:(...) 'i ja que et tinc al mig del pas, bergant,
m'estripo el pit, t'engego l'aucellada
:
d'eterna veu: la mort és un infant
que ha de collir la flor, tan delicada,
que arrenquí jo per vós, com un amant
que entrega la llavor més amagada'.
:
És un romanço vell i així s'acaba,
talla'n el nus i et tallaràs la fava.
:
Enric Casasses, Fragment de "La veu de Mossèn Cinto", a No hi érem, Ed. Empúries, 2009 (1991), p. 98. Vegeu vídeo aquí.
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada