La immersió? Cap problema. El que ens ha de preocupar és el nivell de català i castellà dels nostres nois. No són bons en cap de les dues llengües. Tant se val si comparativament estem millor o pitjor que no sé quina comunitat autònoma. Ens trobem per sota del que tenim el deure d'exigir-nos a nosaltres mateixos. El dia que ho aconseguim s'haurà acabat la Transició.
Així és com acaba un bon article de Gregorio Luri a l'Ara d'avui en què explica la seva pròpia experiència amb la llengua, després d'haver vingut a Catalunya i haver-se titulat en castellà sense cap problema. M'agrada perquè centra la qüestió de la immersió lingüística en els dos paràmetres que crec que cal fer-ho. Un, el que a Catalunya no volem dues comunitats segregades per la llengua. I que aprendre el català i el castellà amb el primer com a llengua vehicular ens fa més ciutadans. Dos, que el repte ja no és aquest, sinó el qualitatiu. El que cal és aprendre'l bé, el català. I el castellà. Almenys. Aquest i no cap altre és el patriotisme d'avui dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada