dijous, de gener 31, 2008

Edisme

Us recomano l'article Generació 40: Edistes, que signa Francesc Grané al darrer número de Valors, en el que fa una valoració crítica de la generació com la meva, o un pèl més grans, que "va créixer mamant ideologia progre: rebuig retòric del poder, del 'sistema', retòrica de l'igualitarisme i apologia de la sospita permanent i questionament de la veritat. El paradigma és una expressió permanent als instituts de llavors vigent encara ara: 'jo no vull donar respostes, simplement formular preguntes, questionar el que penseu'. Incapaços de construir, de proposar, d'afirmar", diu.
:
Així, rera els vicis de l'antifranquisme (que bé n'hi devia haver). S'instal·la la idea "que no hi havia res absolut, que no existia el concepte veritat". L'autor recorda com es va posar de moda fer "xerrades, llibres, cases, cotxes, barris, cinemes... per a joves. Fins i tot 'misses' per a joves. En la majoria dels casos aquestes pràctiques edistes es produeixen per la incapacitat de la generació-40 per mantenir un diàleg d'igual a igual amb la generació anterior".
:
Cita Maria Aurèlia Campany, que "deia que a Catalunya cada generació vol començar 'de zero', menystenint tot el que la generació anterior ha pensat i debatut", crerant més distancia intergeneracional que la que hi ha entre dos joves de països diferents.
:
La inensitat de les 'ideologies de la sospita' postmodernitzades a cada cantonada (en plena apoteosi), a cada aspecte de la vida (ideologia Tomate), fora de tota responsabilització, i la manca de fluïdesa intergeneracional, serien alguns dels aspectes a combatre del temps que vivim ara, sens dubte.
:
Publica un comentari a l'entrada