A Mataró sempre ens estem comparant, sobretot amb Barcelona, potser per treure'ns un immens complex d'inferioritat que la poca autoestima llaurada al llarg dels anys ens ha configurat tal com som. A banda de les qualitats habituals (proximitat amb el mar, esperit cívic, etc...) ens afegim a les competicions via "qui ho té més gran". D'aquesta manera, encara no diem prou que l'orgue més gran de Catalunya (i que necessita una restauració integral) és a la mil·lenària Basílica de Santa Maria, erigida damunt vestigis romans que fan pensar en la ubicació d'un temple romà. De la visita de portes obertes de fa un mes i mig en vaig treure aquesta dada i moltes més, de gran interès, amb les explicacions de l'organista Raúl Prieto, el més apassionat dels curadors d'aquest tresor. L'orgue actual de la Basílica, que acumula una tradició musical increïble (vegi'com a exemple la Missa de les Santes de Mossèn Blanch), les d'estètica musical romàntica, de
mecanisme mecànic-pneumàtic-tubular i construït per Gaietà
Estadella. Fou inaugurat el 25 de juliol de 1927, dos dies abans de la Festa Major i festivitat de Sant Jaume. El 1974 fou restaurat però, paradoxalment, aquesta intervenció va afegir-hi alguns dels actuals problemes de conservació.
No és l'únic que Mataró pot exhibir com a més gran en comparació a la resta del país. La ciutat de Nacho Vidal té l'orgue i l'òrgan més gran de Catalunya. Au.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada