És un esdeveniment per a la cultura catalana la traducció que Julia Argemí ha fet d'El sagrat i el profà.
Per aquest motiu hem volgut destacar un fragment llarg del pròleg de
Vicenç Mateu, que és una magnífica introducció a l'obra d'Eliade. (...)
Tant
si interessa el tema com no, el lector –com passa en el cas de Jung,
amb qui va tenir contacte– sempre queda atrapat en la xarxa d'Eliade, a
qui hem de considerar també un escriptor de talent. Posant sempre en
contacte els comportament ancestrals amb els quotidians, els “mítics”
amb els quotidians o vulgars, Eliade busca els punts de confluència
entre les relacions i la sociologia i les altres humanitats, oferint-nos
un fresc científic, però mai positivista. Accessibles, els seus textos
ens fan partícips de les seves idees i intuïcions. De la recerca,
sintetitza, proposa i genera pensament i, alhora, creativitat.
El sagrat i el profà
és un llibre grandiós també per la seva ductilitat, eficàcia i
transparència. La història de les religions és aquí una història de
l'home espiritual, que s'interroga, estudia i no es queda en la
superficialitat. En qualsevol cas, la lectura d'Eliade és sempre
apassionant.
David Castillo, "Eliade, l'home i el cosmos" (fragment), El Punt Avui (1.3.2012), sobre El sagrat i el profà, de Mircea Eliade (Fragmenta 2012), que es presenta el proper dimarts dia 6 a Barcelona [vegeu aquí] i el dia 20 a Girona [vegeu aquí].
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada