La Fundació Rafael Campalans va tenir l'encert d'organitzar a principis de mes la jornada What’s next? Next left, en la que s'hi van dir força coses en el debat sobre quines són les respostes actuals de l'esquerra als contextos econòmics i polítics de canvi que estem vivint.:
Podeu seguir alguns dels materials penjats al seu web. En primer lloc, el llibre Next left, l'esquerra del futur (vegeu ressenya i text sencer), un projecte dirigit per l’excanceller austríac, Alfred Gusenbauer, que recull el resultat d'un debat seriós després dels resultats de les darreres europpees, ara fa un any. En segon lloc, dedica el tema central del darrer número de la revista de la Fundació a aquesta reflexió, amb els següents articles: Un pas endavant, de Cristina González; Sense poder i sense moral?, de René Cuperus; Nou laborisme, nous reptes, d'Olaf Cramme i Simon Latham; L'SPD a la zona zero?, de Tobias Dürr, i L’agenda reformista per a les democràcies de les classes mitjanes, de Stefano Fassina. També inclou una nota resum de la jornada i la intervenció final de José Montilla, President de la Generalitat de Catalunya, en la que demana un esforç per a la concreció dels nous horitzons de l'esquerra, amb la idea que l'esquerra ha de canviar si vol aplicar en una nova societat com la que s'albira els vells valors que la van fer néixer.
:
La proposta d'Enrique Urquizu
:
No cal dir que haurem de llegir-ho. De moment, un dels ponents, el professor Enrique Urquizu (foto), ens brindava diumenge passat a El País el contingut de la seva ponència (descarregueu l'article des d'aquí), en la que proposa tres reptes per a l'esquerra del segle XXI, que a mi m'han semblat molt oportuns per la seva senzillesa i concreció. El primer: més democràcia a les institucions occidentals que exerceixen el poder i que no passen per processos democràtics (des del FMI al Tribunal Constitucional, per exemple).
:
El segon passa per ser més transparents en això que es diu 'els mercats': saber qui són i regular-los. Ho diu així: "Deberíamos caminar hacia un modelo de desarrollo económico que no se reduzca a un juego de suma cero, donde lo que unos ganan, los otros lo pierden -por ejemplo, en eso consisten las operaciones financieras en corto y a la baja-. La izquierda debería aspirar a un modelo de desarrollo económico en el que la competición haga más fuerte a todas las partes y, en la medida de lo posible, todos ganen.".
:
I el darrer passa per la reforma de l'Estat del benestar si volem que sigui perdurable i eficaç. "En primer lugar, primar los componentes redistributivos de la política social frente aquellos que son regresivos", diu, en consonància amb les darreres decisions del Govern Zapatero. I "en segundo lugar, es un cambio de filosofía. El futuro Estado de bienestar debería tratar de adelantarse a los problemas sociales y preparar más que reparar. (...) Para ello, debería concentrar sus esfuerzos en los tres grupos sociales que están en la base de muchas de las desigualdades existentes: niños, mujeres y ancianos".
:
Podeu seguir alguns dels materials penjats al seu web. En primer lloc, el llibre Next left, l'esquerra del futur (vegeu ressenya i text sencer), un projecte dirigit per l’excanceller austríac, Alfred Gusenbauer, que recull el resultat d'un debat seriós després dels resultats de les darreres europpees, ara fa un any. En segon lloc, dedica el tema central del darrer número de la revista de la Fundació a aquesta reflexió, amb els següents articles: Un pas endavant, de Cristina González; Sense poder i sense moral?, de René Cuperus; Nou laborisme, nous reptes, d'Olaf Cramme i Simon Latham; L'SPD a la zona zero?, de Tobias Dürr, i L’agenda reformista per a les democràcies de les classes mitjanes, de Stefano Fassina. També inclou una nota resum de la jornada i la intervenció final de José Montilla, President de la Generalitat de Catalunya, en la que demana un esforç per a la concreció dels nous horitzons de l'esquerra, amb la idea que l'esquerra ha de canviar si vol aplicar en una nova societat com la que s'albira els vells valors que la van fer néixer.
:
La proposta d'Enrique Urquizu
:
No cal dir que haurem de llegir-ho. De moment, un dels ponents, el professor Enrique Urquizu (foto), ens brindava diumenge passat a El País el contingut de la seva ponència (descarregueu l'article des d'aquí), en la que proposa tres reptes per a l'esquerra del segle XXI, que a mi m'han semblat molt oportuns per la seva senzillesa i concreció. El primer: més democràcia a les institucions occidentals que exerceixen el poder i que no passen per processos democràtics (des del FMI al Tribunal Constitucional, per exemple).:
El segon passa per ser més transparents en això que es diu 'els mercats': saber qui són i regular-los. Ho diu així: "Deberíamos caminar hacia un modelo de desarrollo económico que no se reduzca a un juego de suma cero, donde lo que unos ganan, los otros lo pierden -por ejemplo, en eso consisten las operaciones financieras en corto y a la baja-. La izquierda debería aspirar a un modelo de desarrollo económico en el que la competición haga más fuerte a todas las partes y, en la medida de lo posible, todos ganen.".
:
I el darrer passa per la reforma de l'Estat del benestar si volem que sigui perdurable i eficaç. "En primer lugar, primar los componentes redistributivos de la política social frente aquellos que son regresivos", diu, en consonància amb les darreres decisions del Govern Zapatero. I "en segundo lugar, es un cambio de filosofía. El futuro Estado de bienestar debería tratar de adelantarse a los problemas sociales y preparar más que reparar. (...) Para ello, debería concentrar sus esfuerzos en los tres grupos sociales que están en la base de muchas de las desigualdades existentes: niños, mujeres y ancianos".
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada