dilluns, de febrer 18, 2008

Inflació malthusiana | No vull ser Kosovo

Inflació malthusiana
:
Com gairebé sempre, us recomano que llegiu l'article de diumenge passat escrit per Moisés Naïm a El País. En ell, com apuntava fa poc Manuel Mas a capgros.com, atribueix el creixement dels preus, especialment petroli i cereals, a l'increment de la demanda mundial, especialment de les noves classes mitjanes que apareixen amb força als països emergents. I aventura més problemes per als països desenvolupats en el futur ("estos éxitos de la humanidad no serán gratis"), on aquesta demanda pot créixer. Gràficament diu que, si la gent menja tres vegades enlloc d'una, és obvi que pujaran els aliments. Però compte, "la nueva clase media no sólo consume más comida. También compra más ropa, refrigeradores, juguetes, medicinas, y eventualmente, autos y casas". El darrer paràgraf és el que m'ha agradat més:
:
El debate sobre los "límites al crecimiento" es tan viejo como Thomas Malthus y su preocupación por una población que crece más rápido que la capacidad de producir comida. Hasta ahora estos pesimistas se han equivocado. El mercado y las nuevas tecnologías que periódicamente revolucionan la producción de alimentos se han encargado de equilibrar demanda y oferta e impedir que los pronósticos maltusianos se cumplan. Esto es lo que volverá a pasar. Pero nuestra adaptación a un mundo con una clase media más numerosa que nunca está recién comenzando. Y la adaptación no será barata ni tranquila.
:
Foto: Thomas Malthus (1776-1834)
:
No vull ser Kosovo
:
Després de llegir el post de Joan Salicrú sobre l'origen del conflicte de Kosovo, que ha acabat amb aquesta gens innocent declaració d'independència, proclamo que no vull pas això pel meu país. I ho dic per aquells que, des d'aquesta còmoda Catalunya, aprofiten qualsevol cosa que passa lluny (especialment quan passa lluny) per abonar les seves tesis simplistes i fer-les anar al seu molí, obviant els costos en vides o en béns que hi ha hagut. Ahir fou Cuba, fa uns anys Chiapas i ara Kosovo (tinc més exemples de territoris mítics). Que els vagi bé, amb la independència, ho desitjo de tot cor. Però el que compta és l'endemà de la independència, per a la qual, per cert, s'han hagut d'inventar una bandera i tot. L'endemà i cada dia. No és exactament la independència, el que crec que es mereixen els kosovars, sinó més pau i prosperitat, més cohesió, més Europa. Tant de bo hi arribin. Amb la bandera que sigui.
:
(Miquel Iceta publica sobre Kosovo dos posts, un reproduint l'article d'Agustí Colomines a l'Avui, l'altre, una recent resolució parlamentària).
:
Publica un comentari a l'entrada