dimecres, de febrer 27, 2008

Que no sigui en va | Montilla davant el Nunci

La campanya optimista - VI
:


:
Montilla davant el Nunci
:
Val la pena destacar, com feia Jordi Llisterri al seu post, la mena d'actes que avui es poden celebrar a Catalunya, com la recent celebració del 40è aniversari de la Facultat de Teologia de Catalunya on conviuen amb força complicitats un president de la Generalitat socialista i un reguitzell de bisbes, entre ells el Nunci Manuel Monteiro de Castro. Espero amb candeletes la conferència inaugural de Bruno Forte (un llibre del qual, fa molts anys, vaig llegir per sobre com vaig poder en italià) amb el suggerent títol La teologia entre la postmodernitat, revers de la història i trobament de les religions (com sabeu que és el meu tema, monsenyor?).
:
Però espero també que llegiu el suggerent discurs que en féu Montilla, precisament a la recerca de l'essencial que hauria de comptar en les relacions entre l'Església i la societat. No pas els anatemes o les pors, les velles ferides o les amenaces, les profilaxis d'uns o d'altres... sinó a recerca dels valors, (del sentit, de la profunditat, de la veritat, en paraules del President), en un món com el nostre que els deleja amb certa angoixa. En un món postmodern. Us en poso un tros.
:
La societat catalana té unes clares arrels particulars en la tradició cristiana. Unes arrels forjades i una tradició rebuda a través de la presència de l’Església. (...) El quarantè aniversari de la facultat, doncs, ens brinda una bona oportunitat per rememorar l’aportació valuosa que el pensament cristià ha fet, durant segles, a la cultura del nostre país.
:
La cultura cristiana està present en la societat catalana. I aquesta societat s’ha enriquit amb la fertilitat del diàleg intel·lectual entre Fe i Cultura. (...) Els nostres pobles, els nostres paisatges, la nostra literatura, les nostres tradicions, tot el nostre patrimoni cultural i artístic, i el nostre bagatge històric, s’han enriquit amb valors provinents del cristianisme. Reconèixer aquestes arrels, lluny de fer-nos presoners de res, ens permet mirar al futur amb esperança. Amb l’esperança que sabrem trobar les respostes adequades als interrogants que ens planteja el món d’avui. Interrogants d’un món més complex, que no admeten respostes simples ni dogmàtiques.
:
Compartim amb l’Església catalana la necessitat de treballar plegats per la cohesió social i per fer front a aquests nous reptes. (...) Cohesió social i nous reptes: Heus aquí un treball que cal abordar des les pròpies conviccions i principis, però a través del diàleg i des del respecte a les opinions del conjunt de la societat. Des del pensament religiós i des de l’ètica humanista i cívica, cal seguir construint el compromís amb els valors de la llibertat, la solidaritat, el progrés, la justícia i en la cerca permanent de la veritat. És una exigència cristiana, sens dubte.
:
Però, més enllà, és una exigència ètica, humana i política, si volem construir un món fraternal i més just. La conferència que ha pronunciat l’Arquebisbe Bruno Forte sobre el trobament de les religions, reflecteix una qüestió clau, no només en el diàleg interreligiós. Sinó que també ens ocupa com a govern. És molt positiu que no perdem mai de vista la conveniència de construir ponts de diàleg que ens duguin de les nostres conviccions a les conviccions dels altres i que, d’antuvi, no compartim. És positiu que les religions puguin transmetre a la nostra societat uns valors compartits, que ens ajudin a conviure i a enriquir-nos humanament i com a comunitat.
:
Els encoratjo a continuar treballant. A fer-ho, efectivament, mirant el passat amb serenitat i abordant el futur sense por. Vencent amb perseverança i esforç qualsevol temptació de defalliment. Els demano que segueixin essent sensibles al batec del seu entorn més proper i, alhora, amb els processos globals que també ens afecten directament. I que ho facin aportant a la societat catalana eines i propostes útils per a la seva cohesió, per al respecte mutu i per a la convivència. Que ens ajudin a entendre de manera més plena el sentit profund de la vida.
:
Foto: Andreu Puig (El Punt).
:

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bo el video, però al darrera cres, podrien anar-hi les sigles de moltes organitzacions polítiques que també se la van jugar estan a Catalunya, algunes sote sigles de partits, i d'altres més desestructurats... i no només les del PSC.

Salut

Jordi merino

Ramon Bassas ha dit...

- Jordi
És clar, no és pas excloent.

marius ha dit...

deu ser broma, oi?

Ramon Bassas ha dit...

- Màrius,
Broma? El què?