dijous, de gener 10, 2008

Obama i la fe

Un dels protagonistes més destacats dels dos processos preelectorals del Partit Demòcrata dels Estats Units, Barak Obama, victoriós als caucus d'Iowa i segon a les primàries de New Hampshire, és motiu aquests dies de nombrosos comentaris. Sens dubte, des de l'esquerra europea es veu amb optimisme el canvi que pot suposar un candidat com ell després d'una etapa com la de Bush, un canvi que es percep superior en la seva persona del que pot proporcionar l'altra candidata preferida de les primàries, Hillary Clinton. Vegeu-ne el comentari que en feia ahir Raimon Obiols. Valdrà la pena anar seguint el procés, veure si, efectivament, el preferit finalment pels demòcrates pot ser-ho també de la majoria dels nord-americans i, especialment, quins són els temes que es van posant damunt la taula. Pel que es veu, allunyats tant de la retòrica (i la pràctica) dels vuit anys d'acer dels republicans com d'una inèrcia entre pragmàtica i elitista dels dirigents demòcrates.
:
Avui vull fixar-me en les idees del senador d'Illinois respecte la fe. En un article recent, Obama diu que "Déu és una presència constant a les nostres vides i la seva presència és font d'esperança", així com "la fe no ha de ser usada com a com a falca per dividir", i que "la separació entre l'Estat i l'Església és un tema decissiu i ha servit per a l'enfortiment de la nostra democràcia i de les nostre spràctiques religioses". Diu també que "som una nació de moltes fes i dels que no en tenen cap", i que és necessari combatre el perill del sectarisme, que "la fe és una força d'acció per la justícia", que "el Govern no pot solucionar sol els nostres problemes, tothom té una responsabilitat individual cap els nostres germans i germanes".
:
Que la fe, i el seu tractament de respecte mutu, es posi damunt la taula de les eleccions americanes no és cap bajanada. En primer lloc, perquè Obama transmet confiança i optimisme, i això fonamentalment és la fe (creure en alguna cosa... no tan sols en Déu), desenganyem-nos. Segon, perquè no és tan sols un assumpte privat: la fe es viu conjuntament, és el lloc on emanen valors comuns, constitueix una identitat forta i, compte, té relació directa amb l'"acció de la justícia" i la repsonsabiliatt indiviual, com diu. I tercer, perquè l'esquerra (o el que s'hi assembli) ha de recuperar cert discurs en relació als valors forts i la fe de la gent, en la qüestió diem-ne espiritual, que no tan sols de pa viu l'home (o que el pa es reparteix amb valors). Post-clintonians, diríem que "no és tan sols l'economia, stupid". Ja ho vam veure a les passades presidencials i, mireu-ho, ràpidament ho entén la dreta, que té en dos pastors protestants els seus principals candidats... i que els seus valors no van exactament en la mateixa concepció de justícia que proclama Obama. I sí, mireu l'article, hi ha un discurs d'esquerres sobre la fe que no passa pel rebuig.
:
Publica un comentari a l'entrada