels redactors, aquesta diversitat hauria estat poc menys que escandalosa; crec que cal destacar, sobretot, l'alt grau de respecte que va guanyant-se cada dia a la societat. I el risc contra la institució familiar que tenen les posicions més conservadores, que la neguen en alguns casos (això és el que em sobta més de les recents mobilitzacions auspiciades per alguns bisbes: la negació de la família a qui, de fet, hi creu). Hi ha des de famíles amb un sol fill, nombroses, sense fills, de pares o mares del mateix sexe, de diferents tradicions religioses, monoparentals, d'acollida, d'adopció... I totes procuren ser l'àmbit d'estimació primera, de convivència bàsica, d'aprenentatge de la llibertat, d'escalf i de proximitat... valors que trascendeixen per sort qualsevol esquema bio-antropològic.
:
El monogràfic inclou una entrevista a l'escriptora Asha Miró (a la foto), que fou adoptada i ara és mare de família, i que ha investigat sobre els seus orígens a l'Índia. També hi ha breus comentaris sobre el tractament de la institució a la música, a la literatura, al cinema, a la tradició catalana, al llenguatge, etc...
:
Fora del monogràfic hi ha articles molt recomanables, especialment els que tracten sobre Nadal. Jo, però, us recomano vivament una entrevista a l'estudiant solsoní Èric Tarifa, que explica la seva experiència contra el càncer que li van diagnosticar. També en parlar obertament del càncer, per sort, hem superat feliçment força tabús. Ja era hora. També el càncer és universal.
:
Família cristiana
:
Per parlar una mica més sobre el tema, i a rel de la moguda de la dreta clerical de fa uns dies 'a favor de la família' (?), només cal dir-vos que es publicava fa uns dies al diari basc El Correo un article de Carlos García de Andoin, responsable del grup de cristians del PSOE, en el que diu coses com aquestes:
:
La identidad de la perspectiva cristiana de la familia no se juega de modo determinante en la abstinencia sexual, a no ser que sea como respeto al deseo y a la voluntad del otro. Ni en el rechazo a la planificación familiar y los métodos anticonceptivos; somos humanos, no animales. Ni en aguantar impasible hasta la muerte la violencia ultrajante de la pareja varón. Eso clama a Dios. Ni en sostener una relación vacía de amor por fuerza de una tradición. Ni tampoco en una heterosexualidad contra natura. No. La identidad de la perspectiva cristiana de la familia estriba en edificar la relación de la pareja sobre la donación mutua, sin reservas y sin plazos, pues así es el Amor de Dios, fiel y hasta el final. Una donación hecha cada día y todos los días de nuestras vidas, en la salud y en la enfermedad, en la alegría y en las tristezas. Allá donde los discursos quedan desnudos. Allá donde, si no tengo amor, nada soy. Una donación expresada en el límite allí donde los cuerpos se funden y por un instante tocan el cielo. Una donación basada en el reconocimiento del otro y en su radical alteridad, nunca poseída, siempre potenciada, y sin embargo hecha de renuncias por el otro. La identidad de la visión cristiana de la familia radica en disponer con humildad ese amor al dueño de la vida, para que a su través continúe incesantemente la obra más maravillosa de la creación: el ser humano.
:
(...) Esta perspectiva de familia cristiana tiene capacidad de provocación y de admiración. Es una potente propuesta de significación y orientación para esa enorme tarea, la que tiene cada cual en el desafío de construir su modelo de familia con sentido, con valores y felicidad, algo a lo que todos aspiramos, aunque muchas veces no salga como queremos. La familia que se quiere defender contra la dignidad y la libertad de las personas, será muy natural o tomada como muy sagrada, pero no es la del Belén.
:
Doncs això. L'Església també és això.
:

5 comentaris:

mistu ha dit...

puf

esparver ha dit...

Fa dies que estic intentant pair la indigestió del discurs de l'arquebisbe de València al míting de l'altre dia a Madrid. Gràcies a Déu no és el meu Bisbe...

Més enllà d'això, penso que tenim un problema (greu) quan confonem l'acte administratiu i comercial del fet de casar-se amb diferents significats del concepte família i singularment amb el concepte de família cristiana (que, a banda ja aniria sent hora que la redefiníssim amb paràmetres actuals més enllà de la concepció rural i extensa que arrosseguem encara).

ps: Els SNAP que s'obren al passar el ratolí sobre els enllaços em resulten bastant incòmodes.

Ramon Bassas ha dit...

- Mistu
paf

- Esparver,
Els bisbes no els tria Déu, de fet. Et recomano aquest n´mero de 'Valors' del que parlo a l'article, justament pretén que reflexionem sobre això.
Gràcies per la crítica, de fet, fins ara m'havien dit el contrari.

esparver ha dit...

Ja, que no els tria Déu ja ho demostren cada dia, però si el meu digués coses d'aquella alçada potser m'hauria de replantejar la expressió de la meva fe.

Ramon Bassas ha dit...

- Esparver
Jo, en canvi, crec que les adversitats poden fer créixer la fe. És un 'engorro', però també molt interessant.