De l'ofici de blocaire

Dimecres passat vaig participar en una tertúlia a Televisió de Mataró sobre 'Subjecte i societat del benestar' dins el marc del III Cicle Psicoanàlisi avui. Com podeu imaginar-vos, em va sorprendre que m'hi convidessin i era evident que els altres contertulians eren persones molt més enteses. No volia parlar d'això (en qualsevol cas, m'ho vaig passar bé i en vaig aprendre molt) sinó del fet insòlit que et convidin a parlar d'un tema pel fet que n'hagis abordat alguns aspectes al bloc. Ho trobo curiosíssim i una de les coses més interessants (i inquietants) que porta el fet d'haver-me convertit en un blocaire. Òbviament, jo tan sols apunto coses, algunes de les quals tan sols les trobo suggerents. Sóc dels que defensa que els temes que semblen inaccessibles (però que tots els vivim) s'han de treure del 'sacerdoci' i tractar-se 'laicament', de manera que ho practico, bo i que admiro el mestratge de tanta gent.

:

Però ja veieu. En palres una mica i passes a ser-ne un expert. Vaig haver d'aclarir que en sóc un simple aficionat. Em passa una cosa semblant amb les tecnologies de la informació. En realitat, en sé molt poc. La majoria d'aplicacions d'aquest bloc les he copiat, per exemple. Però tothom es pensa que en sé molt. És una de les distorsions dels blocs. Igualment, pel sol fet de parlar obertament de les meves creences, es pensen que sóc molt religiós (sort que no parlo dels meus vicis...). Però m'encanta, fa porós el saber, el contamina una mica i espero que obligui els experts a reaccionar. El debat sobre blocs i periodisme és una mica això.

:

Però, en fi: m'han sortit un parell de 'bolos' més per culpa d'aquest bloc, absolutament al·lucinants (i que em demanaran que m'ho prepari una mica bé). Tots dos, per l'abril. Un, per fer una breu xerrada en una trobada internacional de webmasters dels Jesuïtes. L'altre, per presentar el proper llibre de Jaume Patuel, també psicoanalista. No ho dic per fer-me el 'xulo', sinó perquè vegeu quins camins pot portar aquesta pràctica i quina generosa exageració corre pel món. Jo hi aniré a aprendre'n.

: